Mamma Mia!

Avui he anat amb la familia a veure aquesta recomanable pel·lícula. No tant per l'argument. Com us podreu imaginar, sinó pel missatge de fons. No sé seré molt romàntic, però més enllà del capitalisme i el socialisme hi ha l'amor. L'amor a les persones. I sobretot, allò que no et deixa dormir: l'amor a la teva parella. Si avui no parlo de política. No perquè no sigui important, sinó perquè s'ha de prioritzar el que és prioritàri.

Bé, si que en parlaré sobre política sobre aquells anti-sistema que per mantenir la seva puresa i no tocar res que formi part del sistema per canviar les coses i defensar els drets dels treballadors, es queden a la estada i acaben sent una colla d'inútils. De bona fe, però inútils. Ineficaços amb la lluita contra el capitalisme financer del segle XXI.

I torno a parlar sobre les persones. L'altre dia em vaig trobar amb un home gran que tenia moltes ganes de xerrar a la RENFE, allà un enquestador em va preguntar que en pensava del servei. A la pregunta et molesten les vagues? li vaig contestar que no, és el que menys molesta i a part és un dret dels treballadors per tant, no em molesta en absolut. Al acabar em va dir que les meves respostes i argumentacions (que no calien) a les seves preguntes no eren pas de la meva edat (la edat li vaig dir al final de la enquesta). Aquestes coses et reconforten.

I torno a parlar sobre política. Aquest és un dels comentaris davant que un militant republicanista del PCE s'ha tornat al PSOE:

#26.- Caramba!

Joan Gil Oliveras|21-09-2008 22:52

Actos como el que hizo él son muy llamativos. Me refiero al de la bandera republicana. Y quien quiere llamar la atención demasiadas veces, algo trae entre manos. A veces puede ser bueno: actividad, iniciativa propia, muchas ganas. Y a veces no. No nos confundamos. Aunque la retórica no está nada mal, los argumentos dan pena. Que ha echo el PSOE por los trabajadores? Es que no lo entiendo. De verdad que no. Sale y vuelve? Eso es un poco contradictorio. Más que nada porque con más años el PSOE se haze más de derechas y se le ve más el plumero. Aunque creo que podemos sacar una conclusión y autocrítica de todo esto. Como ya he dicho en varios artículos. Falta unidad entre la Izquierda de verdad. Demasiados grupúsculos y poca unidad.