Escrit al Facebook

Ara se li diu productes no "normals" a aquells productes que tenen suport estatal. A la època dels lluitadors socials, es deien productes de "necessitats socials". I el sistema (que era capitalista burocràtic) se li feia dir "comunisme".

La privatització dels canals d'aigua de Bolívia és una aspecte ultra liberal i jo diria que entraria dintre de la concepció de "bé públic" de la qual parlava Sala-i-Martín.

Tots els productes comporten "externalitats" negatives pel medi ambient Que tu et mengis un pla de llenties comporta EXTERNALITATS. Clar que si. O és que aquell producte no prové d'una collita, un territori, una força de treball, un ús o mal ús del medi ambient? La externalitat molts cops és abans. És la trampa típica dels LIBERALS. Mai miren en quines condicions s'entra al mercat. No els interessa. Volen continuar amb els seus privilegis materials. I amb això no dono cap alternativa, perquè no sóc un crack, però faig una reflexió.

La llibertat no existeix des d'un concepte liberal, sinó social. Perquè? Senzill, el terme llibertat vol dir "elegir dintre d'unes possibilitats". El mercat no contempla aquestes "condicions anteriors al intercanvi". Aquestes condicions de desigualtat no se solucionen amb la igualtat d'oportunitats. Una: perquè la igualtat total i perfecte és impossible, i no desitjable. Dos: les condicions de desigualtat s'hereten.

La redistribució territorial de la riquesa n'és un exemple ben clar. Partim d'un territori, que si no es socialitza es pres per qui té el "capital" per comprar-lo. No pas per qui "treballa la terra". Encara que molts liberals progressistes s'han atrevit a exposar la mateixa frase, els únics que l'han posat en pràctica són "guerrilles socialistes i comunistes", per desgràcia usant la violència, perquè el "capital-diner" i que també és una eina de repressió, pressió, opressió, explotació, marginació, etc.; està "legitimada". Tampoc m'estranya. Els líders socialistes que van volen construir la alternativa social al Capital la majoria de cops, la van cagar.

Perdó pel sermó. Però ja saps que a mi el Sala-i-Martín, líder del neoliberalisme, i un "intent" de no contradir "independència" i "liberalisme", em fa que l'intenti rebatre.

La teva forma de contra argumentar és molt tancada. Exposar que no entenc la llibertat com a concepte és realment ser un dogmàtica. Quina idea tens tu de llibertat? Quina idea té el company de llibertat? Quan es parla de llibertat a la Constitució espanyola de que s'està parlant? etc. etc. etc.

Aquestes preguntes ressolen el teu dogma. No hi ha una única forma d'entendre la idea de llibertat. Perquè és un concepte abstracte.

Bé, deixant aquest tema clar. Continu contestant-te. Si, no sóc gaire bo fent resums, ja m'ho deien de petit, i això no ha avançat. Ara, m'estimo més un text llarg que no un text curt tancat en si mateix i ple de supòsits.

És important entendre que una acció pública comporta conseqüències directes (sobre la llengua en aquest cas) i indirectes (si se subvenciona una llengua, l'altre entra en desavantatge -per molt que vingui reforçada-). Vull dir per exemple, que perquè no s'han de subvencionar els textos en castellà i si els en català? Clar, entrem en la lògica del producte subvencionat. I les dos llengües comporten les mateixes externalitats. Per tant, hi ha un privilegi. Una desigualtat que crea la subvenció.

I una altra cosa, amb aquest concepte de bé públic per mi pot comprendre quasi tot (alimentació com a necessitat social, etc.).

Només era un reflexió, però, no dic pas que tingui tota la raó del món ni que sigui un crack, ja que no ho sóc