Una cosa més

18/6/2008 21:57 h ALLIBERAT AQUESTA MATINADA

Un dels detinguts pel segrest de l'empresari gadità és un cosí de Rajoy

1. • Els geos alliberen a Huelva Rafael Ávila, 16 dies després de la seva desaparició
   

EUROPA PRESS
MADRID

Un dels almenys cinc detinguts pel segrest d'un empresari gadità, que va ser alliberat la passada nit per la Policia, és José Javier Brey, cosí del president del PP, Mariano Rajoy Brey, han confirmat fonts policials. José Javier Brey és germà del catedràtic de Física Teòrica al qual Rajoy es va referir l'any passat al parlar del canvi climàtic.

Una ràpida intervenció de deu agents del Grup Especial d'Operacions (GEO) de la policia ha permès rescatar cap a les 2.15 hores d'avui l'empresari Rafael Ávila Tirado, que estava segrestat en un xalet del terme municipal d'Almonte (Huelva). Els membres del GEO han trobat l'empresari en una caseta de poc més de dos metres quadrats al darrere de la casa, encadenat i estirat en un matalàs brut.

Aquest no és l'únic indret on havia estat retingut, sinó que els segrestadors l'havien canviat de lloc en més d'una ocasió, segons s'anaven fent públiques notícies sobre el segrest. Les fonts consultades han assegurat que la banda de segrestadors va utilitzar un sistema de "cercles concèntrics" per contactar amb la família i demanar-li el rescat.

Així doncs, s'haurien servit de persones i empresaris del mateix sector que el segrestat que mantindrien una relació personal allunyada, perquè anessin contactant amb d'altres cada vegada més pròxims als familiars, fins a arribar a traslladar-los l'import del rescat i exigir-ne el pagament. La investigació per part de la UDEV d'aquesta línia seguida pels segrestadors va portar finalment a bon port la investigació.

Luis Rodríguez Pueyo, cap de la banda

El delinqüent Luis Rodríguez Pueyo està considerat per la policia com el cap de la banda que ha retingut 16 dies l'empresari de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), han informat fonts de la investigació.

Rodríguez Pueyo va ser condemnat a un any de presó i a una multa de 12 mesos en el cas Arny i va ser qui va assenyalar fins a tres pantans com els llocs on els assassins d'Ángel Corella, El Nani, es van desprendre del cos.

L'aparició del nom de Rodríguez Pueyo en el desenvolupament de les investigacions pel segrest de l'empresari de Sanlúcar de Barrameda ha fet retrocedir fins a diversos casos anteriors els agents més veterans de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV). La culminació d'aquestes indagacions, amb l'alliberament d'Ávila Tirado la nit passada, ha permès situar Pueyo, arrestat a Sevilla amb una altra persona, al davant de la banda de segrestadors.

Rodríguez Pueyo ha estat a la presó per participar en desenes d'estafes milionàries. Aquest individu va intentar estafar Publio Cordón, l'empresari saragossà segrestat pels GRAPO i encara desaparegut, fent-se passar el 1994 per un intermediari en la venda al Real Saragossa del futbolista Rafael Martín Vázquez per part del Reial Madrid.

El cap, implicat en el 'cas Arny'

En la investigació del cas Arny, en què es va jutjar desenes de persones per presumptes abusos sexuals a menors en el pub sevillà del mateix nom, Rodríguez Pueyo va aparèixer com a organitzador d'orgies en un pis del carrer de Betis, on es rodaven pel·lícules de contingut pornogràfic que després s'exhibien a l'Arny.

El detingut avui ha aparegut també en el cas Nani, sobre la desaparició del delinqüent Ángel Corella a mans de membres d'una màfia policial. Rodríguez Pueyo era camarada en la pràctica d'estafes de l'aristòcrata Jaime Messía Figueroa, que va arribar a declarar públicament, durant la seva fugida, que ell va enterrar a El Nani. Per la seva part, Rodríguez Pueyo va arribar a donar el nom de tres pantans on assegurava que s'hi amagava el cos de Corella, que mai es va trobar.

El millor programa de TV3 s'acomiada

'La nit al dia', de TV-3, s'acomiada demà després de sis temporades en antena

1. • Terribas va deixar el programa a principis de maig després de ser nomenada directora de la cadena autonòmica
   

Albert Closas, presentador de 'La nit al dia'.

EUROPA PRESS
BARCELONA

El programa de TV-3 La nit al dia emetrà demà el seu últim programa amb una edició especial després de sis anys en antena i més de 1.150 programes i 2.000 convidats, segons ha informat avui la cadena catalana.

En l'última emissió, el presentador, Albert Closas, entrevistarà el filòsof i teòleg Raimon Panikkar i s'emetran alguns dels millors moments del programa, com extractes d'entrevistes i diàlegs amb els col·laboradors.

La nit al dia es va emetre per primera vegada el setembre del 2002 al Canal 33 i, tres anys més tard, el setembre del 2005, va passar a emetre's a TV-3 sota l'edició i la presentació de Mònica Terribas.

Terribas va deixar el programa a principis de maig, després de ser nomenada directora de TV-3. El seu lloc a La nit al dia el va ocupar Closas, que acomiadarà el programa després de presentar-lo aproximadament durant dos mesos.

Jo també sóc "Marea Azul"

Si. Us he de confessar una cosa, estic molt avergonyit d'això però com sempre la veritat per endavant, ens hem d'enfrontar a ella. Si. M'agrada OT. I sóc fan de la Virgínia. Ho sé, és penós. El programa en si i el fet de que jo sigui fan d'OT. Però tinc ganes de comprar-li un disc. A més trobo que el Risto Mejide - el personatge i la persona que hi ha al darrere - és un crack, necessitem gent com ella dient les veritats com cal (potser la falta de respecte el desprestigia). S'assembla a un professor que tenim que sembla molt dur per fora però que és el millor en la seva temàtica: Relacions Internacionals.

Visca la "Marea Azul"!

Valors materials. No sóc materialista, però tinc compromís social

Recordem la evolució de la humanitat: Esclavisme, servitud, explotació obrera, drets de la ciutadania (continuant amb la explotació obrera, i encara hi ha Estats on hi ha esclaus), i després? Llavors va venir la idea central de que les persones abans de tot érem consumidors i teníem drets com a consumidors. El qual estic molt d'acord (més o menys), però va apartar del debat i de l'agenda política el fet de ser ciutadà, que és el més important.

Això de quin debat té més pes en els mass media és molt important, deriva cap a diferents cosmovicions, i punts de vista que es van inculcant a la ciutadania a través de la televisió, la escola, etc.

Els valors materials no eren importants. Ara valien més els post-materials. Era l'època d'or del Keynesianisme. La fi de fracassada URSS. L'inici del fi de les ideologies per alguns com Fukuyama. Aquests alguns, ves per on, sempre venien de tradicions ideològiques de la dreta conservadora liberal. L'inici de la Europa "wai".

A mi del tot és que es parla em preocupa tot. Però per sobre de tot els drets, que em sembla que és el més essencial, i per tant, el fet de ser ciutadà.

I és que és una cosa que a vegades oblidem: som ciutadans per damunt de tot. No en fem ús dels drets ciutadans, no anem al Síndic de Greuges (i precisament tenim el millor de tota Europa m'atreviria a dir), etc.

En canvi, ens queixem molt, com a consumidors, tot i que després no tingui efecte i la OCU no pugui fer més del que fa que és res ja que no té cap mena de poder ni legitimitat democràtica. És un organisme privat sense pes real en la economia de mercat.

A França que hi ha atur estructural, i que té nivells alts, van proclamar un altre avenç de la promesa Europa Social: les 35 hores setmanals. A mi no m'agrada la idea, i menys perquè el gandul de sempre estigués content perquè faria menys del que feia (que d'aquests també n'hi ha). Per un cop en la meva vida vaig estar d'acord amb Xavier Sala-i-Martín. Això si, per raons ben diferents. Ell com tot liberal posava com a supòsit el fet de que hi havia tant treball, lo qual és cert, però podria no ser així, i haver-ni més. I per tant, les dos argumentacions variaven segons els supòsits i les bases ideològiques de cadascú. És allò de "com no podem canviar la estructura, canviem els filaments". Però al cap i a la fi, a llarg termini, no serveix de res, cauen. Jo volia anar al fons de la qüestió: perquè hi ha atur? I no dividir el treball entre dos.

És com el PSOE, fa "parxes" al sistema. Serveixen de poc. Fins i tot m'atreviria a dir que ho empitjora. Si un sistema funciona per competitivitat, no entris (a no sé que canvis el model de pensar de la majoria d'europeus) conceptes com la col·laboració empresarial per solucionar problemes, quan si no els interessa, per les mateixes regles del mercat, sudaran de la norma o "de la recomanació", i seguiran les matrius liberals que si funcionen en un sistema liberal. A Europa es fan moltes recomanacions. Serveixen de poc. La mateixa paraula i el seu significat ho fan preveure. Era per posar un exemple per explicar que els social demòcrates es veuen obligats a ser liberals. El sistema liberal l'estan aguantant ells a base de menys compromís. Menys ideologia.

Estem deixant que el ciutadà sigui el consumidor de polítiques, el client de serveis socials. Malament si deixem que la nova nomenclatura liberal s'usi pel sector públic. Ja prou que la lògica liberal està impregnant la gestió pública a través de la Nova Gestió Pública. Una nova gestió basada en el debat liberal (eficiència, eficàcia) i no en el social (equitat, qualitat).

Doncs, pel que es veu ens volen aprovar les 65 hores setmanals. Imagina't de 35 a 65. I no trobo gaire crítica social. Això senyores i senyors, és semi-explotació obrera. És tornar a la lluita de classes (els camioners ja hi han tornat, això si, els autònoms). És una contra reforma que s'ha fet visible, no com Bolonya, i la seva aplicació, que també és una contra reforma, i per això no hem de cedir, perquè com a contra reforma és anar a enrere, és molt negatiu. Doncs igual, amb les 65 hores setmanals. Que diran els metges que treballen a la privada per poder fer guanys?! Si no paren de sortir bons metges amb la fuga de serveis! Realment volem competitivitat entre universitats? Volem més fuga de serveis, i ara d'estudiants bons? Som rucs. Espanya està i estarà a la cua. És el principi del liberalisme: o a l'inici no hi ha proteccionisme o no entris a competir. Fins i tot ens carreguem els principis liberals!

Una altra llei de la vergonya de la UE és la dels immigrants il·legals.

Ara que hem contextualitzat (i per tant hem vist la lògica i els interessos reals) Bolonya en el neoliberalisme europeu: l'aturarem!

Els liberals decents van arribar a acceptar que la gent no es morís de gana, ara sembla que no ho recordin. La pressió els farà recordar. Això si, sense cremar camions. S'ha de mantenir la calma davant aquells que volen desprestigiar-te posant tensió a la manifestació, vaga, etc. Jo en les que he estat, normalment estic de cordó de seguretat, no vull que cap de la manifestació l'acabi tensionant; i se'ls doni "excuses" als Mossos per repartir cops i per tant, perquè un altre dia siguem menys a la manifestació.

A més, us heu adonat del debat dels mass media quan hi ha vaga? Els preocupa més l'usuari que l'obrer, o que el problema i la raó per la qual fan vaga. I tot això és per posar el poble en contra del propi poble. Poble, els transportistes fan vaga perquè els surt més barat que els costos de treballar. Poble, no ho fan perquè si. No ens creiem els mass media. Informem-nos contra la desinformació dels mass media.

Tot està lligat: Bolonya, dictadures econòmiques, 65 hores setmanals, desacreditació dels sindicats no pactistes, etc. Menys drets laborals, més precarietat, més mà d'obra barata, menys democràcia? Us sona? Us recorda algun país que ha entrat al lliure mercat i que està cagant a tota la UE per la seva alta competència? A si! Xina.

El pitjor del tema és que s'està especulant amb el petroli. EUA té molt barril de Brent amagat però espera que pugin els preus per mantenir-los allà dalt, i per això no fa entrada dels seus barrils al mercat perquè sinó aquest preu baixaria, així com els seus beneficis.

Aquí ens ha dut el capitalisme financer. Esperem que la crisis no sigui dura que ja ho està sent: vagues transportistes (camioners, taxistes), agricultors de la fruita, acomiadaments SEAT, augment preu del cru, més atur de la construcció, inflació, etc.

Joan Gil Oliveras

Una campanya feta per una coneguda ha començat!

Una campanya contra les 65 hores setmanals d'una nòvia d'un de JSC-PSC, del col·lectiu AVANZA:

Exigimos una manifestación a nivel europeo contra la ampliación de la jornada laboral hasta las 65 h

A.A.: "Sociedad Europea, partidos y asociaciones sindicales/ European Society, parties and trade unions"

Exigimos una manifestación a nivel europeo contra la ampliación de la jornada laboral hasta las 65 horas semanales para llevar nuestra voz al Parlamento Europeo

Los ministros de Trabajo de la Unión Europea aprobaron, con la abstención de España, Hungría, Grecia, Chipre y Bélgica, ampliar la jornada laboral hasta un máximo de 65 horas semanales (esto es, entre 12 y 13 horas semanales).

La Organización Internacional del Trabajo, hace 91 años, consagró el derecho social a la jornada de 48 horas semanales. Con la nueva medida se está destruyendo de un plumazo todo aquello por lo que el movimiento obrero, desde sus inicios, ha estado luchando: 8 horas de trabajo, 8 horas de descanso y 8 horas de educación.

Con medidas anti-sociales e impopulares como esta, Europa se está alejando de la ciudadanía y sus problemas reales. No es justo que en tiempos de crisis económica sean los trabajadores, las personas de menores recursos, quienes deban pagar trabajando más, sin posibilidad de ampliar sus horas de ocio o el tiempo con sus familias.

Por otra parte, más horas de trabajo no implica un aumento de la productividad y de la competitividad económica europea. Mientras la crisis persista, los precios sigan subiendo, el petróleo se mantenga al alza y el consumo se contraiga, millones de empleos se verán amenazados doblemente, ahora también por la coacción empresarial que puede derivarse de la asunción de esta medida. Puede que para tener un contrato laboral haya que aceptar este “voluntario” ofrecimiento patronal de trabajar hasta 12 y 13 horas diarias.

Queremos que se retire esta medida, que sea rechazada en el Parlamento, que los eurodiputados piensen en los trabajadores, en sus familias, en todos los problemas que acarrearían para ellos y sus familias más horas de trabajo.

Pedimos también a todas las organizaciones políticas, sindicales y sociales a los que va dirigida esta petición que no sólo se rechace verbalmente esta medida. Queremos dar la oportunidad a todos los ciudadanos europeos de expresar su negativa al retroceso en los derechos laborales.

Todos, el mismo día, a la misma hora, toda Europa unida por fin, desde la ciudadanía, desde su base cívica, manifestémonos para exigir una Europa Social que garantice los derechos de todos los trabajadores y trabajadoras.


FIRMA PARA INSTAR A LOS PARTIDOS, SINDICATOS Y ASOCIACIONES EUROPEAS A UNA MOVILIZACIÓN CONTRA ESTA MEDIDA

Firma-ho, jo ja ho he fet: http://www.firmasonline.com/1firmas/camp1.asp?C=1565

Relacionat: http://www.kaosenlared.net/noticia/campanya-davanza-collectiu-vinculat-jsc

Debats sobre Bolonya i autocrítica

Evidentment del que no es tractava era de parlar dels incidents - allò que TVC ensenya, alguns i algunes porten a l'extrem, a altres els interessa que surti - i si de les qüestions de fons, que preocupen a la comunitat educativa en general, d'un tema molt important com és la aplicació del Procés de Bolonya al nostre país.

De debò, no entenc la dèria de moltes persones per criticar al moviment assembleari ja que l'Assemblea és oberta a tothom. Bé; és cert, de la teoria a la pràctica va un raig, però això és com tot, hi ha de tot i també n'hi ha de molt positiu. Hi ha assembles que funcionen millor que d'altres; això està clar, però el model en si, és el menys criticable. Entenc però que hi hagi gent que no vulgui sistemes oberts basats en acord col·lectiu. Les accions d'alguns brètols només fa que danyar la pròpia Assemblea (o Assembles) i en canvi, en comptes de ser objectius i dir que són un grupuscul (i sobretot quan hi ha molta tensió, també provocada per la pròpia institució que no té moltes vies de canalització i participació "reals", vull dir vinculants). Al cap i a la fi és el que surt pels mitjans - com sempre generalitzant i no fent una versió completa i complexe del tema pel tema de l'Economia del temps - i és el que expliquen els anti-assemblea. Però "tothom" es creu la versió del Deganat, del Rectorat i ja està? Es creuen que perquè siguin membres de la universitat amb cert prestigi no menteixen? Els donen carta blanca? No intenten averiguar si n'hi ha algun que tergiversa els fets? De quines fonts disposa per exemple alguns mass media si sempre que hi ha qüestions importants pels estudiants no hi són presents? On són els crítics amb el model assembleari quan ens manifestem?

Perquè tants debats sobre incidents (a vegades creats per certes actituds de cert sindicat que busca certa "visibilitat" del conflicte) i cap sobre el tema de Bolonya, perquè alguns estudiants no assemblearis es preocupen pels estudiants i fan un programa electoral pel Claustre; ho sigui, per pur interès electoralista)? Amb això no vull generalitzar, per exemple, el sindicat AJEC amb el tema de la LEC ha estat al capdavant de les reinvindicacions. Vull criticar algunes persones que són així.

El que és realment el debat televisiu i radiofònic sobre Bolonya és propaganda contra el que és l'única via de participació real dels i les estudiants. Jo sóc juntari, però realment, on es treballa i es debat lliurement i de forma col·lectiva, és a la Assemblea, a totes les assembles de facultat. Allà hi ha llibertat, no hi ha jerarquia, es respecta a tothom, etc. Almenys allà on la Assemblea està composada per gent que creu en el projecte assembleari universitari. Jo sóc responsable del que es decideix a la Assemblea, per tant, del que tu o el teu o teva companya opini allà, i decideixi col·lectivament. Grups alternatius exposen que sempre hi ha qui té la veu cantant, i qui treballa o pringa més, o dirigisme de cert sindicat. Si, això passarà tota la vida.

El que li fa ràbia als anti-assemblea és que siguem tant actius i aconseguim petites victòries com la del nivell C de català. La Assemblea també té tot el dret a defensar-se de tants atacs sense sentit i amb intencionalitat poc vinculada amb el que són l'interès general dels i les estudiantes.

Perquè la gent no "baixa" a les Assembles? Doncs, com moltes persones dretanes o organitzacions amb poca militància, perquè saben que no controlaran la Assemblea, que no la dirigiran mai.

Jo no estic en contra de la existència de policia, sinó de la seva actuació. En ocasions. Tot i que ser que són uns "mandats".

I també jo critico aquelles actituds d'alguns/es estudiants com les de perseguir a la Degana de Lletres fins al seu cotxe. Jo vaig ser un dels que més va aplaudir i va instigar a fer el Comunicat del meu sindicat, l'AEP on es criticaven aquestes actituds:

Considerem inacceptables totes les actituds de violència gratuïta o d’intransigència que tinguin com a resultat l’intent de guanyar posicions per via de la força i no de la convicció o la discussió, i rebutgem els mètodes d’agressió o d’intimidació física, tant si és per part dels cossos de seguretat de l’Autònoma com de les forces policials que mai no haurien d’accedir al campus, o per part de determinats comportaments d’alguns estudiants.

Falta autocrítica.

De malament en pitjor

Zapatero va mentir al votant catalanista i al votant d'esquerres. Almenys el va decebre i molt.

La última aportació és pujar la llum a preus desorbitats. El pitjor del tema és que la crítica ve de la classe mitjana que exposa que "perquè hem de pagar la llum de la classe baixa? amb arguments com l'Estat paga molts diners a immigrants que després treballen en l'economia submergida i reben doble sou". Ho sigui que ajuda a la idea que els impostos i l'Estat és dolent. Els neo liberals estaran contents, la seva hegemonia de valors s'està consolidant. I a més, gràcies a l'antiga Esquerra moderada. Després de que els empresaris es fessin la fotografia amb Zapatero abans de les eleccions, dubto que siguin quelcom d'esquerres o social demòcrates.

Per sort, no es farà el transvasament de l'Ebre que havia de fer una constructora relacionada amb una caixa que és la que finança el PSC.

Tot i això, tot i que Berlusconi s'ha tirat enrere, la UE ha aprovat una llei de la vergonya. El meu sindicat ha criticat ja juntament amb altres organitzacions socials aquesta llei en contra dels immigrants il·legals: www.aep.cat

Ni comunistes, ni negres, ni sense papers, ni pobres, etc.

La feixistització italiana.

Com ja vaig dir fa temps en el mateix bloc: Europa va en direcció a una Europa unida comercialment. Però amb enfortiment de les fronteres, proteccionista i en contra de la immigració. Efectes de la crisis econòmica. Una part ja la tenim. R.U. ara no vol saber res de Bolonya en algunes carreres (ja ho vaig dir també), vol protegir la seva carrera de Dret.