El que està clar és que el Govern d'Israel viola els Drets Humans constantment, com també ho fa Hamàs. Però si no existís Hamas, ferien el mateix (amb una altra excusa). De moment, un govern democràticament elegit ha matat a més de 400 civils. Tot un exemple, de diplomàcia del segle XXI. Menys contades ocasions, els israelites no diuen res. El mateix Partit laborista (de la Internacional Socialista on també hi ha el PSOE) hi està d'acord. A Palestina tampoc es queixen molt del terrorisme de Hamàs perquè l'acaben veient com una defensa als atacs constants que des de fa anys pateix una comunitat expulsada, refugiada, dividida, i sense estat. Israel i EUA demostren doncs, com les ferides d'una guerra, poden obrir escletxes, i com en aquestes escletxes es fa electoralisme i s'espolien recursos (que al cap i al fi és la in-raó última de tota guerra). Familiars d'israelians han mort per atacs suïcides (la arma més potent de Hamàs) i familiars palestins han mort per les bombes d'Israel. És el cercle de la tragèdia. És el cercle viciós de la guerra. Que, com tota guerra, està molt estudiada pels poderosos, i molt patida, pels ciutadans.
Smartwatch Xiaomi mi band
Fa 7 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada