Piquets i dia de vaga

Sé que no és la millor forma de reivindicar res quedar-se el matí fent un treball, quedar-se a la tarda per fer una pràctica (examen en grup), o anar a una classe d'un curs perquè sinó perdria els crèdits de lliure elecció i informació sobre la agència de qualitat de la UAB, la OPQ; que per cert, em va oferir feina. El treball i l'examen eren en grup i no podia fallar. A més, jo sempre he entès els qui pocs cops poden fer res contra Bolonya (estudiants i treballadors a full time, voluntaris d'ONGs que no disposen de més temps, etc.). La qüestió és fer les coses en consciència i en conseqüència. D'entrada també, exposo la meva conclusió analítica: Hi ha un grup d'estudiants que n'està fart del joc brut de les Assemblees. No van informar gens de la vaga. Algun cartell dient que es decidiria el futur de les mobilitzacions; però sobre el dia de vaga, com si no passés res, el dia abans, no van dir res, i això és no comptar amb els estudiants no tant actius o que no baixen a la Assemblea pel que sigui. Hi ha una gran polarització a la facultat innecessària, així com actituds que no ens duen enlloc. Cal canvi.

Breument analitzo el que va succeir. Primer curs estava en vaga, el meu grup classe no, i la classe del costat que tenia examen (un assembleari també el feia, un altre no) tampoc. La resta no en tinc ni idea. La confrontació que no du enlloc entre Assemblea i el meu grup classe recolzat per la PEF va ser la primera tensió del dia. Després els piquets van fer sortir el grup classe de l'aula. Seguidament es va fer classe amb l'Arcadi Oliveres qui va exposar la seva visió crítica amb la polarització de la Universitat i el Procés de Bolonya, exposant que aposta pel diàleg, però que els expedients són per violència no per repressió política. No m'agrada que s'arribi a aquests nivells de tensió. La meva classe no s'ho mereix. És un desastre tot plegat.