Relació PEF i EPA: quin és el camí a triar?

Un comentari al grup del facebook per part d'un company pro-EPA:

Un gran error.... És clar que vosaltres ja sabreu com ho voleu fer. La PEF no és, ara per ara, una plataforma amb uns objectius definits ni té un recolzament clar. És, més aviat, vista com una alternativa a l'assemblea de la facultat. Aquesta aliança crec que ús deixara enmarcats com a "nova" alternativa. Com a nou "sindicat" que sou, haurieu d'anar per lliures, i si calgues pactar després. Al cap i a la fi, que se jo....que només voto per caure be a la Miralles. ;)

La meva resposta humil:

Aquesta és la meva opinió personal: la PEF és una candidatura que s'ha titllat de conservadora, que no ha estat tant útil pels estudiants com podia haver estat, que té uns líders que pertanyen al centrisme polític, etc. No obstant això, també és la PEF la que va donar veu als estudiants en les institucions, també és la PEF la que ha tingut els collons de plantar cara i donar pluralitat al món estudiantil de la facultat i també ha estat activa en la Junta de Facultat. A més, la esquadra sociovergent ha passat a ser un tripartit. I com tu bé saps, això acabarà petant. És cert, i aprofito per donar-te les gràcies que no em de perdre la nostra diferència, sinó no tindria sentit la nostra existència. Tot i això, pel bé dels estudiants cal que unim forces amb la PEF per moltes coses. Això no vol dir en cap cas, una assimilació o una OPA hostil a la PEF. La PEF té la seva història i també té la seva pròpia indiosincràcia. Els que són la nova generació de la PEF però, volen canvis en positiu. Estarem atents, la coalició i les propostes han anat prou bé i per separats, haguéssim perdut molt probablement tot i que tenim més vot EPA que vot PEF.

Una bona reflexió

Estudiants contra Bolonya. La no-herència de Maig del 68

[Fragments a destacar al meu bloc]

"1. Diuen “No a Bolonya”. És a dir: l’administració proposa un canvi, i el moviment estudiantil en pes s’hi declara en contra. Problema: el sistema educatiu actual és deplorable, i això ho veu tothom. No a Bolonya s’interpreta sovint com “no al canvi”. Una posició erròniament conservadora.

2. Es barallen entre ells: L’últim crit en el moviment estudiantil és la “moció de censura” que ha presentat SEPC per incompatibilitats amb AEP: ho marxen ells, o marxem nosaltres (de la PMDUP). I allò de “la unió fa la força”?"

El millor del segon butlletí de la facultat

LES ELECCIONS D'ESTUDIANTS A LA JUNTA DE FACULTAT
		Com a degà de la Facultat em sento molt complagut amb el desenvolupament de la campanya de les dues candidatures que es van presentar a elecció i amb el clima de respecte i de discussió profunda amb què es van celebrar els dos debats. Cal felicitar les dues candidatures pel seu treball.
I, fet el recompte de vots, dono la benvinguda a la Junta als quinze nous membres que hauran de representar tots els estudiants en uns moments especialment complexos i decisius pel futur de la nostra Facultat. Amb tot, també vull fer dues observacions autocrítiques. En primer lloc, no vam aconseguir la participació que hauria estat desitjable. A part dels possibles errors comesos en la comunicació de les eleccions, crec que la data no era adequada i que en futures convocatòries l'hem de situar dins dels dos primers mesos de curs. En segon lloc, una Facultat com la nostra no pot tenir un sistema electoral que no garanteixi la presència de la diversitat de perspectives dels estudiants expressades en les candidatures presentades, ni que no siguin majoritàries, com ha estat el cas. Ens cal, doncs, modificar el reglament per evitar-ho. En aquest sentit, treballarem per tal garantir que totes les propostes siguin escoltades i tingudes en compte en la seva justa mesura. Finalment, demano la implicació de tots els estudiants en els canals de participació que es vagin oferint per tal de convertir l'actual procés de canvi, ple de riscos, en una oportunitat per a la millora de la Facultat. Salvador Cardús, degà

COMUNICAT DE LA COALICIÓ ELECTORAL PEF-EPA

La coalició electoral de la PEF (i) EPA volem donar les gràcies als i les estudiants que varen votar durant les eleccions a representants d’estudiants a la Junta de Facultat. L’alumnat que va participar a les eleccions, fos el que fos el que votessin, va dir-hi la seva; i això és molt important.

Ara, després d’haver guanyat les eleccions i d’haver sortit escollits tots 15 membres de la candidatura, treballarem per complir els compromisos. I tu hi pots participar tant a les assemblees de la PEF com les d’EPA.

RESULTATS DE LES ELECCIONS D'ESTUDIANTS

Les eleccions del passat dilluns 27 d'abril van resoldre que els 15 representants dels estudiants per la Junta de Facultat serien assignats a la totalitat dels 15 membres de la llista de la candidatura col·lectiva PEF (i) EPA. La participació dels estudiants va ser del 15%, amb 215 vots emesos, dels quals 208 són vàlids, 7 nuls i 16 blancs.

EL DEGANAT

Consulteu les actes de les reunions al bloc de l'equip de deganat.

Els "anarcoguays" segons Júlia Rosell (PUFFIL)

Citat al bloc de la Júlia Rosell, així com també la PEF, contra aquells qui no toleren la pluralitat estudiantil. Un bon post:

"Amb això no n'hi ha prou, i sempre des de l'anonimat, s'ha criticat a tot aquell que ha dut la contrària o ha abogat per altres mètodes: coacció a membres de la PEF, insults, difamació sobre Joan Gil Oliveras, crítica constant sobre blocs com Bona Mens, crítiques a la meva persona (per sort i en comparació de Joan Gil, poques), etc.

Senzillament i realment, perquè no tenen res més a fer. Em suposo que demanar a aquestes persones que insultes o difamen per internet, que fan comentaris anònims a blocs exigint justificacions i altres, que donin la cara és un somni o una utopia per a gent que cara a cara mai s'atrevirà a dir res, força trist."

3 articles interessants: dos del degà, a titol d'analista

A propòsit de Bolonya (encara): Vicenç Sanchís exposa que la reforma que va du a imposar la ESO va estar "Tot revestit d'una ideologia molt moderna, on no hi havia notes, ni premis, ni sancions".

A "Dins la ratera" (AVUI+), Cardús, exposava que referint-se a la ratera (perspectiva política que es tanca en el si de l'Estat espanyol) que parlava Carretero, cal sortir-ne i apostar per la independència. Semblava com si recolzés el dit pel líder de RCat: "El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s'han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L'obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l'esquer. L'incompliment de l'Estatut i l'amenaça del Constitucional; l'espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l'Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d'estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n'hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s'és dins de la ratera."

A "Més país que política" (AVUI+), Cardús exposa que: "LA MEVA OPINIÓ, DONCS, ÉS QUE QUAN observem el nostre país a través del mirall de la política, aquest es deforma i s'empetiteix. En canvi, quan el mirem directament, el país creix i mostra un perfil proporcionat que ens omple de confiança i d'esperança." En definitiva, tot i que recalca que la política és una art positiva, exposa que gràcies a que el treballador s'aixeca a les 8 i va a treballar i s'esforça i algun innova, el país tira endavant perquè el sistema de partits actual fa figa. I té molta raó. "Un dia, aquesta fortalesa nacional la descobreixes, per posar un cas viscut fa poc, en unes modestes jornades de dissabte al matí, en què s'apleguen unes quantes desenes de persones de la comarca -en aquest cas, del Solsonès- ocupades a aconseguir uns menjadors escolars més sostenibles, en els quals s'emprin productes de qualitat i de proximitat, fent convergir una millor cultura alimentària amb els interessos del territori." Hi ha gent que no surt a la televisió i caldria fer-li un document. El funcionari que treballa amb visió de servei públic, el degà que creu en la seva facultat, l'estudiant que llegeix més del que li demana el professor, etc. Els veritables herois. Com bé explica Cardús "Però aquesta gent, aquest país a l'ombra, és el que està construint el futur." No estic d'acord però amb no criticar algunes actuacions policials i posar això a l'ordre del dia mediàtic: "Parlem d'una policia plenament democràtica i que, des del punt de vista de la seva eficàcia i rigor, resisteix qualsevol comparació amb la resta de policies del món. I, tanmateix, tothom ha pogut contemplar en els darrers mesos el desemparament polític en què ha viscut un dels puntals més sòlids de la nostra realitat nacional." Evidentment que tenim una molt bona policia, ja ho vaig explicar fa temps; però no per això farem la vista grossa com féiem amb CiU i PSC.

Es queixen de la docència d'un professor a la facultat al servei de l'ETC

Si penso que un professor no ofereix una docència de qualitat en una assignatura determinada, quins mecanismes tinc per a queixar-me?
[anònim], Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

Tens diversos mecanismes per queixar-te:
Informalment: plantejar les teves queixes, verbalment o per correu electrònic, al coordinador de la titulació de Polítiques i Sociologia, el professor Jordi Argelaguet.
Formalment: demana un full de sol·licituds i queixes a la Secretaria de la teva facultat, omple-ho i lliurar-ho a la mateixa Secretaria. Et recomano adreçar la teva queixa al degà de la facultat amb copia al cap del Departament al qual pertanyi el professor (busca’l al directori de http://www.uab.cat/) . És el Consell de departament el que pot tenir en compte les queixes rebudes per assignar al professor una o d’altra assignatura en propers cursos o no proposar la seva contractació en cas que el professor fos emèrit o visitant.

Juan Berasategi.
Assessorament als estudiants

Els que varem estar a la Mesa Electoral

• Presidenta i Suplents:
  Ana Mar Fernández Pasarin
  Sara Moreno i Colom
  Jordi Argelaguet i Argemí
  Xavier Rambla Marigot

• Vocals en cada franja horària:
  Horari de 9 a 11.30 hores
  Amalia Maria Álvarez Benjunea
  Joan Ronchera Fabregas
  
• Horari 11.30 a 14.00
  Emma Beatriu Ascaso Igual
  Albert Escala Ollé
  
• Horari de 16.00 a finalitzar l’escrutini
  Joan Gil Oliveras
  David Herédia Casanella