Un correu als amics que estan d'ERAMSUS o de Sèneca

Un escrit‏

De:	Joan Gil Oliveras ssdff (jgoflash_1@hotmail.com)
Enviado:	jueves, 12 de noviembre de 2009 20:09:24
Para:	Tuful; Núria (-); Alba (-); David; Tamara (-); Emilia (-)

Hola viatgers!

M'he decidit degut al poc temps que disposo a escriure-us un breu resum sobre els vostres companys de classe, professors, la facultat, coneguts i amigues i amics a tots els que esteu d'ERASMUS o de Sèneca, tant amics com coneguts; per així reduir el temps d'un correu personalitzat. Tot i això, sobretot als més amics, intentaré fer-vos en un.

Ben bé no sé que explicar-vos i segur que triaré els esdeveniments que menys interès us poden despertar, ja em perdonareu!

La facultat

A principis de setembre el Moxi, i evidentment jo, ja estàvem voltant per la facultat ja que començàvem les nostres perspectives pràctiques professionals. Quart curs és diferent que la resta. Els estudiants van més al seu aire ja que l'horari de les assignatures és complex i si no tries optatives que no són del mateix itinerari, per força tens classes tant pel matí com per la tarda. Tampoc gaires, ja que al mateix temps alguns estem fent pràctiques professionals. Per exemple, el Carles Jordà, la Júlia Miralles i el Joan Alginet estan treballant al Parlament de Catalunya assessorant a al grup parlamentari de CiU, al d'ICV i a al grup del PSC; respectivament. Jo per exemple, estic gestionant el butlletí de la facultat, així no he de sortir de "casa".

Aquí teniu alguns exemplars: http://butlletipolitiquessociologia.uab.cat/ i http://ddd.uab.cat/record/45978 (des del número 7). El Moxi per exemple, està al CSID, i al mateix temps, està fent ITM. El Javi igual que la Júlia Miralles està fent Dret també.

Bé, després de fer-me propaganda sobre el butlletí; explicar-vos l'ambient de les classes. Com totes les de matí, tothom va atrafegat, sobretot, la nostra Nerea Pinilla, que es pren com sempre el "munt" de pràctiques (realment no és tanta càrrega lectiva com a 3r) amb un xic d'estrès. Què mona. I com totes les de tarda, es fan més amb calma i potser amb una mica més de debat (com quan jo feia 1r al grup 51, ho recordes Núria?).

Aquest dissabte diria que hi ha sopar de classe, serà difícil que tothom hi sigui (a més, hi faltareu vosaltres!) ja que com he dit abans la compaginació del pràcticum amb les classes i les pràctiques fa que tinguem uns horaris molt estranys (amb buits molt grans), i no hi ha tanta relació entre nosaltres. Alguns de nosaltres tenim assignatures de ple matí, després tot lliure i una a finals de la tarda. Un xic estrambòtic.

Els professors

La simpàtica Montserrat Baras continua provocant debat al seu nou grup classe en el que fa Política Espanyola II i el professor Joan Botella ahir mateix va sortir en el debat del Cuní parlant sobre la llei electoral. El Jordi Argelaguet ens fa Partits Polítics, i l'ex degà Sanahuja els fa Política Comparada. A més, a Govern local, tinc un professor que és manresà i em fa molta il·lusió que així sigui.

A Partits encara hi ha algun debat entre l'Alginet i jo, però la Núria Lozano i la resta del Cobayisme troben a faltar els "piques" entre el David Heredia i jo, que per desgràcia són cosa del passat i dels bons records passats a la facultat.

En general, els vostres antics companys i companyes, us recorden. Jo he escoltat i he estat parlant en moltes converses sobre com us va. Incloent alguns professors, ja us podeu imaginar quins.


El moviment estudiantil a la UAB

Bé, com era de preveure, us fotre la xapa... no és broma, seré molt i molt curt. El moviment anti-Bolonya ha perdut pes perquè s'han aprovat la majoria de Graus i alguns dels líders han rebut sancions (tot moviment es desgasta amb el temps i les sancions) i això es nota molt amb la inactivitat o falta d'aquesta de moltes assemblees. La nostra però, manté una activitat digne de considerar. Aquest any, la manifestació i vaga serà contra els 100 judicis oberts per desordre públic i d'altres qüestions.

Tot i això, l'esdeveniment més significatiu ha estat la cancel·lació de la FMUAB 2009 que va dur a que el moviment estudiantil, sobretot els grups classe i els col·lectius d'estudiants que es finançaven (les seves activitats o el viatge final de curs) a partir d'aquella festa es mobilitzessin. Ho sigui, a falta de Bolonya, bona és la Festa Major de la UAB. La Rectora que ja s'ha posat en contra a tot el PAS (UGT, CCOO, CGT, CAU, ...), i al moviment estudiantil incloent el sindicat estudiantil de les JSC (AJEC) que va apostar per l'altre candidat (Lluís Tort); encara s'ha posat més en contra a tota la massa estudiantil i estudiants organitzats en qualsevol associació; per aquesta mesura. Això ha generat que es fessin dues FMUAB organitzades pels mateixos estudiants. Si, dues. No he redactat malament el text.

Un comentari d'un del SEPC va exposar que el SEPC havia vetat "AJEC, PEF i coses del Joan Gil (referint-se a EPA)" a entrar a l'organització de la Festa Major Alternativa. Per primer cop doncs, AJEC i EPA varem muntar (també amb Ganàpies amb el Guillem Carbó) una activitat d'aquestes característiques: la festa major alternativa de l'alternativa (ho podeu buscar al google, als meus blocs o al butlletí o a l'AVUI+ tot i que la majoria de mitjans de comunicació no entenien la celebració de dues festes i confonien els actors). El SEPC a última hora ens va relegar a l'espai del Rectorat i altres coses, però deixaré el victimisme aquí. Doncs això, a falta de Bolonya, festa!

El moviment estudiantil a la facultat

A la facultat, EPA ens reunim cada setmana en assemblea i som 6 estudiants actius, lo qual vol dir que ens falten més membres, més estudiants de 1r i de 2n curs. Tot i això, estem fent força feina -jo n'estic molt orgullós- i ja fem activitats fora de la facultat com la FMUAB 2009.
La PEF està molt inactiva i només ha fet una reunió (i no diré res més perquè no m'agrada criticar quan no toca).
L'Assemblea com he dit abans, manté un nivell acceptable de membres i activitats.
El Guillem Carbó és la cara visible de PEF a la facultat i estem parlant (potser no es concreta en res, ja decidiran les respectives assembles i membres) d'iniciar un projecte (per dir-ne d'alguna manera) per tal d'obrir un espai de coordinació entre PEF, EPA i estudiants que no es vulguin comprometre i participar gaire. Alhora estem creant un sistema de delegats impulsat per un reglament del Consell d'estudiants nou en que ja hi han participat dos membres d'EPA; l'Oriol Ibáñez entre ells!
Per cert, que l'Oriol s'ho està currant molt i ha fet alguna campana, és un dels motorets d'EPA i em quedo tranquil amb el futur que pugui tenir EPA quan jo acabi quart curs en part pel treball que fa. Ho sigui, que espero que EPA canvii i millori però que segueixi l'esperit i la ideologia de sempre.

Espero veure-us a tots o per Nadal o per l'acte de graduació!

Molta sort,
Ens veiem;

PD: Em podeu donar el mail de l'Eric? Per enviar-li també això.

Joan Gil

Breu resum i valoració personal de la FMUAB 2009 (i altres temes de facultat)

Recollint la opinió majoritària a la facultat varem voler estar presents en la FMUAB.

Després del veto a EPA en la Comissió autogestionada de la Festa Major liderada pel SEPC i la CAF, l'AJEC, a través del seu secretari general, ens va proposar adherir-nos a la festa que muntaria AJEC amb d'altres col·lectius vetats, marginats o menystinguts pels organitzadors de la Festa Major del SEPC i la CAF.

-Una setmana amb molta feina per la Festa Major-

Un dimecres, en una assemblea d' EPA, després de parlar-ho amb mi, va entrar l'Andreu (AJEC) i ens va proposar que ens suméssim a la seva festa. Tot i les abstencions dels dos membres que no hi podrien ser (Joan Miquel i Gerard) i la meva decisió de no votar per vinculacions amb d'altres organitzacions estudiantils; la resta va votar que Sí i va quedar per majoria que EPA ens adheríem a la festa liderada per l'AJEC i Ganàpies. Això si. Li varem posar algunes condicions perquè EPA hi participés: que fos plural (de tots i per a tots), que hi hagués servei de neteja, seguretat, ambulàncies i garanties d'higiene. L' AJEC ens va exposar que la major part de la carrega de l'organització (i despeses) les durien ells, i que tindríem paradeta amb plafó; i barres, si volíem. Per tant, pintava bé. Uns dies més tard, una membre d' EPA que no va poder estar en aquella assemblea es desentenia de l'organització d'aquella festa si no era sostenible, si no es visualitzaven els col·lectius i si continuava sent un espai "de borratxera i punt". Cal recordar que a EPA respectem les posicions personals per desvincular-se d'un posicionament comú mentrestant això no vulgui dir que aquella persona actuarà en contra d'aquell posicionament decidit democràticament.

-Comunicat d' EPA: contra el veto del SEPC, nosaltres "fem la nostra"-

Tot i que jo no hi acabava de veure "tant bé" això de la festa major autogestionada, autogestionar-la era tot un repte. I contra el veto del SEPC, els membres d' EPA volien demostrar que el millor no és l'acció - reacció sinó el fer "la nostra". Però tampoc quedar-nos de braços creuats com he fet habitualment.

La membre que s'havia desvinculat ens va ajudar a suavitzar (per sort!) el comunicat sobre la FMUAB 2009 (i d'altres temes) que vaig acabar redactant jo per gust. També ens va imprimir uns cartells grocs molt macos per a la barra de cervesa d' EPA. Havíem quedat en l'anterior assemblea, que havíem de fer palès el veto i per tant, la principal raó per dur a terme una co-organització d'una altra festa a través d'aquell comunicat. Alhora havíem quedat, que en el mateix comunicat penjat al web, fora bo aprofitar per parlar de la nostra adhesió a la lluita del PAS, etc.

La major part de la feina durant la setmana va anar a càrrec de l'Oriol i meu, estant presents en les tres reunions de col·lectius, penjant cartells, repartint fulletons (per totes les facultats de la UAB menys Ciències, Traducció i Educació!), intentant contactar amb un grup de teatre perquè vingués a fer-nos una representació teatral a les 12h, etc. Fou normal que ens carreguéssim la feina d'organització i coordinació nosaltres, ja que la resta de membres fan dues carreres o treballen o ja s'havien desvinculat. L' AJEC, i sobretot, l'actitud de l' Espínola, van ajudar molt a muntar una bona festa major plural i "diferent". Tot i això hem fet masses campanes per una festa major que no es prioritària ni per nosaltres ni per EPA. Però volíem que sortís prou bé.

Al matí, l'Oriol i el David Rodríguez van muntar la paradeta amb barres i jo vaig repartir pamflets amb el Xavi Abad (AJEC) per tot el campus (bar de Lletres, etc.).

-Reunió amb el Degà, assemblea d' EPA i comissió del nou Consell d'Estudiants-

A les 10h tenia reunió amb el degà per exposar-li noves idees per millorar el butlletí: un apartat per una web d'interès, etc. Tot mantenint l'estètica ja que com ell diu el butlletí ha de ser de lectura ràpida; per no cansar.

Després com a membre d' EPA vaig demanar-li unes quantes coses entre les quals: que en el pròxim ordre del dia de la pròxima Junta de facultat posés la Comissió contra Discriminacions (que ja li havia enviat la Júlia Mas d' EPA), i que ens agradaria que ens informés sobre quines partides s'han vist afectades per la reducció del pressupost de la facultat que EPA denuncia al seu web.

En aquella assemblea d' EPA varem ser-hi jo, el Joan Miquel i el Mochi. (aquest volia anar a la comissió pel Consell d'estudiants però havia d'estar a la reunió d' EPA per temes de paradeta, etc.). L'Oriol i el Gerard (EPA) van estar en la comissió de la Junta de facultat per crear el reglament del Consell d'Estudiants. Ells van estar allà, com a compromís als estudiants. Caldria preguntar-se perquè a les 12 (menys el Guillem i l'Andreu de la PEF que estaven al local de Ganàpies acabant d'organitzar l'endemà: FMUAB), cap altre membre de PEF (i) EPA -no dic tots, però UN més- no hi va poder ser. Fer això és fer "política de cadires buides", en teoria no es fa, però a la pràctica és el mateix.

-Els membres d' EPA a la paradeta amb barres-

Aquell mateix dia de la FMUAB 2009, el Mochi (el juntari independent, la (i) de la Coalició electoral, al qual li hem d'agrair la seva ajuda), l'Andreu Batlle IV, l'Oriol i jo varem fer molta feina. També ens va ajudar molt veure companys de classe com el Xisco, l'Exposito, l'Anna Caballero, la Natàlia i la Nerea. Com també la meva germana i els seus amics, i part dels meus amics de Manresa. Molta feina i un xic d'estrès. Jo vaig fer una passejada per la tarda, però sinó des de les 8h fins acabar de desmuntar la nostra paradeta (amb barres de cervesa) i deixar net el nostre espai; vaig estar tot el temps allà: al Rectorat. L'únic espai que el SEPC (qui durant la festa va venir a amenaçar a gent de l' AJEC) ens van deixar muntar les paradetes i l'espai pels concerts.

-Reunió amb la Delegada d'estudiants (no hi va poder assistir ningú d' EPA)-

El dimarts, Ganàpies, i AJEC (també hi estava convidat un d' EPA però no varem poder anar-hi); es van reunir amb dos líders de la Comissió de la FMUAB del SEPC i la CAF, amb la Delegada d'estudiants com a "àrbitre" perquè no hi hagués algun tipus de batalla campal i es pogués negociar un lloc per uns i uns llocs pels altres. Després d'hores i hores, el SEPC va imposar la seva voluntat dient que acamparien: que la Cívica, Lletres i l'Hemeroteca eren "seves".

-Final de la festa (12h) i l'endemà: la mala consciència-

Durant el passeig per la FMUAB del SEPC i la CAF, vaig anar a visitar la gent d' AEP, ja que ells també ho havien fet amb la paradeta d' EPA; i també em vaig trobar el Degà qui devia analitzar la situació. Jo també ho faig a vegades, això d'anar a passejar per un lloc on hi ha merder, o s'organitza quelcom d'interès, amb un rol passiu analític. Sempre m'ha agradat. De debò. En aquell moment em vaig adonar (dos dies abans també me'n vaig adonar) que hi havia prou col·lectius que no havien estat vetats, per tant, que el veto fou polític.

En una passejada, es veu que la portaveu de la FMUAB 2009 del SEPC i la CAF va criticar la nostra festa major (mal gust! nosaltres no ho varem fer!) per ser la Festa del "PSOE" (si home! i nosaltres què?). Ens ho va dir l'Oriol Ibàñez que va anar a dinar a la Plaça Cívica i ho va escoltar. També va escoltar rumors de que era la festa major de la Rectora i bla bla bla. Des del principi no teníem autorització de la Rectora (tant de bo!) i ho volíem fer perquè teníem dret a fer-ho no per cap conspiració de col·lectius "pro-Rectora" (que no ho som! Potser el col·lectiu Mapuche i els de Turisme si, però diria que no -sarcasme-...).

Tot i que les paradetes i la brutícia d'aquestes es va recollir avui he pujat al Rectorat i m'ha fet molta pena (tot i que hi havia menys "merda" que en l'altra festa) que no hi hagués garanties de servei de neteja, però potser l' AJEC ho va entendre de manera que la neteja hi seria, però del muntatge i no sobre aquella brutícia que és responsabilitat de cadascú. Caldrà valorar-ho en la pròxima assemblea d' EPA perquè és molt important aquest tema.

Durant la setmana també vaig assistir a l'acte de JEV-UAB sobre prostitució, vaig llegir la meva entrevista a Revista Campus Autònoma, etc.

Un fracàs anunciat

* Cartells dissenyats per mi i que m'han dut molta feina, penjats per l'Oriol, jo mateix i l'Andreu Batlle IV, i impressos per l'Oriol (qui contacta amb l'ETC).

Per segon cop, hem fracassat. Els motivats membres d'EPA organitzàvem una xerrada. Aquest cop estaria encaminada a ser un taller debat sobre l'aplicació de Bolonya als nous graus de la facultat, la congelació per contractar nou personal docent i investigador i altres temàtiques d'interès que hauríem d'haver escollit avui en la xerrada entre tots els assistents segons els seus interessos. A més, en els nous cartells, hi havia el "ganxo" de la notícia de la FMUAB i la paradeta unitària que muntarem. Properament penjarem una acte amb les valoracions que hem fet els membres avui presents davant l'absència de nous assistents tot i el treball dut a terme (jo he estat dues hores reconfigurant un powerpoint que ja tenia fet sobre Bolonya, incloent noves temàtiques, ...).

A més, com a EPA em vaig reunir amb els col·lectius d'estudiants que muntem paradeta unitària de facultat. Això comporta moltíssima més feina que una reunió. A part d'altres coses que em col·lapsen les activitats purament formatives (primera campana del curs, per cert).

Temps i esforços que podíem haver dedicat en altres coses (nosaltres també tenim que treure'ns una carrera; no som pas ganduls) més útils o que donéssin més resultats. A més, és el segon cop, lo qual significa que no és qüestió de difusió (hem escrit a les pissarres el què es duia a terme avui, hem penjat cartells ple de colors i ben dissenyats, etc.). Si realment no hi ha demanda estudiantil, són inútils els esforços de promoure esperit crític a la facultat i participació.

A curt termini, aquest curs estem molt forts, molt units i tenim moltes ganes de mobilitació i feina més institucional en defensa dels drets dels estudiants de la facultat. No obstant això, a llarg termini, sense tenir més estudiants de primer o de segon; veiem un futur molt negre d'EPA tot i ser un projecte dels estudiants pels estudiants que sota un model d'universitat aplega a la majoria estudiantil. És una organització que la construeixen els estudiants implicats en ella. No hi ha cap direcció, cap pre-venda, cap vincle, cap ordre d'un ens superior. I això, és difícil trobar-ho en el moviment estudiantil. Potser no es valora però és de les úniques organitzacions estudiantils de base assembleària (sense portaveus ni càrrecs) que és purament independent i autònoma, tant a la teoria com a la pràctica.

El moviment estudiantil, en general, fragmentat com sempre, tampoc està en una situació molt millor. Entre 100 processos judicials oberts per una mala estratègia (el poder, el real, s'ha acabat imposant) i dels quals ja he votat per l'absolució. El SEPC encara parla (amb pintades que embruten les parets) de lluitar contra Bolonya. D'altres en prou feines tenen per poder sortir del pou on es va instal·lar el moviment en l'estratègia de la "combativitat" (Maig 2008-juny 2009), amb el tema dels expedients, dels judicis, ...

Una PEF desapareguda (només ha fet una reunió i ha estat present en l'acte de graduació).

A més, hi ha força assemblees coixes (Comunicació, ...) i no sembla pas que el món progressista universitari es mogui, tot i que crec que hi haurà una sorpresa que potser si els farà moure. Esperem-ho.

Reconeixement de la tasca del David Casanella com a representant d’estudiants

El David Casanella era més escèptic que el Tòful amb els resultats electorals de la PEF o de PEF (i) EPA però en canvi, era molt productiu, molt útil per a qualsevol organització política estudiantil. Era un “pencaire”. I no és que no es preocupés pels seus estudis –una de les raons fonamentals per les quals passem per la universitat-, que si que ho feia, i amb moltes ganes i dedicació. Però també tenia temps pel seu compromís amb els seus estudiants de classe, amb els estudiants de facultat als quals ell se sentia orgullós de representar. I és que no era un representant qualsevol. Quan tocava fer feina per la PEF, es notava el que és veritablement ser un líder. Algú que amb el seu exemple de treball diari conquereix fites, visualitza una imatge de grup prou positiva i anima a la resta a seguir els seus passos. I és que, anava a totes les reunions (de PEF, de Junta de facultat, comissions, amb professors, etc.). S’ho prenia seriosament. I hi posava ganes. Tothom ho reconeix: companys de la PEF, nosaltres a EPA, companys de classe, coneguts, companys, amics, professors, i fins i tot, algun estudiant del SEPC, de l’Assemblea de la facultat. En pot estar orgullós.

Quan calia defensar el dret dels estudiants a fer classe, o quan calia penjar cartells, o quan calia convocar reunions de la PEF; allà estava ell, disposat a posar-hi el seu gra de sorra (ja que aportava des d’una forma molt humil). No tenia ganes de dirigir. Però en canvi, donava la cara. Una cosa que en política estudiantil no està de moda, però que es valora molt per l’entorn.

Continua gaudint de Bergen; David!

(penjat a http://politiques.tk i recomanat per llegir a tots els membres d’ EPA i algun professor i amic per correu electrònic)

Vídeo de l'acte de graduació

Vídeo de l'acte de graduació

Molt interessant el moment en el qual la Meritxell Otllé exposa que cal que els nous estudiants participin de la facultat.

L'Oriol Ibàñez i l'Andreu Espínola, varen anar en representació d'EPA i la PEF; respectivament.

Primera prova no superada: Nous membres a EPA

Som 14 d'octubre. EPA manté les seves assemblees cada dimecres des de l'inici de curs, però en canvi, no han augmentat els seus membres (ni més actius, ni més passius). Des del projecte "altres" de l'organització estudiantil que lidero jo mateix i que s'encarrega de la difusió, actualització de l'informació universitària, nova militància, formació, ...; avui he exposat que la xerrada ha estat un fracàs. Només haver dut un estudiant (no membre actiu) "de públic" per fer un taller debat no és cap èxit, ni s'assoleix cap objectiu perquè és un amic personal el qual no participarà activament en les pròximes assemblees de l'organització d'estudiants de facultat a la qual pertanyo. Per tant, no anem bé; caldrà posar-hi més empenta, més ganes i originalitat.

D'altres com la PEF, des d'inici de curs que no fan res com a tal; lo qual encara és pitjor. O l'Assemblea (SEPC), que tampoc és que hagi fet gaires assemblees/reunions des de l'inici de curs (diria que n'hem fet més nosaltres).

El que els hi passi a la resta d'organitzacions d'estudiants de facultat, però, no ens hauria de preocupar, ni és cap excusa.

L'EPA ha estat present a la reunió per la Festa Major de la UAB

Avui he anat en representació d'EPA a la reunió de col·lectius convocada pel SEPC per dur a terme la Festa Major de l'Autònoma (cancelada a la pràctica ja que serà dia lectiu i no es destinarà cap pressupost per part del Rectorat, de moment). Allà, hi havia també el Joan Alginet (PEF), l'Andreu Espínola, Xavi Abad i el coordinador de la UAB (AJEC), en Guillem Carbó (de Ganàpies), gent de l'Hortet, companys de sindicat (AEP), l'Edgar pels Centaures i l'Assemblea de Veterinària, estudiants no organitzats, estudiants del SEPC, estudiants d'En Lluita, i moltíssima gent més. Un munt d'amics i coneguts. Una pluralitat pels sentits, espectacular.

La valoració personal sobre els fets és molt senzilla i l'he explicat al bloc sobre Bolonya.

La postura de l'EPA properament sortira publicada al web, de moment, és de denúncia.

Un digne representat d'estudiants: Cristòfol Torra i Duran

Això és el que avui els he escrit en un missatge intern a tots els membres actius d'Estudiants per una Política Activa (EPA). No acostumo a fer aquest tipus d'escrits, i menys en el correu intern d'EPA ja que serveix per una altre cosa; però he considerat que era una bona ocasió per retre un humil homenatge a un digne ex-representant d'estudiants de la Junta de facultat.

Missatge enviat el 25 / 07 / 2009 davant l'inici d'estada de Sèneca a Granada de Cristòfol Torra, ex-juntari i bon amic personal.

MENCIÓ AL TÒFUL

Potser alguns de vosaltres no el coneixereu però crec que cal fer una menció (un petit esment) a la seva persona, en especial, a la seva activitat a la facultat que és el que ens pertoca a nosaltres. Ell va formar part de la PEF, però pot ser un referent per tots nosaltres com a representant d'estudiants. Persona que buscava el consens, que distinguia amistat de política estudiantil, que creava ponts de diàleg entre associacions, que coneixia a tothom a la facultat, que s'avenia amb tothom, que anteposava el futur de la PEF al seu càrrec o a tenir el seu nom a unes llistes electorals, etc. Un gran exemple. Amb això no vull desmerèixer ningú de la nostra organització ni que ningú es cregui que parlo amb indirectes; perquè crec que en general tots nosaltres entrem dintre d'aquest perfil. Ja que... "som els millors". No obstant això, no està de menys esmentar l'activitat estudiantil de certs estudiants, encara que siguin d'una organització que no és la nostra. I recordant-vos que estic molt content de formar part d'aquesta gran família que és l'EPA.

Va ser representant d'estudiants a la nostra Junta de facultat, el curs passat per part de la PEF. Aquest curs fa una estada de Sèneca a Granada. Des d'aquí, bon amic, bona sort!

Un post de l'altre bloc molt interessant

Notícies de l'UAB d'inici de curs
El nostre pressupost de facultat s'ha reduït un 15% (...).

Un post de l'altre bloc molt interessant

Notícies de l'UAB d'inici de curs
El nostre pressupost de facultat s'ha reduït un 15% (...).

Informació sobre l'inici de curs

Aquest migdia a les 11 hores a la Sala d'Actes, les organitzacions d'estudiants que volien presentar-se als estudiants de primer curs en les sessions d'acollida de la nostra facultat han pogut fer-ho. D'entre les que no hi han assistit (per vàries raons i algunes disculpant-se) han estat les associacions de fora de la facultat (FNEC, SEPC i AJEC) i les dues organitzacions d'estudiants de la facultat (PEF i Assemblea-SEPC). Les que si han estat presents han estat l'AEP (estudiants progressistes), la FAS (fundació solidària), el PAE (assessors d'estudiants), UNANIMUN (relacions internacionals), REPOSOC 2.0 (la revista digital de la facultat) i jo en representació d'EPA (Estudiants per una Política Activa). En Gerard Domínguez l'Oriol Ibàñez també han estat presents per part d'EPA. A la tarda, tornaré a presentar jo l'EPA degut a que sóc l'únic que em va bé estar-hi present, tot i que tenia ganes de que ho fés algú altre; sincerament.

A més, aquest migdia s'ha publicat el nou número del butlletí de la nostra facultat: http://butlletipolitiquessociologia.uab.cat

PD: Abans de la presentació als estudiants de primer curs que estan matriculats per la tarda, EPA ha penjat uns quants cartells per recordar la primera assemblea d'aquest curs que farem aquest dimecres. Hi esteu tots convidats!

Estudiants per a una política Activa (EPA) és una organització progressista de la facultat que promovem la participació estudiantil a la facultat,

Ens reunim els dimecres a les 12:05h a l’aula 2. Vine i participa a les nostres assemblees sense cap mena de compromís.

Per a més informació: http://epauab.wordpress.com i epauab@gmail.com

Canvis en el Reglament del Consell d'Estudiants de la facultat

Aquest any d'acord amb el nou Estatuto del Estudiante, el gran canvi que comportarà per les nostres facultats, és que caldrà adaptar el Consell d'Estudiants (òrgan actiu o innactiu i no funcional segons la facultat) a la figura del nou Consell d'Estudiants que dibuixa aquest nou Estatut de l'estudiant fet pel Ministeri. Per això, els membres d'EPA estem treballant en recopilar informació sobre el nou Estatut d'Estudiants ja que haurà de ser la base en la qual modificar el reglament del Consell d'Estudiants. La meva postura personal per no enganxar els dits a les noves generacions és que es doni la llibertat més gran possible a la creació d'associacions i organitzacions d'estudiants, així com consells de delegats, assemblees d'estudiants, grups de discussió, etc. Per damunt de tot l'autonomia i la llibertat de cada organització d'estudiants; i la possibilitat de crear-ne de noves perquè els nous estudiants tinguin l'oportunitat de crear els seus propis espais de decisió, debat, d'activitats, etc. Per exemple, seria molt negatiu que l'assemblea fos per reglament l'òrgan de decisió i representació d'estudiants perquè un sector el podria controlar i se'n podria apropiar tot i l'entrada de nous estudiants. Tot i que el nou Estatuto fet pel PSOE anti-assemblees no va encaminat cap aquí, evidentment. També seria negatiu que els legítims representants d'estudiants (membres de la PEF i EPA en aquesta facultat) tinguéssim algun poder sobre el Consell d'estudiants en depriment d'altres associacions (Assemblea, UNANIMUN, REPOSOC, etc.). Pel bé dels estudiants, cal demanar transparència fiscal i alguna mena de reglament (com funcionen internament, un fulletó) per democràcia interna; però res més. En resum, llibertat per crear associacions i fer el que es pugui d'acord amb la legalitat vigent. I si te la vols saltar, cosa teva.

- El borrador
- La reunió-debat amb algunes organitzacions de representants d'estudiants
- L'anàlisi provisional d'Especial Bolonya

Fragments de l'anàlisi: "Les assemblees intercampus o les reunions a espais oberts no existeixen. I a més a més, aquest dret a la reunió queda sotmés al respecte dels requisits que hagi establert “el Consell d’Estudiants u òrgan de màxima representació estudiantil” (art. 33). (...) 3. Las manifestaciones o concentraciones de cualquier naturaleza que se realicen en los campus de las universidades deberán cumplir las condiciones determinadas por el Ordenamiento jurídico, mediando en todo caso el permiso correspondiente. (...) I com es protegeix i garanteix l’exercici d’aquests drets i deures tan detallats i retallats? Mitjantçant l’apel·lació als mateixos responsables de la possibilitat de la seva vulneració: la institució. Ni tan sols esmenta les figures com el Síndic de Greuges. (...) I en aquest cas, els principis del projecte d’estatut són un atac a la metodologia assembleària, res més que una aposta política per l’organització estudiantil a la universitat."

- L’esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari

Fragment: "L’únic aspecte sobre el que paga la pensa aturar-se és el Consell d’Estudiants. Com ja he comentat Problemes amb el futur Consell d’Estudiants no em semblava que aquest consell, com el determina la LOMLOU, sigui adequat. Ara, al veure com estarà format, em reafirmo en que és enemic de la distribució de poders entre las comunitats autònomes i l’Administració General de l’Estat. I vist des de Catalunya potser condicioni la presència de les associacions estrictament catalanes en benefici de les que tenen més implantació en altres àrees de l’Estat.
Tampoc no m’agrada la representació d’un estudiant de primer i segon cicle i un altre de tercer cicle per universitat. Crec que la fórmula hauria de ser per representació ponderada de les comunitats autònomes."

Opinions interessants de la Núria Garriga (PEF) i brillant article de Corrent Roig

http://www.rap107.fm

Busqueu a la dreta "ràdio a la carta" i cliqueu "A debat: Mossos d'Esquadra". Hi surt la Núria Garriga (estudiant de la PEF i juntària) opinant sobre el Pla de Bolonya, i sobretot sobre els Mossos d'Esquadra. Diu coses interessants així com opinions que no comparteixo. Feu-ne les vostres pròpies conclusions. El que més m'ha agradat ha estat que expliqués als estudiants que el SEPC és qui mana i qui espera als estudiants de primer per poder orientar-los en les seves lluites, a través clar, de la "assemblea". Molt bona intervenció de la Núria Garriga posant els punts sobres les "i".

Uns altres que també els posen són els trotskistes de Corrent Roja / Corriente Roja. Per fi algú del moviment assembleari i estudiantil combatiu posa de manifest l'estratègia que m'he cansat de criticar. Un article de CR brillant que resumeix a la perfecció els errors del moviment estudiantil.

Reconeixement a la feina feta pels estudiants

El degà al nou butlletí de facultat expressa l'activitat i responsabilitat dels representants d'estudiants de la PEF i l'EPA.

A PUNT PEL CURS VINENT

Mentre la Facultat bull amb el final de curs –atenció a les darreres tutories, preparació d'exàmens, discussió de notes…- l'equip de deganat treu fum amb la preparació del curs vinent. La posada en marxa dels graus significa prendre decisions que s'aparten de les rutines que ja s'havien adquirit amb el temps. Hi ha el temor pel risc d'una decisió que pugui ser equivocada, però també l'energia que proporciona saber que les coses es poden fer millor. Sovint, els marges de decisió són estrets. Però és en la resolució dels petits detalls que tota una estructura general es pot fer funcionar correctament o se la pot paralitzar.

Afortunadament, aquest deganat compta amb el suport entusiasta, pacient i professional de l'equip de Gestió Acadèmica. I, val a dir-ho, amb una participació exemplar de les i els estudiants: a la darrera Junta hi van assistir massivament i hi van participar amb els papers estudiats i amb una actitud exigent i responsable que ens obligarà a treballar amb una més gran transparència i diligència. En vam prendre nota. Els representants del professorat –també ho hem de dir- s'hauran d'espavilar si no volen quedar en evidència.

Salvador Cardús, degà

REUNIÓ DE LA JUNTA DE FACULTAT

El passat dimecres dia 10 de juny es va reunir l'òrgan col·legiat de la Facultat del qual es van renovar els representants de l'estudiantat, després de celebrar-se les eleccions dels representants d'estudiants.

La incorporació va permetre, també, renovar els representants a les comissions delegades. El reglament de la Facultat estableix els criteris de composició, funcionament i competències. En aquesta reunió també es van aprovar el Pla Docent i el Calendari per al curs 2009-2010, que incorporen novetats significatives en relació a l'inici dels nous graus.

Nou posicionament de la PEF reclamant un referèndum per una moratòria a tota la UAB

PER UN REFERÈNDUM SOBRE UNA MORATÒRIA DE BOLONYA A LA UAB

Tot just fa una setmana l’Assemblea d’Estudiants i l’EPA van realitzar a la nostra Facultat un referèndum per a una moratòria d’un any dels plans d’estudi de grau, aprovats a l’octubre del passat any.

La PEF, entenent que aquesta via no porta enlloc més que a un infructífer perllongament de l’actual nefast pla pilot, sabent que aquest referèndum no podria ser vinculant i considerant que el calendari establert pels organitzadors no era suficient per a garantir un període democràtic de debat previ a la consulta, va decidir no oposar-s’hi però, alhora, abstenir-se de participar en la seva organització.

Volem remarcar que en cap cas som contraris a cap consulta a la nostra facultat sobre una mesura d’aquest tipus, però creiem que caldria emplaçar la consulta per la moratòria a un nivell superior, amb temps suficient per considerar tots els aspectes del “sí” i el “no” i amb garanties que aquesta esdevingui vinculant per tal que això ens permeti una actuació real sobre la implantació dels graus.

Per això, la PEF va pronunciar-se a favor d’un referèndum global, que impliqui a tota la comunitat universitària, que condicioni el rectorat i que permeti una aturada d’uns graus implementats en condicions precàries. Sabent que el rectorat té potestat per imposar unilateralment la posada en marxa de les noves titulacions a partir del 2010 si aquestes són aturades des de les facultats, creiem que un referèndum a tota la Universitat Autònoma és més coherent amb l’objectiu de guanyar temps per incrementar els recursos amb què comptem, tant econòmics com materials i acadèmics o fer les revisions pertinents als diferents graus. No volem dir, amb això, que siguem contraris a una moratòria a la nostra facultat, sinó que considerem que cal ser més ambiciosos per obtenir les importants modificacions que volem.

Per tot plegat, a la propera sessió del Claustre de la UAB, la PEF demanarà la convocatòria d’un referèndum vinculant per una moratòria d’un any dels nous plans d’estudis, i que involucri a tota la universitat. Esperem que amb el suport dels altres grups d’estudiants, als quals convidem a sumar-se a la petició.

Plataforma d'Estudiants de la Facultat

La notícia del butlletí sobre el referèndum

SOBRE UN REFERÈNDUM PER A LA MORATÒRIA EN LA IMPLANTACIÓ DELS GRAUS
En una entrevista personal amb el degà, una estudiant de l'EPA i un de l'Assemblea, el dijous 7 de maig a darrera hora, van demanar la convocatòria immediata d'un referèndum a tots els estaments de la Facultat a favor d'una moratòria d'un any en l'aplicació dels graus. L'equip de deganat els vam respondre en una carta recordant que estem compromesos amb la implantació dels graus pel curs vinent i que no prenem en consideració aquesta demanda pel fet que ni està previst al Reglament de la Facultat ni creiem que sigui enraonada una política de gestos que no tindrien cap conseqüència. El mateix dia, la PEF (Plataforma d'Estudiants de la Facultat) es desmarcava d'aquesta iniciativa. L'equip de deganat volem aprofitar l'ocasió per demanar a tots els membres de la nostra comunitat acadèmica, PAS, alumnes i professors, la participació activa i crítica en aquest procés d'implantació dels graus per tal de convertir el desafiament en una gran oportunitat. I és que tot i ser conscients dels riscos que comporta, no ens acovardim davant del repte i tenim la més absoluta confiança en la capacitat de la nostra Facultat per respondre-hi positivament. L'Equip de Deganat

Una setmana plena de feina estudiantil: El referèndum

A més dels estudis i treballs aquestes dues últimes setmanes han sigut frenètiques. Tant per mi, com per tota EPA; com per la PEF, el Mochi i l'Assemblea. Us en faig un resum:

• La primera setmana: la proposta de l'Assemblea d'estudiants
• Informar a la directora del butlletí de la facultat sobre el comunicat de la PEF i la EPA per donar gràcies per la participació i els resultats.
  
• Reunió dimecres de l'EPA sobre diverses qüestions en les quals se'm va delegar el posicionament entorn l'absentisme universitari de l'EPA per un debat amb una becada.
• En aquella reunió l'Assemblea ens va oferir fer un referèndum -un espai de participació per demanar altre cop la opinió dels estudiants- aquest cop a tota la comunitat universitària per una moratòria d'un any als graus ja que l'obligació legal és iniciar els graus el 2010. Evidentment tots els membres de l'EPA presents aquell dimecres varem exposar que sí, que ja en els debats apostàvem per processos participatius i que fins i tot la nostra posició a la Junta de facultat dependria del resultat del referèndum.
  
• L'EPA de seguida es va posar a treballar perquè es cumplissin tots els requisits democràtics per fer un referèndum.
  
• Des de l'EPA varem informar als companys de classe de la PEF i a l'independent juntari (el Mochi) que va recolzar la idea i n'ha sigut partícep al 100%. Des d'aquí donar-li les gràcies i convidar-lo a ser membre de l'EPA quan ell ho consideri oportú.

• La segona setmana: un referèndum amb totes les garanties democràtiques
  
• La Júlia Miralles juntament amb un membre de l'Assemblea van pactar la fórmula de referèndum i van demanar que fos legal anant a parlar amb el Degà qui després d'una reunió el dilluns ens va comunicar que no ens donaria suport legal però si suport logístic si cumpliem uns requisits incomprensibles.
• Jo durant tota la setmana vaig anar buscant tota la informació i posicionaments (sindicat AEP, articles sobre fracàs universitari, alguna conversa amb el professor Jeroni Sureda sobre el tema, etc.) sobre l'absentisme universitari que havia de debatre dimecres juntament amb membres de la PEF.
• També vaig escriure el comunicat conjunt pel Sí a la moratòria.
  
• L'Assemblea es va dedicar a recollir el material i als temes logístics (el cens dels estudiants, les urnes, etc.) pel referèndum.
  
• Ha estat un treball cooperatiu del qual tots estem molt contents.
• Dimecres després d'una reunió de l'EPA parlant sobre diversos temes; també varem parlar del referèndum (el posicionament negatiu de la PEF i el muntatge del referèndum).
• El mateix dimecres reunits amb l'Assemblea varem pactar definitivament com fer el referèndum i em van delegar la feina d'escriure el comunicat que després via correu electrònic varen variar una mica des de l'Assemblea. El diumenge ja estava pactat i penjat el comunicat conjunt. I ja s'estaven omplint els torns per estar presents per agafar les dades dels votants.
• Al butlletí s'informava de les raons de l'equip de deganat per no participar del referèndum.
  

• La tercera setmana: la setmana del referèndum. Referèndum més altres activitats? Quasi impossible.
• Des de l'EPA varem decidir omplir tots els torns amb membres propis o amb observadors externs per fer-ho encara més democràtic. L'Oriol Ibàñez va contactar amb el Santamaria qui malalt no ha pogut venir finalment; i també amb el Jeroni Sureda qui va estar tot el dimarts present. Moltes gràcies Jeroni! Sobretot per passar la tarda amb mi i donar-me conversa.
• Varem omplir els torns amb gent de l'EPA, observadors externs (dos estudiants d'ADUAB i el professor Sureda) i el juntari independent (Mochi).
• Des d'aquí gràcies als companys d'ADUAB amb qui em vaig reunir per parlar sobre què podíem fer els de l'EPA per treballar a la Junta de facultat pels discapacitats i arreu de la UAB. I també per ser organitzacions estudiantils agermanades.
• El dimarts i el dimecres van ser frenètics. La Júlia Martí, el Joan Miquel Mestre i la Gemma com a ADUAB, el Gerard Domínguez, la Júlia Miralles, la Júlia Mas i sobretot jo i l'Oriol Ibàñez varem estar moltes hores (jo unes 7) vigilant les urnes, informant del referèndum i de les divereses opinions al respecte. Des de l'EPA s'ha fet un gran esforç de tots els membres per ser-hi.
  
• Durant el referèndum varem debatre amb estudiants pro-Bolonya, amb estudiants que tenien professors amb el nou model docent, amb professorat de la facultat, etc.
• El dimarts a la tarda en que hi era jo se'm va ocórrer agafar una cadira per fer vot secret (lo qual va comportar unes conyetes) i la Júlia Miralles va pensar en penjar els tres posicionaments (deganat, pro-referèndum i PEF) al surro i informar-ne a tothom qui anava a votar. També varem repartir -sobretot jo- futlletons dels arguments pel Sí a la moratòria.
• El dimecres varem debatre sobre l'abstentisme universitari i va ser molt interessant. I a les 7h varem fer el recompte de vots amb un Sí a la moratòria escandalós que segurament durem l'EPA i el Mochi a la pròxima Junta de Facultat perquè es debati la proposta.
  

El posicionament de la PEF davant el referèndum

"La PEF reclama un referèndum per una moratòria dels nous plans d'estudi per a tota la UAB"

Això és el que es desprén del nou comunicat (amb un xic de demagògia i interpretació ample) ->

POSICIONAMENT DE LA PEF ENVERS EL PROJECTE DE REFERÈNDUM PER UNA MORATÒRIA DELS GRAUS A LA FACULTAT

Es desprén d'aquest fragment extret del seu web: "A més, entenem i recolzem que aquest referèndum s’ha de produir en el marc d’una consulta global de la UAB, convocada per part dels òrgans competents, i no a nivell de facultat."

Reflexió sobre el context que viu la facultat amb l'aparició de l'EPA

En quin moment està la facultat?

[escrit abans de les eleccions a Junta de Facultat]

La facultat ha triat un nou degà que tot i les seves opinions als mitjans de comunicació sobre qualsevol mobilització sindical; té moltes ganes de dinamitzar i modernitzar la facultat. Sembla també degut als últims fets, que té ganes de crear un bon clima de convivència estudiantil a la facultat.

D’altra banda hi ha més pluralitat electoral a les pròximes eleccions a Junta de Facultat. El SEPC es presenta. Dic SEPC perquè en definitiva, quasi tots els membres de la “Assemblea” són del SEPC; però no voldria generalitzar massa, algun company de lluites és independent. Aquests tenen una línea, respectable, però que a les últimes eleccions s’ha vist força deslegitimada. I la PEF i la EPA que es presenten en coalició electoral, m’imagino, perquè s’han adonat que segurament el que els uneix és primordial per la representativitat dels estudiants a la facultat: les ganes de canviar les coses a les institucions.

Sembla doncs, que les coses vagin pel bon camí a la facultat. Tot i l’ambient que s’hi respira, les diverses opinions s’expressen lliurement i amb un clima força raonable.

Per altra banda però, el moment viscut en les ocupacions ens ha de fer reflexionar a tots i totes. L’establishment universitari, així com el poder econòmic i polític; no volen canalitzar les protestes i el més fácil que troben per no canalitzar-les, perquè els estudiants no tinguem veu és criminalitzar el moviment estudiantil català, majoritàriament assembleari. Com ho fan? Decidint que els interlocutors siguin els que menys disposats estan a cedir en les reivindicacions estudiantils. I també, creant climes de tensió a partir de grups universitaris (tant PDI com estudiants) que creen un estat d’opinió molt perillós, acceptant el camí més fàcil i més negatiu: els Mossos, els expedients, els cossos de seguretat privats, la mala maror entre el personal docent i investigador proper al moviment estudiantil i el que no, etc. Un clima de tensió que és culpa tant de la Administració competent com de la direcció del moviment estudiantil; així com de grup autònoms que s’apunten a qualsevol manifestació o concentració per rebentar-la i dur-la cap al seu camí sense sortida: la batalla campal. Com la de la nit de dijous. Però és que hem de pensar que hi ha estudiants que volen arribar a aquests límits lamentables. I que en som, en part, responsables tots; per no ser partícips del moviment i reconduir-lo. És el moment de dir el que pensem, sense etiquetes, sense estigmatitzacions, i amb tot el respecte que calgui. No en siguem passius. Estem deixant que un sector d’estudiants ens representi de la pitjor forma per moltes bones intencions que tinguin.

A la facultat, el clima de tensió i bipolarització en el qual hi ha persones que acaben caient en el costat equivocat: professors progressistes que acabant donant suport als qui no els interessa canviar les coses únicament perquè els que si les volen canviar ho fan de la pitjor manera possible. Això passa a totes les universitats públiques de Catalunya. Tot i que la nostra facultat és un bon exemple. A vegades hem arribat a un nivell d’intransigència entre ambdues parts que no ens convé de cap de les maneres. Una confrontació inútil, constant, estèril i molt negativa a llarg termini. Se suposa que alguns, i més en aquest facultat, serem la elit professional i intel·lectual d’aquest país. Potser que comencem a fer les coses a partir d’avui i no dic que jo no m’equivoqui perquè en sóc conscient,

Les ocupacions van ser un fracàs relatiu: va augmentar el coneixement sobre la temàtica, es va crear debat i algun referèndum legal va caure. No obstant, el cost de no fer classes magistrals va ser força alt. És cert que es podia fer classe a Seminaris i/o fer tutories; però aquesta no és la millor forma. A més, es van crear grups anti-assemblearis pel dret individual o col·lectiu a fer classe, i per la normalització acadèmica. Tot i que no ens enganyem amb els diversos arguments de Si o No a la ocupació. El més important són les formes i el procediment de decisió. Hi va haver joc brut en les assemblees. I va haver poca pedagogia des dels membres de la Assemblea. I va haver també molt egoisme i poca comprensió dels que si es mobilitzaven i ocupaven per una altra part de la societat estudiantil a la facultat. Per tant, a nivell d’unitat estudiantil; un fracàs. A nivell també de resultats de les ocupacions; també. Sobretot perquè no s’assoleix cap objectiu a mig termini i això desgasta tota mobilització social. I a mi, molt. Jo sóc reformista i progressista i vull transformar la societat i les institucions que la regeixen. Crec que molts estudiants i professors pensem així. I entenc que el camí del moviment contra o crític amb el Procés de Bolonya no ha sabut aglutinar tota la comunitat universitària progressista que realment si està conscienciada socialment.

Per això em felicito per la creació d’Estudiants per una Política Activa (EPA) a la facultat. Sembla ser el futur cooperatiu i d’unitat estudiantil entorn temes bàsics. Sembla ser la esperança per aquells que no saben com reivindicar la seva oposició o crítica al model d’universitat que se’ns està implantant; i que no creuen en les velles formes de lluita estudiantil. Sembla ser el canvi necessari en una facultat que viu en el conflicte constant. Sembla ser, i potser m’equivoco, el revulsiu participatiu i reivindicatiu de la facultat. No només és un espai alternatiu d’esquerres, plural i pro actiu que obre les portes del diàleg. Sembla una finestra on entra l’aire fresc de la nova generació estudiantil a la facultat. Entre les històriques formes de reivindicació d’uns dirigistes estudiantils sense enginy per fer sentir la seva veu a les institucions; i les velles propostes burocràtiques i institucionalistes sense veu al carrer. Esperem que així sigui. La prepotència, la confrontació, el sectarisme i el partidisme o la puresa ideològica han de ser aspectes del passat. Per obrir un espai democràtic alternatiu i de base estudiantil cal que es respecti la voluntat i la pluralitat dels estudiants de la facultat; i la unió (no cal de tots) haurà de ser a partir del respecte i l’acord mutu. Esperem obrir aquest camí ara que el Pla de Bolonya ja s’està aplicant. Esperem que la EPA a la nostra facultat sigui la solució.

Comunicat de la PEF

POSICIONAMENT DE LA PEF ENVERS EL PROJECTE DE REFERÈNDUM PER UNA MORATÒRIA DELS GRAUS A LA FACULTAT

Des de la PEF considerem que tota consulta és positiva per conèixer l’opinió dels estudiants. Tot i això, han d’existir garanties per a dur a terme tal consulta.
Pel que fa a l'organització, s’ha de dir que per dur a terme aquest referèndum es requereix un temps i una preparació per part de les tres associacions d’estudiants de la facultat que ara mateix no es disposa per temes de calendari. És evident, doncs, que una consulta a corre-cuita no és el sistema més adient per a conèixer l’opinió dels i les estudiants.
A més, entenem i recolzem que aquest referèndum s’ha de produir en el marc d’una consulta global de la UAB, convocada per part dels òrgans competents, i no a nivell de facultat.

Per tant, no considerem que el projecte de referèndum que es vol realitzar a la facultat gaudeixi dels requisits necessaris per a ser dut a terme.

Plataforma d'Estudiants de la Facultat (PEF)