Reflexions interessants sobre l'educació pública

Molta feina pel Vice degà de Relacions Institucionals

1. Força estudiants marxen d'ERASMUS o de Sèneca al quart curs
El vice degà ha rebut moltes visites d'estudiants, sobretot del nostre grup classe (grup 1), sobre les estades amb ERASMUS i Sèneca. La anècdota ha estat que a tothom li deia que el millor era anar a Turquia, ho recomanava perquè com tots sabem avui ja haurà marxat cap allà. La veritat és que m'ha sorprès que molts companys de la meva classe vulguin marxar l'any vinent a un altre universitat d'un altre país. És un esforç econòmic i psicològic important. Viatjar és positiu, i més conèixer la resta del món, t'obre de mires i et fa més obert i tolerant; a més de tenir un coneixement més plural i intens sobre la realitat fora del nostre territori. El vice degà Serra doncs, ha tingut de rebre forces estudiants interessants en el tema. Ahir, una companya em recordava que era l'últim dia per preguntar-li res ja que demà marxava a Turquia.

2. La meva opinió sobre el mail anònim de l'examen d'una companya
En un altre ordre de coses, i tot i que en un primer moment no ho vaig posar en aquest bloc perquè em semblava que no era pertinent, ni interessant i semblava més "rumorologia" i premsa groga de la facultat que res més. El tema de l'examen d'una companya fet un altre dia. Tot i això, i tot i que el mateix professor de PIE (el mateix vice degà) ho ha fet públic via campus virtual per acabar amb els rumors. He decidit parlar-ne per tal de donar la meva opinió que no és pas de "pilota" a la meva companya o al meu professor. És una idea que crec que hauríem de tenir tots en compte. Per això exposaré la meva opinió.

Abans de tot recordar que va passar. Una companya (L.C.) va marxar de l'examen de PIE poc temps després de tenir entre les seves mans l'examen. Tot i que tots coneixem les seves excentricitats, recordem que tots pequem de prejudicis (cànons socials) i no ens adonem de que no som perfectes. És cert, que a vegades ha entrat mitja hora tard a classe (molts d'altres ho han fet -jo algun cop per la RENFE i no em vull excusar-), o ha fet algun comentari pesat per algú de nosaltres. Però m'imagino que com tots. De comentaris fora de to, estúpids, etc.; tot i que són la minoria en els debats que sorgeixen a classe, n'hem tingut tots. Jo vaig demanar perdó per enfadar-me molt amb la classe, exposant que part de la classe era més per raons egoistes que per raons de pes en el tema que no volien ocupar la seva aula, i que m'importava més la raó que el fet perquè jo havia perdut "el temps" defensant la postura de la classe amb arguments més socials (i menys egoistes -jo he pagat una matrícula) el dia de les ocupacions. Recordo que tothom ho va entendre perquè el to del debat entre tots va ser força alt (a veure, ara tampoc exageraré! poca cosa que consti, però si un xic exaltats estàvem tots plegats, normal d'una classe que almenys es posiciona). Per tant, el seu comportament a l'aula no és raó per justificar o no la seva actitud aquell dia. No té res a veure, i a part, no crec que tots coneguem la seva vida personal.

Aquí va el mail enviat pel professor (jo hagués dit el mateix sinó encara hagués quedat com que privilegio certes persones per tenir "certs" familiars o qualsevol estupidesa d'aquestes):

-------------------------------------------------------------------------------------

Sobre rumors malintencionats

Francesc Serra Massansalvador, divendres 30 gener 2009

---

M'han arribat rumors....

M’ha arribat per diverses bandes algun rumor i voldria sortir-ne al pas. Evidentment, no tinc per què donar explicacions públiques de les meves decisions més que a qui afecta directament, però atès que sembla que aquest rumor s’ha anat estenent i que afecta a l’honorabilitat d’una altra persona, vull deixar clars alguns punts:

- És cert que he donat l’oportunitat a alguns alumnes de fer l’examen final del passat dilluns en un horari diferent. Es tracta d’una pràctica no reglada ni obligatòria però estesa i molts dels alumnes de PIE sabeu que tendeixo a aplicar una certa flexibilitat en aquests casos. En tots els casos les raons de no haver fet l’examen han estat explicades de manera convincent, raonada i justificada i assumeixo totalment la decisió presa i les seves conseqüències.
- És cert que en un d’aquests casos, una alumna s’havia presentat a l’examen oficial i se n’havia retirat poc després. Aquesta alumna en cap moment ha amagat aquesta circumstància i sóc jo qui ha ofert la possibilitat d’afegir-se a un examen que ja havia previst per a altres companys; tinc coneixement de les circumstàncies personals d’aquesta alumna i, un cop més, assumeixo les conseqüències de la meva decisió.
- NO és cert que l’examen que van realitzar aquesta alumna i altres amb posterioritat a l’oficial fos el mateix. De fet és ben diferent i objectivament més difícil. En el seu moment vaig comentar a aquests alumnes que el plus de dificultat corresponia a la “penalització” per no haver realitzat l’examen en el seu horari i calendari, i ho van acceptat plenament.
- No considero que el fet de fer l’examen dos dies després beneficiï essencialment aquests alumnes; de fet, alguns (inclosa l’alumna esmentada) tenien exàmens el mateix dia que finalment el van fer amb mi.
- Puc entendre que la sospita que s’hagi comès un frau i/o favoritisme creï indignació entre els alumnes. També entenc i, de fet, agraeixo que se’m comuniquin aquestes sospites i aquesta indignació. Però una denúncia anònima és un mètode covard i insolidari que no puc acceptar de cap manera.

Quedo a la vostra disposició,

Francesc Serra i Massansalvador
-----------------------------------------------------------------------------------------------

Bé, el fet és que tots tenim problemes. És cert. Una companya de classe em va dir que va tenir un problema molt gros un dia i bé va anar a fer l'examen el dia que tocava (quan dic molt gros, vull dir molt gros). A mi i a molts més també ens han passat coses semblants, no amb contextos com els que em comentava la companya; però clar com deia una amiga de classe, no tots ens ho podem "menjar" les nostres emocions o mals moments passats dies abans Hi ha gent que algunes situacions fora de la facultat (familiars, etc.) no les pot suportar i l'afecten a la classe (als treballs, als exàmens). S'ha de ser flexible i bona persona davant aquestes situacions. Estic d'acord amb el que deia la meva amiga. Mirar de solucionar el problema i intentar que no l'afecti més, però alhora ser flexible. Tot i que això serà -al meu entendre ha de ser així- decisió del professor (ja que és ell qui té la feina de tornar a fer l'examen), etc. Hi ha més gent que per raons mèdiques, de feina, etc. ha fet l'examen (aquest i d'altres assignatures) altres dies. Fins i tot per anar a TV3 un amic meu va fer l'examen el dia abans (molt més difícil; per cert). No és doncs una pràctica de favoritisme "perquè és ella". A mi em sembla bé aquesta flexibilitat, hi ha gent que treballa -i una reivindicació dels de tarda per compagina feina i estudis és fer l'examen fora de l'horari fixat al matí, la qual cosa passa sovint- i això no és positiu? Doncs si és per la feina, la salut, o per anar a la televisió; no pot ser per problemes personals aquesta flexibilitat? Jo crec que si.

La idea que comentava abans era la de la flexibilitat així quan el professor ho cregui convenient, és bo el debat i quan passen aquestes coses saber-ho; però en aquest cas, sembla que hi ha hagut més mala llet que res més.

Debats sobre Bolonya i autocrítica

Evidentment del que no es tractava era de parlar dels incidents - allò que TVC ensenya, alguns i algunes porten a l'extrem, a altres els interessa que surti - i si de les qüestions de fons, que preocupen a la comunitat educativa en general, d'un tema molt important com és la aplicació del Procés de Bolonya al nostre país.

De debò, no entenc la dèria de moltes persones per criticar al moviment assembleari ja que l'Assemblea és oberta a tothom. Bé; és cert, de la teoria a la pràctica va un raig, però això és com tot, hi ha de tot i també n'hi ha de molt positiu. Hi ha assembles que funcionen millor que d'altres; això està clar, però el model en si, és el menys criticable. Entenc però que hi hagi gent que no vulgui sistemes oberts basats en acord col·lectiu. Les accions d'alguns brètols només fa que danyar la pròpia Assemblea (o Assembles) i en canvi, en comptes de ser objectius i dir que són un grupuscul (i sobretot quan hi ha molta tensió, també provocada per la pròpia institució que no té moltes vies de canalització i participació "reals", vull dir vinculants). Al cap i a la fi és el que surt pels mitjans - com sempre generalitzant i no fent una versió completa i complexe del tema pel tema de l'Economia del temps - i és el que expliquen els anti-assemblea. Però "tothom" es creu la versió del Deganat, del Rectorat i ja està? Es creuen que perquè siguin membres de la universitat amb cert prestigi no menteixen? Els donen carta blanca? No intenten averiguar si n'hi ha algun que tergiversa els fets? De quines fonts disposa per exemple alguns mass media si sempre que hi ha qüestions importants pels estudiants no hi són presents? On són els crítics amb el model assembleari quan ens manifestem?

Perquè tants debats sobre incidents (a vegades creats per certes actituds de cert sindicat que busca certa "visibilitat" del conflicte) i cap sobre el tema de Bolonya, perquè alguns estudiants no assemblearis es preocupen pels estudiants i fan un programa electoral pel Claustre; ho sigui, per pur interès electoralista)? Amb això no vull generalitzar, per exemple, el sindicat AJEC amb el tema de la LEC ha estat al capdavant de les reinvindicacions. Vull criticar algunes persones que són així.

El que és realment el debat televisiu i radiofònic sobre Bolonya és propaganda contra el que és l'única via de participació real dels i les estudiants. Jo sóc juntari, però realment, on es treballa i es debat lliurement i de forma col·lectiva, és a la Assemblea, a totes les assembles de facultat. Allà hi ha llibertat, no hi ha jerarquia, es respecta a tothom, etc. Almenys allà on la Assemblea està composada per gent que creu en el projecte assembleari universitari. Jo sóc responsable del que es decideix a la Assemblea, per tant, del que tu o el teu o teva companya opini allà, i decideixi col·lectivament. Grups alternatius exposen que sempre hi ha qui té la veu cantant, i qui treballa o pringa més, o dirigisme de cert sindicat. Si, això passarà tota la vida.

El que li fa ràbia als anti-assemblea és que siguem tant actius i aconseguim petites victòries com la del nivell C de català. La Assemblea també té tot el dret a defensar-se de tants atacs sense sentit i amb intencionalitat poc vinculada amb el que són l'interès general dels i les estudiantes.

Perquè la gent no "baixa" a les Assembles? Doncs, com moltes persones dretanes o organitzacions amb poca militància, perquè saben que no controlaran la Assemblea, que no la dirigiran mai.

Jo no estic en contra de la existència de policia, sinó de la seva actuació. En ocasions. Tot i que ser que són uns "mandats".

I també jo critico aquelles actituds d'alguns/es estudiants com les de perseguir a la Degana de Lletres fins al seu cotxe. Jo vaig ser un dels que més va aplaudir i va instigar a fer el Comunicat del meu sindicat, l'AEP on es criticaven aquestes actituds:

Considerem inacceptables totes les actituds de violència gratuïta o d’intransigència que tinguin com a resultat l’intent de guanyar posicions per via de la força i no de la convicció o la discussió, i rebutgem els mètodes d’agressió o d’intimidació física, tant si és per part dels cossos de seguretat de l’Autònoma com de les forces policials que mai no haurien d’accedir al campus, o per part de determinats comportaments d’alguns estudiants.

Falta autocrítica.

Campus Virtual: fòrum del Deganat

La carrera acadèmica

• 1.
  Sortides professionals segons el Col·legi de Politòlegs i Politòloges
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 18:58
  La formació pluridisciplinar i generalista dels sociòlegs i els politòlegs converteix aquests llicenciats en professionals polivalents en l’àmbit de les ciències socials. Així, les tasques que realitzen s’ubiquen tant en el camp de l’empresa privada com de l’administració pública i de les ONGs.
  
  1- A L’EMPRESA
  
  1.1- Organització d’empreses
  
  ▫ Desenvolupament de plans de comunicació interna i externa
  ▫ Imatge corporativa
  ▫ Elaboració d’una planificació estratègica general
  ▫ Assessorament
  
  1.2- Recursos humans
  
  ▫ Selecció de persones
  ▫ Anàlisi de llocs de treball
  ▫ Elaboració de plans de formació i promoció interna
  ▫ Estudis de motivació i d’integració de personal
  ▫ Assessorament en relacions amb els sindicats
  ▫ Negociació de convenis, de pactes i d’acords
  
  1.3- Màrqueting
  
  ▫ Investigació de mercats
  ▫ Publicitat
  
  2- A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
  
  2.1- Dins la pròpia administració
  
  ▫ Disseny de plans de previsions
  ▫ Tècnics d’Administració General
  ▫ Assessorament de càrrecs polítics i de grups parlamentaris
  ▫ Gestors/es de recursos humans i de polítiques de personal
  ▫ Agents de desenvolupament local i comarcal
  ▫ Disseny, avaluació i seguiment de polítiques públiques
  ▫ Anàlisi i explotació de dades
  ▫ Assessoria social
  ▫ Peritatges judicials
  ▫ Docència a l’ensenyament secundari i la Universitat
  
  Web: http://www.colpis.cat/
  
  

  
  
• 1.1.
  Sortides professionals segons el Col·legi de Politòlegs i Politòloges (2)
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 18:59
  2.2- Dels serveis que l’administració ofereix als ciutadans
  
  ▫ Estudis sobre col·lectius (vellesa, migracions,...)
  ▫ Planificació de polítiques sectorials dels serveis socials
  ▫ Estudis sociològics sobre barris, sectors de població...
  ▫ Gestió de serveis i d’equipaments culturals
  ▫ Planificació sociocultural
  ▫ Planificació i gestió turística
  ▫ Orientació laboral
  ▫ Avaluació i intervenció en serveis sanitaris
  ▫ Disseny de polítiques educatives
  ▫ Gestió i planificació esportiva
  ▫ Planificació urbanística
  ▫ Mediació i resolució de conflictes
  
  3- A LES ONGs
  
  3.1- Dins la pròpia ONG
  
  ▫ Coordinació i direcció d’ONGs
  ▫ Gestió de centres de recursos: centres de documentació, base de dades, videoteques, hemeroteques...
  ▫ Planificació de serveis: informació i formació de voluntariat
  ▫ Disseny, assessoria i avaluació de projectes i de programes
  
  3.2- Dels serveis que l’ONG ofereix als ciutadans
  
  ▫ Assessoria d’àmbits de treball: educació, salut, desenvolupament urbà, habitatge, drets humans, desenvolupament integral,...
  ▫ Estudia sobre temàtiques específiques: marginació, ocupació, cooperació internacional, joventut, tercer món, mediambient,...
  ▫ Estudis sobre de població: dones, gent gran, joves, infants, refugiats,...

  
  
• 1.1.1.
  Sortides professionals segons la realitat dura i pura
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:05
  1. Becàri/a de col·laboració.
  2. Precari, treballador temporal. "Munta cargues" fins arribar a
  3. Treballador/a del MacDonal'ds fins que després de 5 anys trobes feina.
  4. Fer enquestes. Més probable per sociòlegs/es.
  5. "Endoll" - dedicació a un partit polític o organització política.
  6. Assesoria, diplomàtics, treballadors ONG i altres agents socials.
  7. Amb 2 anys de periodisme, opinòleg, articulista, periodista en Ciència Política i Gestió Pública.
  8. En Grups de Recerca i Investigació de la pròpia Facultat (com a becari, postdoctoral, etc.)
  
  La carrera no està institucionalitzada per l'Estat espanyol. És molt nova i per tant, encara no es veu la seva utilitat. Alguns treballen als Estudis d'Opinió o fan d'assesors de polítics. Altres, el que surti. I aquests/es són la majoria.

  
  
• 1.1.1.1.
  Percepció de l'alumnat
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:09
  http://selene.uab.es/fac-politiques-sociologia/docs/presentacio_percepcio_alumnat.pps#256,1,LA PERCEPCIÓ DE L’ALUMNAT RESPECTE LA SEVA FORMACIÓ A LA FACULTAT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA (UAB)
  
  http://selene.uab.es/fac-politiques-sociologia/docs/informe_percepcio_alumnat.pdf
  
  La Núria Garriga i jo hi varem participar.
  
  

  
  
• 1.1.1.1.1.
  Sortides laborals segons la UPF i la Universitat et busca feina
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:17
  http://www.upf.edu/materials/cpgp/sortides/
  
  - Ho he dit molts cops, hi crec que és el correcte: la Universitat t'ha de formar. No t'ha de buscar feina. La relació "Mercat" i "Estat del Benestar" no poden tenir gaires vinculacions; sinó es difuminen.
  
  - Treball Campus és la ETT de la UAB. La UAB - universitat plural, oberta, il·lustrada i que aspira a transformar la societat; darrere de tot el discurs social presenta la seva cara més precària: Treball Campus. Hi ha algun estudiant que et dirà: Home! Però és ben útil! No diré pas que no, però és bastant cínic parlar de drets laborals en diferents conferències de la UAB, i després, promoure la precarietat laboral a través d'una ETT.
  
  - http://www.upf.edu/oil/ és la oficina de la UPF per buscar feina als llicenciats i diplomats. Els "xanxullos", les avantatges, la oportunitat de mà d'obra qualificada (i barata!) que busquen les empreses, ho poden trobar a la UPF.
  
  - Hi ha dos solucions. Eliminar aquests organismes o que siguin l'exemple del treball ben remunerat i no precari. Donar exemple (així els estudiants poden treballar a través de la universitat per altres empreses) és positiu. Promoure els aspectes negatius del mercat laboral és un problema: es socialitza des del principi en la nostra vida laboral posterior.

  
  
• 1.1.1.1.1.1.
  Abans de tenir convenis amb empreses i transportar estudiants a la precarietat...
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:21
  ... la universitat et deixa treballar de forma precaria dintre de la universitat!
  
  SITUACIÓ TÈCNICS UAB: Facultat Ciències de la Comunicació
  EL MÓN DE LA INFORMACIÓ
  
  per Marcos V. A.
  
  Formo part dels assistant teachers de la facultat de Ciències de la Comunicació.Com ja sabeu fa uns anys, els tècnics de la facultat, que eren PAS, van ser re col·locats en altres centres de la UAB, per desavinences amb el rectorat i amb gran part del professorat. No tinc informació del què va passar, tampoc em vull posicionar, desconec els motius d’uns i d’uns altres, tot i que intueixo que va haver molt joc.
  
  El nostra problema principal resideix en el tipus de contracte que ens van fer. Com no sabien com justificar l’acomiadament dels anteriors tècnics, es van inventar aquesta nova figura - que em sembla que ja ha estat aprovada per Rectorat – ja que havien de fer-nos algun tipus de contracte. La creativitat de la UAB és grandiosa, i se’ls s’hi va ocórrer fer-nos un contracte de “professor associat”, però fals, perquè ni som professors, ni actuem com això. La nostra feina, consisteix a fer exactament la feina, que feien els anteriors tècnics. Però, clar, negoci rodó, contractes de 12 hores, cobrant el mínim, a prou feines 600 euros al mes, i obligant-nos a treballar 30 hores setmanals. No fitxem, però clar, les hores les fem, perquè si no, les necessitats estructurals no es poden cobrir. Duem així, més d’un any i mig. Ens fan, contractes de 6 mesos, que es van prorrogant. Al març, ens han fet un altre més, fins al setembre.
  
  La seva idea, és que el personal es vagi renovant, perquè en principi es pretén que sigui una espècie d’estança entre la llicenciatura i el món professional. Però diverses contradiccions apareixen:
  
  
  - Molts de nosaltres ja teníem experiència prèvia en el món professional, així que el tema d’aprenentatge cau pel seu propi pes. Som deu en total, 5 en el torn de matí i 5 més en el de tarda. Pràcticament 4 de nosaltres ja havia treballat en temes audiovisuals.
  
  
• 1.1.1.1.1.1.1.
  AA
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:22
• 1.1.1.1.1.1.1.1.
  Abans (2)
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:24
  - Quin sentit té la renovació del personal, si ells admeten, que durant aquest temps hi ha hagut una millora considerable, opinió estesa entre professorat i alumnat. En què beneficia a la qualitat de l’ensenyament, si contínuament, la gent es va, per les dolentes condicions laborals, o perquè no pots estar més d’un cert temps. La qualitat del servei empitjora, ficant a gent nova, sense cap tipus de formació (a nosaltres mai ens van formar, ens vam espavilar com vam poder gràcies també que teníem experiència contrastable). En resum una gran mentida. A més, en repetides ocasions hem demanat cursets de formació de diversos softwares, però mai s’han dignat a contestar les nostres peticions.
  - Quina diferència hi ha entre la nostra funció actual i la qual havia abans, si fem els mateix, però cobrant 2 o 3 vegades menys.
  - Si tenim contractes de 12 hores, perquè ens fan treballar com si anés un treball de 30 hores, fins i tot ens fan venir al juny, juliol i entre semestre, quan els quals són realment professors, no treballen durant aquestes èpoques, o almenys, no durant tota la setmana - Sens dubte, depenent de la consideració de la validesa del model el més terrible és el frau en el qual consisteix la nostra contractació. Per altra banda, l’actitud del deganat ha estat opaca, ens han deixat de la mà de déu, amb falses promeses i deixant passar el temps, per evitar enfrontar-se amb el problema. Fins i tot, ens han amenaçat directament perquè no intentéssim contactar amb cap tipus d’associació sindical, i ens han recomanat no explicar a ningú res sobre el nostre contracte. Pel que, la gent té por a represàlies, i els hi costa mobilitzar-se.

  
  
• 1.1.1.1.1.1.1.1.1.
  Abans (3)
  [ Joan Gil Oliveras ] 23/05/2008 19:25
  - Quin tipus d’aprenentatge es pretén quan gran part del material de la facultat és obsolet, i difícilment, el trobaràs en el món professional exterior. No entro a valorar, si és difícil o no, tenir una renovació, ni si dintre dels pressupostos tenen cabuda, però el fet, és que les taules de so de ràdio, per exemple, no tenen res a veure en les que pots trobaràs a qualsevol ràdio municipal cutre.
  Aquest nivell de maltractament, arriba al seu punt més paradoxal, en anècdotes com la següent: fins ara els quals no treballaven en cap lloc més (difícil, ja que treballem 6 hores diàries aquí, combinar-lo amb altra feina és molt complicat), els fan ser autònoms, amb el compromís de reemborsar-los la quota cada mes. Doncs, fins a fa bé poc, a molts els devien 5 mesos. Calculeu el que això significa econòmicament per a algun de nosaltres. Això últim s’ha solucionat, però és clar que nosaltres, que fem una feina molt important pel desenvolupament de tres carreres, som la última prioritat de la direcció actual del deganat actual, i si res no canvia, seguirem sent els últims “micos”, encara que es canvia la direcció de la facultat.
  
  Weeb: rebotigainformativa.wordpress.com

  
  
• 1.1.1.1.1.1.1.1.1.1.
  Opinions a Patatabrava.com
  [ Joan Gil Oliveras ] 26/05/2008 20:02
  Esta carrera es una mierda
  
  Así es, a tal conclusión final llego. Demasiados trabajos en grupo y pocos incentivos.
  
  Me voy a las Vegas a recrear los hechos de Miedo y Asco.
  
  Lo sé, te aseguro que he estado mirando...se te ocurre algo mejor?? Este año ha sido una pérdida de tiempo. Para mi almenos.
  
  Yo, con mi sobrada nota de sele, me iré a psicología o similares, donde no haya gente mediocre.
  
  Qué suerte. Yo me iría a historia. Pero alomejor es una ida de olla. Si, lo es.
  
  Y del arte, así lo bordas.
  
  historia es un coñazo... para cambiarte de sociologia a historia mejor no lo hagas!!!
  
  historia es un coñazo... para cambiarte de sociologia a historia mejor no lo hagas!!!
  
  Sociología mola, hay perras y las asignaturas no son tan difíciles.
  
  Mikel, vas a pringar en todas las asignaturas. Si crees que te vas a librar de trabajos en grupo o de gente mediocre, mejor aprueba un exámen del MENSA y dedícate a investigar pagado con subvenciones estatales
  
  sociologia mola, pero creo que psicologia puede estar mucho mejor...
  
  sociologia esta be, sols que hi han assignatures una mica xustes, com economia...

Espai comú (escrits meus) al Campus Virtual de la UAB sobre el Grau de Bolonya

l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior

• 1.
  Universitat i Mercat (1)
  [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:14
  Què és Bolonya si la avaluació continuada ja es feia en carreres de règims especials? És el que tots vulguem que sigui, si volem que sigui quelcom, si ens don alguna utilitat. En això hi estem tots d'acord. Llavors com podem convèncer i concretar "els mals" de Bolonya? La LOU. Cal llegir sobretot el llarg llistat de figures paralaborals que el Zapatero no va suprimir de la LOU d'Aznar (aquella que va dir que derogaria quan tot el professorat progressista, AJEC, bases del PSOE, etc. es mobilitzaven). Ara la LOU és semblant, i la mobilització decau.
  
  Perquè? És cert que no elimina el Claustre com feia el PP, però el Claustre va perdent pes davant el Consell Social (hi ha UN alumne escollit "a dedo" pel Rector, UN professor, sindicats que no hi pinten res perquè mai se'ls sent parlar o actuar, i Cambres de Comerç i grans empreses). És la forma subtil, i amb talant de fer el mateix que el PP però a la forma Zapatero. La LOU és precarietat doncs? Si. Doncs, aquí tots estem d'acord que si no es treu aquest llarg llistat embolicat (fet expressament) de precaris això és una vergonya i confirma que Bolonya és precarietat laboral.
  
  Com és una llei no hi haurà cap dubte. No estarem en dir això és Bolonya o no ho és? I això? És cada Estat qui l'aplica. Per cert, si tinguesim la independència, seria Catalunya qui aplicaria o no Bolonya. Per tant, seria molt més efectiva la pressió social, perquè seria més propera i més focalitzada.

  
  
• 1.1.
  Universitat i Mercat (2)
  [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:24
  Deia un professor (anava a posar "docent" però cada cop és per desgràcia més una persona que t'ajuda a l'auto aprenentatge, del qual podràs escoltar menys el seu VALOR: les seves explicacions) que es van crear les becàries per donar diners als estudiants. Això seria com dir que els anys '80 es van crear les ETTs perquè no hi hagués atur. No. No ens enganyem. Els beneficis privats són immensos i cada cop més alts. Es creen ETTs perquè és una forma de tenir encara més beneficis. I això des de fa temps (Bolonya, 1999) es fa a la universitat: Vaga dels SIDs, Vaga de la Assemblea de becàris/es de col•laboració, queixes del PAS Capítol IV, etc.
  
  Jo és que valoro molt de la Vella Escola és la docència. Però aquest hauria de ser un altre debat, i s'hauria de fer amb més temps i seriositat. Bolonya va a "saco" perquè necessita aquests precaris ja que Xina (estat capitalista sense drets laborals) apreta.
  
  Jo veig darrere de totes aquestes reformes que no solucionen el problema (el fracàs escolar, la equitat, la qualitat) un seguit de reformes reaccionàries com les de treure el Batxillerat nocturn o la gestió privada dels centres públics (aquí AJEC almenys es va mobilitzar). Torno a dir com he dit en el debat d'avui que el debat no està en la qualitat, la qualitat o el fracàs escolar (el que realment em preocupa), sinó en la eficàcia, la eficiència i la rendibilitat. Per això hi ha la ANEQUA i la AQU, dos coses que vull que desapareguin amb moltes ganes perquè si em deixessin triar entre eliminar parts del "monstre", la AQU seria el primer. Els seus butlletins són escandalosos, de tant en tant treu un manifest de cara a la galeria.

  
  
• 1.1.1.
  Universitat i Mercat (3)
  [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:26
  I si. Té molta importància. Dona ACREDITACIONS al professorat, i és la que marca criteris de rendibilitat (no de qualitat) a les carreres per donar subvencions addicionals. La mobilitat i la competència entren en la seva forma més ambigua democràticament parlant. La AQU la formen uns catedràtics i grans empreses. Evidentment, les empreses no són ONGs. I el Círculo de Empresarios no fa manifestos perquè si.
  
  En comptes de fer un front comú: professorat, treballadors i estudiants davant aquestes contra-reformes, ens pensem que tot això "pot passar o no", "són casos aïllats", "no tenen molta importància". Jo com a professor funcionari veuria perillar els meus drets. Algun dia flexibilitzaran la docència, i la majoria sereu laborals. Això voldrà dir competència, estrès, omplir la fulla de creació i corregir treballs, etc.
  
  Si només es un canvi de nom perquè no li diem llicenciatura? Perquè ho posa en una llei? Llavors només és un canvi de pedagogia. Doncs, llavors és que sóc ximple, i he estat perdent 10h setmanals lluitant per no sé què.
  
  No. Si votés Grau. Votés AQU. Si votes Grau. Votés Consell Social. Legitimes tot l'aparell. Aquest és el problema. A part, de que hem de parlar dels plans d'estudis en si.

  
  
• 1.1.1.1.
  Universitat i Mercat (4)
  [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:38
  I per últim, parlar del Consell Social.
  
  "És l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i, com a tal, col·labora amb la Universitat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica.
  
  El Consell Social està format per una representació dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent, i una representació de la comunitat universitària. El president del Consell Social és nomenat per acord del Govern de la Generalitat d'entre els membres representants dels interessos socials. El mandat és de quatre anys i renovable per un únic període de la mateixa durada.
  
  La representació de la comunitat universitària al Consell Social està constituïda pel rector, el secretari general i el gerent, com a membres nats. A més, el Consell de Govern designarà, d'entre els seus membres un estudiant, un membre del personal docent i investigador i un membre del personal d'administració i serveis, per un període màxim de quatre anys."
  
  Allà on posa "social", poseu "grans empreses". I allà on posa "interessos socials" poseu "interessos privats". Fins i tot, la FNEC, sindicat de CiU estava en contra. És un perill per la universitat.

  
  
• 1.1.1.1.1.
  Universitat i Mercat (5)
  [ Joan Gil Oliveras ] 21/05/2008 23:41
  Estic d'acord amb que la universitat ha de tenir relació amb la societat (no de subordinació). El problema és que quan ja diner entre mig passa el que passa, que acaben tenint "poder".
  
  I entenc que vist el finançament públic rectors com l'ex-rector Josep Ferrer (digne, perquè almenys tenia compromís social, per cert, és social demòcrata), que ara exposa els "perills" de Bolonya en tots els debats acadèmics importants; busquessin empreses privades per finançar recerques.
  
  Imagineu-vos per això una investigació sobre com van pujar els preus dels fàrmacs fa uns anys quan es venien al Tercer Món pagat per una empresa farmacèutica. No oi? Doncs, fa uns dies es va fer una recerca sobre les bondats saludables de l'oli de la UAB pagada per la patronal olivera. Nois, la recerca ho és imparcial, independent, etc. no serveix per res. És de calaix. I no sóc tan optimista com per pensar que tots faran com l'ex-rector: sense subordinació, tenint control de tot el procés, etc. Massa difícil.
  
  Em pregunto degut a aquestes crisis fiscals que fan el Consell de Rectors de les Universitats catalanes (CRUE), perquè no pressionen?
  
  O darrere d'aquest estancament del finançament i Bolonya (més professors, més feina, més aules, més recursos, més tutories) hi ha la idea de que les universitats es "busquin la vida"? Si.
  
  Per cert, el Conseller d'Universitats és alhora d'Empresa. I jo no crec en les casualitats jeje.

Escrit a títol personal per presentar a l'Assemblea davant la proposta ofensiva de la SEPC

Vull moderació, pluralisme, coherència, compromís, lluita, reivindicació, augmentar el moviment; no pas que algú controli el No a Bolonya dient-nos "si crític":

Regenerem el moviment; un error històric de la SEPC

Com bé ja sabeu la SEPC ens ha proposat – bé, proposat és un dir perquè les conclusions ja estan incloses i la seva decisió està pressa – “regenerar el moviment estudiantil”. Una proposta que s’ha de debatre, evidentment, a les assembles.

Elles i ells però “sudaran” del que pensin les assembles perquè la coordinadora la muntaran igual. Visca la idea de democràcia i assemblearisme de la SEPC!

Per “regenerar” es pot entendre augmentar el moviment estudiantil, canviar la estratègia del moviment estudiantil i/o bé canviar de posició davant l’atac neoliberal de Bolonya. Tota proposta és benvinguda i més si és per sumar, però aquest no és el cas. Això ha estat un intent – probablement i d’acord amb el seny i la autonomia de les assembles – que serà frustrat per aquestes. És un altre intent com la reforma de la CAF, necessària però estranya, en la qual la SEPC vol tenir-hi “col·laboració”. Cal recordar que una de les propostes de reforma incloïa la seva col·laboració dintre de la CAF, i que per algunes assembles no ha arribat per sort del moviment estudiantil de base i que no vol donar preferència a la SEPC ja que en aquesta reforma no hi surt la col·laboració amb l’altre sindicat d’estudiants/es. Aquest concepte de “col·laboració” és el mateix que el de “regenerar”. Un intent per ser “l’avantguarda” del moviment, per controlar les assembles. Ja que aquest manifest el que vol – i diguem-ho sense embuts – trencar la unitat assembleària, tancar files dintre les corrents de la SEPC, i saber quines assembles “controla” la SEPC.

Crec que és un error que un sindicat tan actiu i combatiu com la SEPC porti els “merders” estúpids entre sindicats d’estudiants a les assembles. Crec que aquest és problema entre sindicats i les assembles no haurien d’opinar sobre el tema. Si al SEPC lliurement decideix no col·laborar amb el nostre sindicat és el seu problema, però això no pot voler dir que les assembles acceptin o hagin de pronunciar-se sobre aquesta estúpida pugna “per les sigles i les medalles” dels resultats aconseguits. Crec que ningú pot negar que hi ha gent excel·lent en els dos sindicats, molt vàlids, i que dispersar aquest potencial per “menjades d’olla” o per voler controlar les accions contra Bolonya és un error. Una ximpleria molt i molt forta que porta a les assembles problemes aliens a elles.

També s’han dit moltes mentides per tal de desprestigiar el nostre sindicat. Que sinó a criticat a ICV perquè té “iniciativeros”, que si no són prou “combatius”, que si volen un “si crític” o que si estan aturant el moviment estudiantil. I a sobre les assembles – a part d’aprovar aquesta ofensa contra el sindicat – tanquen files davant la estratègia de la SEPC quan els dos sindicats diem “No a Bolonya”.

Diuen que una “aepera” es va reunir amb el Rector, la qual cosa no fa cap mal ja que parlar no significa pas res i és important per seguir informat de la posició del nostre rector en la actualitat. Alguns/es del SEPC es reuneixen amb Martí Marín i per la nostra part no es critica, tot sabent que nosaltres fem públic el que parlem amb el Rector i ells/es en ocasions no el que parlen amb Marín. Més que res perquè nosaltres cedim perquè volem un moviment fort i ampli, i no un tancament de files estúpid que només fa que perdre el temps al personal i desgastar els assemblearis/es independents i als llibertàris/es.

Algunes de les mentides que s’han dit són que fa dos anys ens varem presentar al Claustre: una no era del nostre sindicat llavors i l’altre que estava a la Plaça buscant gent per presentar-se en contra de Bolonya es volia presentar com a sindicat perquè l’Assemblea de Polítiques era un fàstic, i no era democràtica pel fet que hi havia molta mala maror i hi havia problemes personals – amenaces incloses com la de no poder portar un pin amb la bandera republicana a la Assemblea. Això se’n diu “sectarisme” i és el que fa mal a la Assemblea. Ara que tot funcionava correctament i que jo m’hi sentia a gust, m’ofenen amb un manifest per tal de deixar-nos fora de joc. Doncs no, no entrarem en els draps bruts ni farem un comunicat com a sindicat, però jo, que continuaré acceptant les decisions majoritàries preses a la Assemblea de Polítiques i Sociologia, si intentaré amb escrits com aquest tornar a fer “gran” el moviment estudiantil recordant que la PMDUP potser era un descontrol però que jo recordi la majoria de la feina l’ha fet el meu sindicat no en contra de l’altre sinó perquè l’altre no hi dedicaven prou temps. La FSUP la varen fer no anant de vacances de Setmana Santa, i va ser un desgast. Malament per la mala informació a les assembles i precipitació? Si. Mal resultat? Quan varem sortir per tots els mitjans de comunicació importants, i alguna gent es va unir al No a Bolonya?

I això del si crític també és fals, Estudiants en Acció que no anava a les assembles el varem fer fora per no defensar el No amb contundència, i per tenir en compte la autonomia assembleària amb la qual sempre hem cregut, més que res, fa pocs dies es va crear la de Veterinària. Si no tinguéssim interès en les assembles, de debò, no hi aniríem. Però hi creiem. En canvi, la SEPC algun cop ha defensat el “Si crític”. La alienació amb ICV és falsa (la majoria de comunicats del sindicat en contra del Govern i dels Mossos de la pàgina web ho ratifiquen això), etc. I la estratègia de poca confrontació amb les i els Mossos és perquè els mass media usen això i no fan sortir la multitud que es manifesta. Se’n diu reflexió i astúcia, no pas que no entenguem que hi ha repressió policial. Digueu-li als que hi eren a la tancada això.

A part, el personal no va a una manifestació per rebre cops de porra ja que el segon dia no vindran. Quan algú comença a pressionar els Mossos per tal d’anar per les Rambles es carrega part de la feina del meu sindicat per ampliar el moviment estudiantil a altres persones que s’han mantingut alienes al tema per les tancades “precipitades i autònomes” que fan sobretot gent de la SEPC, tot i que després els hi donem suport.

El No a Bolonya està clar, el que calia en manifestacions com el 15 de novembre és fer crítiques concretes que toquessin la gent (encariment de la matrícula No, etc.) per tal de fer proper una declaració que per si mateixa no diu res. Després, es va fer la FSUP per tal de donar alternatives i propostes en contra de Bolonya. Això és constructiu i útil, debat, reflexió, propostes alternatives, ampliar el moviment estudiantil; i és feina que ens costa molt temps. Després algú/na et vindrà dient: És que no teniu un No a Bolonya clar amb tanta reflexió i propostes alternatives? Doncs llavors perquè portavem junt amb la SEPC la pancarta No a Bolonya del 6 de març? I ens quedarem amb el No a Bolonya perquè si, no argumentarem i proposarem alternatives al model neoliberal? Si parlem amb el ex-rector de la UPF som “reformistes”, “venuts al sistema”, “social demòcrates penjats”. Si home! No fotem.

El que tenim una estratègia astuta per augmentar la nostra força enfront de les “pintades” i les “tancades” que creen ressò però que són poc pràctiques perquè més gent vingui a les assembles amb els rumors que corren sobre certs sectors assemblearis amb actituds poc positives.

El que volem és parar els graus. El que volem és enfortir el moviment sense conflictes interns entre sindicats. El que volem és això, No a Bolonya. Sinó estaríem a AJEC passant-nos-ho bé i fent “festes” amb les subvencions que ens dona la Generalitat (per cert, per sota de la SEPC).

La majoria d’ assembles votaran que No, fins i tot gent del SEPC, per tant, cal unió i reflexió sobre aquest intent de control de la qüestió per tancar files per problemes interns a la SEPC. Aquesta deriva ens farà quedar sols? Tornem a la PMDUP? Tornem a la unió entre els/les que volem parar els plans d’estudi que som tots i totes, si? Deixem-nos d’històries, us ho demano si us plau, i no quedem en evidència davant la resta d’ assembles que amb dos dits de front han vist en això una confrontació estúpida (no pas de contingut) entre dos sindicats. La SEPC està a la Plataforma contra la privatització. No cal que vingui a la CAF que és un òrgan assembleari. La SEPC té veu i vot a la PMDUP (si és que es presenta i té ganes de fer coses de forma unitària), que tornin. Nosaltres no volem pas confrontació amb ells i elles, som tots molt vàlids i no cal problemes davant un enemic comú: Bolonya.

Només us volia comentar això, perquè a la pròxima assemblea ho puguem comentar tenint en compte les votacions a la resta d’ assembles de facultat; no us ho prengueu com a res personal, em caieu estupendament i continuaré defensant el No a Bolonya fins al final com ho ha estat fent el meu sindicat sempre;

Joan Gil Oliveras, a títol personal, escrit per presentar-ho a la pròxima Assemblea de Polítiques i Sociologia

P.D:: Tot i la premeditació de la FSUP la SEPC va treure un comunicat dient: En aquest sentit, el SEPC dóna suport i participarà tant al Fòrum Social per la Universitat Pública, que organitza la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública), com aquelles accions que sorgeixin des de la comunitat universitària per tal de des legitimar el discurs de la Conferència de la European University Associaction, que es celebra a la Universitat de Barcelona.

A última hora però hi van participar pocs de la SEPC intentant desmotivar als assemblearis/es independents o llibertàris/es.

Una de les contradiccions del text:
”treballar plegats sota premisses clarament democràtiques, transparents i assembleistes; respectar les decisions col·lectives"

VS

"A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan"

Joan Gil Oliveras, a títol personal, escrit per presentar-ho a la pròxima Assemblea de Polítiques i Sociologia