1. Força estudiants marxen d'ERASMUS o de Sèneca al quart curs
El vice degà ha rebut moltes visites d'estudiants, sobretot del nostre grup classe (grup 1), sobre les estades amb ERASMUS i Sèneca. La anècdota ha estat que a tothom li deia que el millor era anar a Turquia, ho recomanava perquè com tots sabem avui ja haurà marxat cap allà. La veritat és que m'ha sorprès que molts companys de la meva classe vulguin marxar l'any vinent a un altre universitat d'un altre país. És un esforç econòmic i psicològic important. Viatjar és positiu, i més conèixer la resta del món, t'obre de mires i et fa més obert i tolerant; a més de tenir un coneixement més plural i intens sobre la realitat fora del nostre territori. El vice degà Serra doncs, ha tingut de rebre forces estudiants interessants en el tema. Ahir, una companya em recordava que era l'últim dia per preguntar-li res ja que demà marxava a Turquia.
2. La meva opinió sobre el mail anònim de l'examen d'una companya
En un altre ordre de coses, i tot i que en un primer moment no ho vaig posar en aquest bloc perquè em semblava que no era pertinent, ni interessant i semblava més "rumorologia" i premsa groga de la facultat que res més. El tema de l'examen d'una companya fet un altre dia. Tot i això, i tot i que el mateix professor de PIE (el mateix vice degà) ho ha fet públic via campus virtual per acabar amb els rumors. He decidit parlar-ne per tal de donar la meva opinió que no és pas de "pilota" a la meva companya o al meu professor. És una idea que crec que hauríem de tenir tots en compte. Per això exposaré la meva opinió.
Abans de tot recordar que va passar. Una companya (L.C.) va marxar de l'examen de PIE poc temps després de tenir entre les seves mans l'examen. Tot i que tots coneixem les seves excentricitats, recordem que tots pequem de prejudicis (cànons socials) i no ens adonem de que no som perfectes. És cert, que a vegades ha entrat mitja hora tard a classe (molts d'altres ho han fet -jo algun cop per la RENFE i no em vull excusar-), o ha fet algun comentari pesat per algú de nosaltres. Però m'imagino que com tots. De comentaris fora de to, estúpids, etc.; tot i que són la minoria en els debats que sorgeixen a classe, n'hem tingut tots. Jo vaig demanar perdó per enfadar-me molt amb la classe, exposant que part de la classe era més per raons egoistes que per raons de pes en el tema que no volien ocupar la seva aula, i que m'importava més la raó que el fet perquè jo havia perdut "el temps" defensant la postura de la classe amb arguments més socials (i menys egoistes -jo he pagat una matrícula) el dia de les ocupacions. Recordo que tothom ho va entendre perquè el to del debat entre tots va ser força alt (a veure, ara tampoc exageraré! poca cosa que consti, però si un xic exaltats estàvem tots plegats, normal d'una classe que almenys es posiciona). Per tant, el seu comportament a l'aula no és raó per justificar o no la seva actitud aquell dia. No té res a veure, i a part, no crec que tots coneguem la seva vida personal.
Aquí va el mail enviat pel professor (jo hagués dit el mateix sinó encara hagués quedat com que privilegio certes persones per tenir "certs" familiars o qualsevol estupidesa d'aquestes):
-------------------------------------------------------------------------------------
Sobre rumors malintencionats
El vice degà ha rebut moltes visites d'estudiants, sobretot del nostre grup classe (grup 1), sobre les estades amb ERASMUS i Sèneca. La anècdota ha estat que a tothom li deia que el millor era anar a Turquia, ho recomanava perquè com tots sabem avui ja haurà marxat cap allà. La veritat és que m'ha sorprès que molts companys de la meva classe vulguin marxar l'any vinent a un altre universitat d'un altre país. És un esforç econòmic i psicològic important. Viatjar és positiu, i més conèixer la resta del món, t'obre de mires i et fa més obert i tolerant; a més de tenir un coneixement més plural i intens sobre la realitat fora del nostre territori. El vice degà Serra doncs, ha tingut de rebre forces estudiants interessants en el tema. Ahir, una companya em recordava que era l'últim dia per preguntar-li res ja que demà marxava a Turquia.
2. La meva opinió sobre el mail anònim de l'examen d'una companya
En un altre ordre de coses, i tot i que en un primer moment no ho vaig posar en aquest bloc perquè em semblava que no era pertinent, ni interessant i semblava més "rumorologia" i premsa groga de la facultat que res més. El tema de l'examen d'una companya fet un altre dia. Tot i això, i tot i que el mateix professor de PIE (el mateix vice degà) ho ha fet públic via campus virtual per acabar amb els rumors. He decidit parlar-ne per tal de donar la meva opinió que no és pas de "pilota" a la meva companya o al meu professor. És una idea que crec que hauríem de tenir tots en compte. Per això exposaré la meva opinió.
Abans de tot recordar que va passar. Una companya (L.C.) va marxar de l'examen de PIE poc temps després de tenir entre les seves mans l'examen. Tot i que tots coneixem les seves excentricitats, recordem que tots pequem de prejudicis (cànons socials) i no ens adonem de que no som perfectes. És cert, que a vegades ha entrat mitja hora tard a classe (molts d'altres ho han fet -jo algun cop per la RENFE i no em vull excusar-), o ha fet algun comentari pesat per algú de nosaltres. Però m'imagino que com tots. De comentaris fora de to, estúpids, etc.; tot i que són la minoria en els debats que sorgeixen a classe, n'hem tingut tots. Jo vaig demanar perdó per enfadar-me molt amb la classe, exposant que part de la classe era més per raons egoistes que per raons de pes en el tema que no volien ocupar la seva aula, i que m'importava més la raó que el fet perquè jo havia perdut "el temps" defensant la postura de la classe amb arguments més socials (i menys egoistes -jo he pagat una matrícula) el dia de les ocupacions. Recordo que tothom ho va entendre perquè el to del debat entre tots va ser força alt (a veure, ara tampoc exageraré! poca cosa que consti, però si un xic exaltats estàvem tots plegats, normal d'una classe que almenys es posiciona). Per tant, el seu comportament a l'aula no és raó per justificar o no la seva actitud aquell dia. No té res a veure, i a part, no crec que tots coneguem la seva vida personal.
Aquí va el mail enviat pel professor (jo hagués dit el mateix sinó encara hagués quedat com que privilegio certes persones per tenir "certs" familiars o qualsevol estupidesa d'aquestes):
-------------------------------------------------------------------------------------
Sobre rumors malintencionats
Francesc Serra Massansalvador, divendres 30 gener 2009
M'han arribat rumors....
M’ha arribat per diverses bandes algun rumor i voldria sortir-ne al pas. Evidentment, no tinc per què donar explicacions públiques de les meves decisions més que a qui afecta directament, però atès que sembla que aquest rumor s’ha anat estenent i que afecta a l’honorabilitat d’una altra persona, vull deixar clars alguns punts:
- És cert que he donat l’oportunitat a alguns alumnes de fer l’examen final del passat dilluns en un horari diferent. Es tracta d’una pràctica no reglada ni obligatòria però estesa i molts dels alumnes de PIE sabeu que tendeixo a aplicar una certa flexibilitat en aquests casos. En tots els casos les raons de no haver fet l’examen han estat explicades de manera convincent, raonada i justificada i assumeixo totalment la decisió presa i les seves conseqüències.
- És cert que en un d’aquests casos, una alumna s’havia presentat a l’examen oficial i se n’havia retirat poc després. Aquesta alumna en cap moment ha amagat aquesta circumstància i sóc jo qui ha ofert la possibilitat d’afegir-se a un examen que ja havia previst per a altres companys; tinc coneixement de les circumstàncies personals d’aquesta alumna i, un cop més, assumeixo les conseqüències de la meva decisió.
- NO és cert que l’examen que van realitzar aquesta alumna i altres amb posterioritat a l’oficial fos el mateix. De fet és ben diferent i objectivament més difícil. En el seu moment vaig comentar a aquests alumnes que el plus de dificultat corresponia a la “penalització” per no haver realitzat l’examen en el seu horari i calendari, i ho van acceptat plenament.
- No considero que el fet de fer l’examen dos dies després beneficiï essencialment aquests alumnes; de fet, alguns (inclosa l’alumna esmentada) tenien exàmens el mateix dia que finalment el van fer amb mi.
- Puc entendre que la sospita que s’hagi comès un frau i/o favoritisme creï indignació entre els alumnes. També entenc i, de fet, agraeixo que se’m comuniquin aquestes sospites i aquesta indignació. Però una denúncia anònima és un mètode covard i insolidari que no puc acceptar de cap manera.
Quedo a la vostra disposició,
Francesc Serra i Massansalvador
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, el fet és que tots tenim problemes. És cert. Una companya de classe em va dir que va tenir un problema molt gros un dia i bé va anar a fer l'examen el dia que tocava (quan dic molt gros, vull dir molt gros). A mi i a molts més també ens han passat coses semblants, no amb contextos com els que em comentava la companya; però clar com deia una amiga de classe, no tots ens ho podem "menjar" les nostres emocions o mals moments passats dies abans Hi ha gent que algunes situacions fora de la facultat (familiars, etc.) no les pot suportar i l'afecten a la classe (als treballs, als exàmens). S'ha de ser flexible i bona persona davant aquestes situacions. Estic d'acord amb el que deia la meva amiga. Mirar de solucionar el problema i intentar que no l'afecti més, però alhora ser flexible. Tot i que això serà -al meu entendre ha de ser així- decisió del professor (ja que és ell qui té la feina de tornar a fer l'examen), etc. Hi ha més gent que per raons mèdiques, de feina, etc. ha fet l'examen (aquest i d'altres assignatures) altres dies. Fins i tot per anar a TV3 un amic meu va fer l'examen el dia abans (molt més difícil; per cert). No és doncs una pràctica de favoritisme "perquè és ella". A mi em sembla bé aquesta flexibilitat, hi ha gent que treballa -i una reivindicació dels de tarda per compagina feina i estudis és fer l'examen fora de l'horari fixat al matí, la qual cosa passa sovint- i això no és positiu? Doncs si és per la feina, la salut, o per anar a la televisió; no pot ser per problemes personals aquesta flexibilitat? Jo crec que si.
La idea que comentava abans era la de la flexibilitat així quan el professor ho cregui convenient, és bo el debat i quan passen aquestes coses saber-ho; però en aquest cas, sembla que hi ha hagut més mala llet que res més.
- És cert que he donat l’oportunitat a alguns alumnes de fer l’examen final del passat dilluns en un horari diferent. Es tracta d’una pràctica no reglada ni obligatòria però estesa i molts dels alumnes de PIE sabeu que tendeixo a aplicar una certa flexibilitat en aquests casos. En tots els casos les raons de no haver fet l’examen han estat explicades de manera convincent, raonada i justificada i assumeixo totalment la decisió presa i les seves conseqüències.
- És cert que en un d’aquests casos, una alumna s’havia presentat a l’examen oficial i se n’havia retirat poc després. Aquesta alumna en cap moment ha amagat aquesta circumstància i sóc jo qui ha ofert la possibilitat d’afegir-se a un examen que ja havia previst per a altres companys; tinc coneixement de les circumstàncies personals d’aquesta alumna i, un cop més, assumeixo les conseqüències de la meva decisió.
- NO és cert que l’examen que van realitzar aquesta alumna i altres amb posterioritat a l’oficial fos el mateix. De fet és ben diferent i objectivament més difícil. En el seu moment vaig comentar a aquests alumnes que el plus de dificultat corresponia a la “penalització” per no haver realitzat l’examen en el seu horari i calendari, i ho van acceptat plenament.
- No considero que el fet de fer l’examen dos dies després beneficiï essencialment aquests alumnes; de fet, alguns (inclosa l’alumna esmentada) tenien exàmens el mateix dia que finalment el van fer amb mi.
- Puc entendre que la sospita que s’hagi comès un frau i/o favoritisme creï indignació entre els alumnes. També entenc i, de fet, agraeixo que se’m comuniquin aquestes sospites i aquesta indignació. Però una denúncia anònima és un mètode covard i insolidari que no puc acceptar de cap manera.
Quedo a la vostra disposició,
Francesc Serra i Massansalvador
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, el fet és que tots tenim problemes. És cert. Una companya de classe em va dir que va tenir un problema molt gros un dia i bé va anar a fer l'examen el dia que tocava (quan dic molt gros, vull dir molt gros). A mi i a molts més també ens han passat coses semblants, no amb contextos com els que em comentava la companya; però clar com deia una amiga de classe, no tots ens ho podem "menjar" les nostres emocions o mals moments passats dies abans Hi ha gent que algunes situacions fora de la facultat (familiars, etc.) no les pot suportar i l'afecten a la classe (als treballs, als exàmens). S'ha de ser flexible i bona persona davant aquestes situacions. Estic d'acord amb el que deia la meva amiga. Mirar de solucionar el problema i intentar que no l'afecti més, però alhora ser flexible. Tot i que això serà -al meu entendre ha de ser així- decisió del professor (ja que és ell qui té la feina de tornar a fer l'examen), etc. Hi ha més gent que per raons mèdiques, de feina, etc. ha fet l'examen (aquest i d'altres assignatures) altres dies. Fins i tot per anar a TV3 un amic meu va fer l'examen el dia abans (molt més difícil; per cert). No és doncs una pràctica de favoritisme "perquè és ella". A mi em sembla bé aquesta flexibilitat, hi ha gent que treballa -i una reivindicació dels de tarda per compagina feina i estudis és fer l'examen fora de l'horari fixat al matí, la qual cosa passa sovint- i això no és positiu? Doncs si és per la feina, la salut, o per anar a la televisió; no pot ser per problemes personals aquesta flexibilitat? Jo crec que si.
La idea que comentava abans era la de la flexibilitat així quan el professor ho cregui convenient, és bo el debat i quan passen aquestes coses saber-ho; però en aquest cas, sembla que hi ha hagut més mala llet que res més.
Entrades
Enhorabona!
Començar el nou equip amb un blog em sembla una forma molt innovadora! Espero que pogueu aconseguir els punts d’acció que proposeu al vostre programa. Als que ja no sóm alumnes, ens agradarà veure aquests avenços tan esperats…
Ànims!
Sonia
interessant la proposta de simplificar els tràmits acadèmics. S’han de posar moltes més facilitats als estudiants que vulguin marxar fora (ja sigui d’Erasmus, Sèneca, Intercanvi o Màsters). És un dels aspectes on més s’ha de millorar.