A favor de la aconfessionalitat de l'Estat

Manifest per la llibertat de culte i no apostant per la laïcitat de l'Estat

Sé que hi ha cristians laics, però jo no sóc tan "progressista". Crec que darrere d'aquest laïcisme de la Esquerra, sobretot, de la Esquerra radical i de l'anarquisme, ve pel fet de que la Església catòlica, en la seva majoria d'edat, es va posar al costat dels poderosos, del seu estatus quo, dels seus privilegis; tot contradient els textos bíblics amb un Vaticà ple de luxe i d'hipocresia. Jo no formo part del cristianisme social, en la seva vessant més laica, perquè tot i tolerar totes les idees, i evidentment, no voler imposar la meva, perquè a saber qui té la raó i la veritat, si és que realment aquesta existeix, ja que jo crec que solament existeix en les nostres ments, en la fe i en les nostres relacions socials amb els altres, etc. Jo intento formar part del cristianisme que creu que la seva religió és la verdadera ja que sinó fos així, no tindria sentit la força de la fe. M'agrada el comunisme cristià, la Teologia de l'Alliberament (no tan per la teoria com per la acció social), la Església plural, les bases cristianes, la Campanya a la qual em vaig adherir per uns Bisbes Cristians, Càrites Diocesana de Barcelona, etc.

Jo no vull laïcisme. Entenc però que alguns agnòstics, i sobretot els ateus es cansin de la influència de la religió al món; però no entenc perquè no se n'adonen com els anarquistes que fins i tot l'anarquisme és una influència social, un control social, uns "dogmes" que seguir, etc. I que tothom que pot intenta expandir allò en el que creu. Ningú té la veritat absoluta oi? Tots i totes ens respectem? La discussió com més lliure i plural més interessant i profunda oi? Doncs donem llibertat d'expressió, en l'àmbit privat, i també en l'àmbit públic a la Església, sigui quina sigui, sinó estaríem restringint la llibertat d'expressió. Altra tema, com passa amb el feixisme, és si des de les institucions s'ha de promocionar o deixar expressar aquells discursos propers a la barbàrie i al caos, incloent l'anarquisme, que tan bé em cau, però que tan criticat el deixo. Tot i que és una ideologia digne com una altra.

Jo vull Estat aconfessional. Ara que això no s'entengui com una cessió als acords del Vaticà, aquests perfectament es poden revisar. L'Estat no ha de tenir religió oficial, així tothom se sent representat a l'Estat, això si, qui vulgui jurar la Constitució ho pot fer. Vull un nou Estat aconfessional que faci que l'Església, tot jo considerar-la un "bé social" com a institució, només es financi a partir dels seus feligresos, he entès que l'Estat fes aquest procés llarg perquè l'autofinançament és quelcom molt difícil d'aconseguir. Moltes organitzacions, com sindicats, depenen d'aquestes; i no tindria perquè finançar sindicats. Potser així seria millor, ja que sinó l'Estat pot coaccionar a través dels diners l'actuació de totes les organitzacions. Perquè recordem que voldrem un Estat "neutral", però que aquest no existeix, no és pas neutral per Karl Marx i Engels, i menys per Antonio Gramsci. Per tant, tot Govern usarà eines de l'Estat per expandir la seva ideologia i "ideologitzarà" l'Estat, lo qual no m'estranya ja que és molt difícil no actuar segons la ideologia i canviar l'Administració sense tenir en compte unes idees o uns valors que conformin ideologia. Per tant, aquell Govern laicista, el que voldrà és imposar una religió oficial nova, la "creença de no creure-hi". I no estic fent demagògia, això no és ser agnòstic i ser tolerant i no intervenir o interferir en el "fet religiós" tant bo o dolent com ho pot ser qualsevol o altre "fet social" i privat.

El laïcisme, que no confondre amb la historia i el subconscient dels esquerrans propers a l'anticlericalisme, tot i que a vegades van de la mà. Aquesta "creença" serà la ideologia oficial de l'Estat. I la promocionarà per tot arreu, potser en algunes ocasions "fent fora de l'àmbit públic i social" a la Església i a la comunitat eclesiàstica com a tal, ho sigui, que no podràs ser una persona religiosa en certs espais estaran "desreligioritzats". Una religió imposada pels laics, acabant així amb tot el pes de l'EC a Europa. Això serà contradir la "realitat europea i la seva cultura amb moltes influències positives de l'Església catòlica i protestant".

Parlant de la protestant, crec que té raó en que no fa falta "intermedis" per contactar amb l'espiritualitat i amb la fe com passa amb la EC ja que la interpretació dels "intermedis" fa que no siguis lliure per interpretar tu sol el que entens als textos bíblics. Altre cosa és que facis cas a bisbes i teòlegs perquè creus que la seva interpretació és la bona; la correcte, la verdadera, etc.

Jo també m'indigno amb la Església conservadora (la que mana, no les Bases), però l'EC està formada per dos "ens", el Vaticà i els seus "fariseus del segle XXI" i la comunitat eclesiàstica en general: practicants, dubtosos, no practicants, capellans. I entenc que qui ha de canviar això ha de ser la pròpia comunitat i no les persones laiques que amb molta raó volen lluny de la roba aquest Vaticà poderós, antiquat i inútil per la seva funció religiosa i social; donem gràcies a la crítica de molts laics, sobretot, dels que no "ens volen fer desaparèixer" de la escena pública.

L'Estat ha de col·laborar amb una "realitat social" com ho és la EC, altra cosa és que la catòlica tingui preferència, però si és la majoritària s'entén. O no són els sindicats majoritaris els que reben més subvencions? (bé, hauria de ser així però no passa així pas com ho dic ara).

Llibertat pels laics per fer una Educació laica? Basada en els valors? Laics?

Llibertat si perquè proposin, però nosaltres haurem de dir-los, amb la mateixa llibertat. que una cosa és que no vulguin adoctrinament l'altre que no s'expliqui que la religió és una realitat social a la Escola. Ells no volen una Historia de les religions, entenc que explicada per professors o teòlegs, i no per persones que creuen amb una d'aquestes religions; però no entenc que ho diguin perquè a la resta d'assignatures ja surt la religió. Així podríem dir que no s'estudiés a Batxillerat Filosofia perquè a Història ja surt Marx i Plató. Una de les dos postures arribarà al poder i allà cadascú que faci el que vulgui, però jo aposto per la aconfessionalitat. L'Estat no ha de tenir cap religió oficial i tampoc la laica.

La religió és d'àmbit privat i públic i social: llibertat de culte! i llibertat per agnòstics i ateus perquè no es vegin obligats en l'espai públic a (no pas a estar conjuntament amb la religiositat) a col·laborar amb aquests "ens religiosos".

Si fos un Estat laic passaria com a França, que a classe no es pot anar ni amb vel ni amb la creu. Això és falta de llibertat individual i no afecta pas un dret col·lectiu. L'Estat però ha de continuar finançant la funció social.

Per la col·laboració Estat i Església! Per una Església més plural! Per la aconfessionalitat de l'Estat com a intent d'ens neutral.