Allò que importa i jo mateix

Allò que més m'interessa és allò en que la majoria no si fixa.

M'agrada saber la influència dels mitjans de comunicació i el seu control per part de Govern, grans empreses i elements alternatius o anti-sistema.

En busca de les arrels de tot conflicte, la objectivitat i imparcialitat m'ajuda a trobar grans veritats sobre grans temes, però mai la veritat absoluta; en la qual hi crec per ciència i fe.

També m'agrada saber les conseqüències de certes polítiques. Aquells efectes col·laterals d'una bona política per estar més segur de que n'és molt bona. L'efecte vinguda de la política d'immigració del Zapatero, la "normalització" de qualsevol tipus de droga prèviament legalitzada, etc.

La pressió dels sindicats també m'importa, com a element de reivindicació. No obstant, a vegades em contradic en el dogma (tot i que sóc pragmàtic i pràctic; i canvio quan crec que per coherència i experiència cal canviar de mètodes), però mai en les idees socials i socialistes.

M'interessa saber les intencions i el que s'amaga darrere decisió política ja que vull descobrir si el Poder econòmic mana per sobre del Poder polític (la dictadura neoliberal per sobre de la democràcia formal-legal). Vull que la gent participi i opini, i sigui crítica amb si mateixa i la societat. Vull responsabilitat per part de la societat i no que li donin al culpa tot als polítics. M'agrada el sistema estatal per organitzar una societat (sóc estatalista). Crec que fins i tot (perquè no generalitzo) que hi ha persones liberals que és creuen el liberalisme i el lliure mercat (i la competència) però que l'home porta la teoria liberal a la corrupció. Respecto a totes les ideologies i idees; i no imposo res. No sé, crec en les persones, i les bones intencions de les persones.

Intento ser feminista.

Vull respecte i classe en el debat polític però sobretot pluralisme i llibertat d'expressió tant per la extrema esquerra com per la extrema dreta.

En definitiva, en política el que importa de debò és la felicitat de la humanitat, els valors i la pau.

Al cap i a la fi, els polítics es deuen al poble, i aquest necessita tranquil·litat, esperança i confiança en el present. El Govern necessita que la societat vagi de la mà de la política i que tots junts construïm el present.