Valors materials. No sóc materialista, però tinc compromís social

Recordem la evolució de la humanitat: Esclavisme, servitud, explotació obrera, drets de la ciutadania (continuant amb la explotació obrera, i encara hi ha Estats on hi ha esclaus), i després? Llavors va venir la idea central de que les persones abans de tot érem consumidors i teníem drets com a consumidors. El qual estic molt d'acord (més o menys), però va apartar del debat i de l'agenda política el fet de ser ciutadà, que és el més important.

Això de quin debat té més pes en els mass media és molt important, deriva cap a diferents cosmovicions, i punts de vista que es van inculcant a la ciutadania a través de la televisió, la escola, etc.

Els valors materials no eren importants. Ara valien més els post-materials. Era l'època d'or del Keynesianisme. La fi de fracassada URSS. L'inici del fi de les ideologies per alguns com Fukuyama. Aquests alguns, ves per on, sempre venien de tradicions ideològiques de la dreta conservadora liberal. L'inici de la Europa "wai".

A mi del tot és que es parla em preocupa tot. Però per sobre de tot els drets, que em sembla que és el més essencial, i per tant, el fet de ser ciutadà.

I és que és una cosa que a vegades oblidem: som ciutadans per damunt de tot. No en fem ús dels drets ciutadans, no anem al Síndic de Greuges (i precisament tenim el millor de tota Europa m'atreviria a dir), etc.

En canvi, ens queixem molt, com a consumidors, tot i que després no tingui efecte i la OCU no pugui fer més del que fa que és res ja que no té cap mena de poder ni legitimitat democràtica. És un organisme privat sense pes real en la economia de mercat.

A França que hi ha atur estructural, i que té nivells alts, van proclamar un altre avenç de la promesa Europa Social: les 35 hores setmanals. A mi no m'agrada la idea, i menys perquè el gandul de sempre estigués content perquè faria menys del que feia (que d'aquests també n'hi ha). Per un cop en la meva vida vaig estar d'acord amb Xavier Sala-i-Martín. Això si, per raons ben diferents. Ell com tot liberal posava com a supòsit el fet de que hi havia tant treball, lo qual és cert, però podria no ser així, i haver-ni més. I per tant, les dos argumentacions variaven segons els supòsits i les bases ideològiques de cadascú. És allò de "com no podem canviar la estructura, canviem els filaments". Però al cap i a la fi, a llarg termini, no serveix de res, cauen. Jo volia anar al fons de la qüestió: perquè hi ha atur? I no dividir el treball entre dos.

És com el PSOE, fa "parxes" al sistema. Serveixen de poc. Fins i tot m'atreviria a dir que ho empitjora. Si un sistema funciona per competitivitat, no entris (a no sé que canvis el model de pensar de la majoria d'europeus) conceptes com la col·laboració empresarial per solucionar problemes, quan si no els interessa, per les mateixes regles del mercat, sudaran de la norma o "de la recomanació", i seguiran les matrius liberals que si funcionen en un sistema liberal. A Europa es fan moltes recomanacions. Serveixen de poc. La mateixa paraula i el seu significat ho fan preveure. Era per posar un exemple per explicar que els social demòcrates es veuen obligats a ser liberals. El sistema liberal l'estan aguantant ells a base de menys compromís. Menys ideologia.

Estem deixant que el ciutadà sigui el consumidor de polítiques, el client de serveis socials. Malament si deixem que la nova nomenclatura liberal s'usi pel sector públic. Ja prou que la lògica liberal està impregnant la gestió pública a través de la Nova Gestió Pública. Una nova gestió basada en el debat liberal (eficiència, eficàcia) i no en el social (equitat, qualitat).

Doncs, pel que es veu ens volen aprovar les 65 hores setmanals. Imagina't de 35 a 65. I no trobo gaire crítica social. Això senyores i senyors, és semi-explotació obrera. És tornar a la lluita de classes (els camioners ja hi han tornat, això si, els autònoms). És una contra reforma que s'ha fet visible, no com Bolonya, i la seva aplicació, que també és una contra reforma, i per això no hem de cedir, perquè com a contra reforma és anar a enrere, és molt negatiu. Doncs igual, amb les 65 hores setmanals. Que diran els metges que treballen a la privada per poder fer guanys?! Si no paren de sortir bons metges amb la fuga de serveis! Realment volem competitivitat entre universitats? Volem més fuga de serveis, i ara d'estudiants bons? Som rucs. Espanya està i estarà a la cua. És el principi del liberalisme: o a l'inici no hi ha proteccionisme o no entris a competir. Fins i tot ens carreguem els principis liberals!

Una altra llei de la vergonya de la UE és la dels immigrants il·legals.

Ara que hem contextualitzat (i per tant hem vist la lògica i els interessos reals) Bolonya en el neoliberalisme europeu: l'aturarem!

Els liberals decents van arribar a acceptar que la gent no es morís de gana, ara sembla que no ho recordin. La pressió els farà recordar. Això si, sense cremar camions. S'ha de mantenir la calma davant aquells que volen desprestigiar-te posant tensió a la manifestació, vaga, etc. Jo en les que he estat, normalment estic de cordó de seguretat, no vull que cap de la manifestació l'acabi tensionant; i se'ls doni "excuses" als Mossos per repartir cops i per tant, perquè un altre dia siguem menys a la manifestació.

A més, us heu adonat del debat dels mass media quan hi ha vaga? Els preocupa més l'usuari que l'obrer, o que el problema i la raó per la qual fan vaga. I tot això és per posar el poble en contra del propi poble. Poble, els transportistes fan vaga perquè els surt més barat que els costos de treballar. Poble, no ho fan perquè si. No ens creiem els mass media. Informem-nos contra la desinformació dels mass media.

Tot està lligat: Bolonya, dictadures econòmiques, 65 hores setmanals, desacreditació dels sindicats no pactistes, etc. Menys drets laborals, més precarietat, més mà d'obra barata, menys democràcia? Us sona? Us recorda algun país que ha entrat al lliure mercat i que està cagant a tota la UE per la seva alta competència? A si! Xina.

El pitjor del tema és que s'està especulant amb el petroli. EUA té molt barril de Brent amagat però espera que pugin els preus per mantenir-los allà dalt, i per això no fa entrada dels seus barrils al mercat perquè sinó aquest preu baixaria, així com els seus beneficis.

Aquí ens ha dut el capitalisme financer. Esperem que la crisis no sigui dura que ja ho està sent: vagues transportistes (camioners, taxistes), agricultors de la fruita, acomiadaments SEAT, augment preu del cru, més atur de la construcció, inflació, etc.

Joan Gil Oliveras