Resum del sistema socioeconòmic actual

Les empreses juguen al joc del mercat. Miren de que les seves famílies se sustentin. I si guanyen quelcom més, per estalviar i sinó un capritxet, i sinó, i si tenim més, doncs haurem entrat en la lògica del sistema la qual ens farà infeliços perquè serà tan poc humana, com el propi mercat, que no ens durà a la felicitat, sinó a la nostra putrefacció.

Les empreses tenen culpa d'això? Els botiguers que viuen de pujar els preus dels productes que ells compren amb anterioritat tenen culpa de que es converteixin en simples paràsits del treball? No és el govern el qui és sobirà i pot decidir si nacionalitzar o no, i socialitzar en aquest sectors, els beneficis perquè tothom pugui gaudir-ne partint de la base que el treball dignifica i que la solidaritat i l'esforç han d'anar lligats? No entenem doncs més enllà dels nostres nassos, no entenem doncs la espiritualitat positiva i la bona entesa social, i la felicitat com a objectiu a col·lectivitzar, perquè la felicitat de tothom és la felicitat de cadascú? I no entenem que aquesta col·lectivitat alhora ha de respectar la llibertat individual, el lliure exercici de la creativitat i de sortir-se del guió social? I no entenem que això també és la base del progrés? I no entenem que sense drets no hi ha deures i a la inversa? I que no entenem que manen els de sempre i que això ha de canviar? Doncs llavors perquè estem així, sense fer res de res?

Ningú criticarà un professor perquè es dedica a fer conferències en comptes de classe perquè li surt més a compte (a veure, és un cas, és un exemple, entenc perfectament la il·lusió i comprenc que això passi, era per posar un exemple de crítica a algú que té un poder - posar una nota -). Perquè estarà a la llista negre.
Ningú criticarà el patró perquè podrà perdre la feina. La por a perdre la feina no és un acte d'anti revolució, sinó un acte de lluita per la seva familia i la seva subsistència.
Ningú li bofetajarà al seu amic quan això sigui necessari perquè toqui de peus a terra perquè tenim a por a perdre'l.

I perquè ningú enten que això millora socialment la situació inicial i actual en la que ens trobem tots.