La discapacitat és sols una perspectiva,
La lluita diària no és una utopia,
La sensibilització és part de la solució
-que no del problema-
I en tot cas, no és una contradicció,
Lluitar humilment des d’un poema.
.
Ja ho deien...
No és més sord aquell qui no sent,
Sinó aquell qui poden escoltar; res sent.
No és més capacitat aquell qui és capaç;
Sinó aquell qui no perd o fa el primer pas.
.
Més enllà de fronteres i barreres falses,
Hi ha els ponts que cal establir fiables.
Més enllà de la indiferència,
Hi ha l’amic, la coneixença i la vivència.
Més enllà de la incomprensió
Hi ha, d’entendre, la intenció.
Més enllà del que tu creus,
Hi ha els teus peus.
I la solució.
.
Recorda que no són velles frases,
Sinó realitats un xic oblidades.
Recorda que no calen les masses,
Perquè siguin realitats benaurades.
.
Tots tenim un amic que l’anomenen discapacitat,
I és cert que té una certa incapacitat.
No és qüestió d’amagar el problema,
Sinó d’enfocar-lo d’una altre manera.
.
Continuem lluitant, tot i que el camí és llarg,
Però en el dia a dia… i sense pausa…
No cal fer una barricada, en constant amarg
Per un objectiu noble i net, altramendit, causa.
La experiència ens indica que l’amor
Barreres traspassa
I que el que cal és suport i el just humor
A fora i a dintre de casa.
.
Perquè a cada casa, poble i ciutat
Tenim un amic, company o cunyat,
Que el tractem d’estrany i incapacitat,
Tot i ser, el de sempre, en Tonni Sabat.
Que el tenim lluny, a prop o al costat,
Ple de coratge i de bondat.
Al meu amic Pedro, que m’ho passo molt bé amb ell i me l’estimo molt.
Joan Gil Oliveres
Entrades
