La gràcia de la democràcia

... és que es pot autodestruir, és com la llibertat de la humanitat, una persona és lliure de suicidar-se tot sabent el que això implica... el cas és que els votants han de saber discernir entre el què es diu en política, el què és fa i aquells partits que van de demòcrates però no ho són.

Ara, tancar la Llibreria Europa. No pas. Llibertat d'expressió significa que els privats ens puguin insultar a la COPE (tot i que tots els mitjans privats espanyols reben subvencions de l'Estat), això és llibertat. Com també ho és el fet de tancar la ràdio. Altra cosa seria que aquest tipus de discurs políticament incorrecte o antidemocràtic de la llibreria Europa fos públic i pagat per tots.

Altra cosa seria també la diferència entre l'acció i la paraula, tot i que l'ús de la oratòria ja és per si mateix una acció; i per tant, també pot fer danys a la democràcia. Però si és forta, ho podrà superar. Cal que la ciutadania hi planti cara. Si a Suïssa guanyen els racistes, és problema de tots, perquè els Drets Humans són per tots, però a més de ser un problema social, per la estabilitat, per la convivència entre ètnies, per la integració, per tenir una bona política d'immigració (clara, però generosa, tot i que pot ser restrictiva per descomptat). Això no vol dir que hàgim com aquí proposaren molts partits d'esquerres, il·legalitzar la PxC.

Tots estem influenciats. El que cal és que afrontem aquesta realitat. Allò bo de la democràcia és que tots hi cabem, perquè comencem per il·legalitzar partits amb discursos feixistes, després a tots els racistes; i seguidament als comunistes; i posats a fer també als independentistes ja que molts cops a Espanya es confonen amb el terrorisme quan es parla del País Basc.

Com deia un, "Expulsaron a los judíos, pero como no era judío no me importo. Hicieron fuera a los musulmanes, pero como no tengo a nadie conocido que sea musulmán no hice nada. Luego, pusieron en prisión a los abogados, como yo no lo era tampoco me importó. Igual pasó con los comunistas, como yo no lo era no me importó. Entonces me pusieron a mi en prisión, pero ya era demasiado tarde." Per tant, il·legalitzar partits si no se sap la relació amb cap banda armada o grup d'acció directa; és perillós i inicia un cicle sense fi.

Tots cabem en la democràcia. És com va passar amb Hitler, la gent el va votar i sabien que això significaria la destrucció de la democràcia de Weimar; perquè surtia en el projecte polític finançat per la Dreta burgesa.

És el poble la solució o el problema, no pas la democràcia. Marc de convivència entre dreta i esquerra; marc de pau i procés de legitimitat per arribar al poder.

Els nazis no es poden expressar, però els "muerto nazi, skin contento" si? On estan els límits de la llibertat d'expressió?

I em pregunto, és democràtic viure en un règim antidemocràtic si es va escollir en un dia un partit polític no democràtic? Evidentment els gustos canvien, els interessos també i les generacions igual; i per tant, no ho seria a llarg termini... però hi ha curt?