Què penso sobre Gaza i el conflicte històric entre Palestina (món àrab) i Israel (recolzat -ara menys- per EUA)

1. Pau per sobre de tot

D'entrada una cosa que sembla molt idealista i poc pragmàtica com és que la recerca de la pau a llarg termini és el més important en aquests moments, ara i sempre. I és l'objectiu que tot pacífic i pacifista ha d'anar a buscar en un conflicte. Mentrestant cal recolzar la ajuda humanitària que arriba gràcies a les ONGs ja que els primers que cal protegir són a les poblacions civils dels dos estats (sense diferències). Cal també buscar un acord entre ambdues parts que usen la violència. Sense això, no se soluciona el conflicte. Tot i que per gestió de conflictes cal millor parlar amb professorat de la UAB expert. Anar a buscar la arrel del conflicte (no la religió, els símbols, el qui ha començat primer, bla bla bla): els interessos econòmics (recursos de la zona) i geopolítics (situació geogràfica). És una posició cristiana i pacifista com la de l'Arcadi Oliveres i el seu llibre (Guerra i Fam) molt recomanable. On explica que tota guerra -com em va dir un professor de la facultat (el Santamaria)- està calculada i que d'interessos n'hi ha. Cap guerra és irracional pel qui en ella pot sortir beneficiat (estatus quo, etc.).
Recomano el film: Los señores de la Guerra.
També recomano que parleu amb l'Arcadi Oliveres sobre les inversions dels bancs en el Negoci de la Guerra. Us enllaço això per tenir una idea, però aneu amb cura amb les dades, que no sé si són del tot exactes: http://www.bbvasensearmes.org/otrasinversiones.htm

2. Compte amb qui et diu les coses

Estic bastant d'acord amb el que diu aquest home: http://www.elpais.com/articulo/opinion/significa/desproporcionada/elpepuopi/20090106elpepiopi_5/Tes

Com sempre després de llegir-me un autor, vaig a buscar qui carai és, quins interessos han fet que hagi escrit això. Me n'adono doncs, que està obsessionat amb el terrorisme islàmic. I per tant, que no pot veure més enllà del nas. Justificant la lamentable guerra de l'Iraq. Sembla doncs que vulgui que no ens manifestem perquè clar, Hamàs també és dolent. Cal anar en compte, hi ha moltes organitzacions catalanes sionistes. Normalment, després de criticar Hamàs, critiquen el comunisme i el marxisme, no sé perquè. Potser perquè estan vinculats amb els grans capitalistes influents jueus.

Exemples de sionistes:
Jaume Renyer: Per l'Esquerra de la Llibertat
Pilar Rahola. En qualsevol tertúlia. Ara cada cop és més de dretes aquesta dona.

El discurs sempre és el mateix: contra el terrorisme. Però i els palestins? Què passa? No són persones?

Els que només es basen en una part (en aquest la d'Israel), no formen part de la solució del conflicte.

3. La excusa: Hamàs. La d'Iraq. Contra el terrorisme "global".

El terrorisme de Hamàs no representa al Govern de l'ANP. Comencem per aquí. No n'és partícip ni el recolza. Abhas està fart dels que busquen inestabilitat al seu país. Un d'ells és Hamàs.

Això és un conflicte entre països (internacionalitzat). Entre Hamàs i el govern d'Israel. Evidentment, els pobres palestins que tiren pedres als tancs d'Israel, són la anècdota digne i de resistència simbòlica a un poderós país, i a una influent comunitat arreu del món.

4. Altre cop la ONU. Inoperància. Quan davant d'una injustícia no s'actua, ets part de la injustícia

De forma més pragmàtica a part de la pau voldria buscar les condicions per la pau: Un exèrcit de i per a la ONU. Ser que és incoherent demanar pau i demanar la creació d'un exèrcit. Millor ONU que OTAN. No cal que ho argumenti. EUA és un estat terrorista. Tothom ho sap. I si a hores d'ara, creiem que EUA per ser democràcia (més o menys) no pot ser terrorista d'estat, ho tenim clar. No veiem més enllà del propi nas. Però és que abans d'un acord de pau cal protegir civils, i a vegades defensar-se. I davant neteges ètniques, m'estimo més (em destrossa a mi mateix dir això) un tret a un bàrbar, que veure com la ONU veu com maten a centenars de persones al seu davant i no pot fer res perquè és de "caràcter defensiu i no ofensiu". Recomano el film: Rwanda.

Ja seria hora que la ONU tingués exèrcit propi (per estatuts) amb finançament propi (no depenen dels EUA) per ser útil i no fer com a Bòsnia Hercegovina o Rwanda. Ara com no para de ser bombardejada per Israel (hi ha un mort que és periodista), la ONU se'n va. Què vol amagar alguna cosa Israel? Perquè ataca la ONU? Segons sionistes, perquè allà (el lloc més insospitat, és on un s'ha d'amagar) és on hi ha gent de Hamàs. Clar. La ONU està al servei del terrorisme islàmic (sarcasme). I vol ser bombardejada per això. Perfecte. Clar. I perquè no diem que al Consell de Seguretat, tenen dret a veto Venezuela i Palestina; i llavors ja entendrem tots qui mana al món. I perquè no diem més barbaritats?

5. Si, si. Però hi ara què? Alguna cosa caldrà fer. No ens quedarem de braços plegats?

Tot i això, cal solucions a curt termini, en recerca de l'objectiu a llarg termini. I si el que cal és salvar vides, el que cal és que l'Exèrcit (tant per aire com per terra) acabi amb aquest genocidi, i neteja ètnica. Cal que no usi més el terrorisme d'estat. El més potent dels terrorismes. I per tant, és el que cal aturar més ràpid. Ja han mort més de 600 palestins, la majoria civils, doncs, s'entén que l'objectiu no és pas Hamàs (que durant tota la història no ha parat de tocar el bolet) i que s'ha convertit per alguns mal informats en la "resistència" però que més aviat, per mi, és part del problema i no de la solució. Tot i que Abhas hauria de fer quelcom per aturar-lo si vol arribar a un acord de pau, perquè al seu país hi ha zones (desestabilitzades perquè Israel no ha entès que allò ja no és el seu -històric- territori) on els talibans, yihadistes i altres moviments del terrorisme islàmic, i els fonamentalistes que interpreten l'Islam a la seva manera; s'estan fent els "amos". A això hi ajuda molt Israel, actuant de forma irresponsable, i poc exemplar, com un autèntic estat genocida. El Govern d'Israel ha d'entendre que Palestina necessita un Estat. I que -més enllà del que va passar a la seva història (nazisme, exili, repoblament palestí)- el que cal és establir una convivència a llarg termini. Si Palestina té estat, podrà aturar a Hamàs, a partir de la acció legítima de la força, i de forma interna, acabarà amb un problema que és molts cops la excusa d'una neteja ètnica a la zona. Ja que ara Palestina no té estat per culpa d'Israel i Hamàs. Guaita com són les coses? El Govern d'Israel i Hamàs contra les palestins. Com sempre els poderosos creen les guerres pel seu benefici i els qui ho pateixen són els innocents. Per tal, de conquerir la por, i la inestabilitat econòmica a Palestina.

Vaig conèixer a Girona a una israeliana i es queixava de TV3 i dels independentistes i moviments pacifistes a Catalunya propers a Palestina. Li vaig dir que enteníem que era una població sense estat i per tant, assimilàvem de forma poc curosa el seu conflicte -en part- amb el nostre. Com a dos cares de la mateixa moneda: pobles oprimits. I els marxistes veiem en això, la acció de l'imperialisme dels EUA. Perquè EUA vol inestabilitat a la zona perquè necessita governs dòcils, per interessos econòmics. I per més coses que no voldria estendre'm. Tot i que té països àrabs aliats com Aràbia Saudita, país també exemplar en la violació de drets humans. Igual que Israel.

Cal condemnar el Govern d'Israel.

6. I el Govern de l'ANP?

El Govern de l'ANP, alguns cops no ha fet coses eloqüents o correctes però normalment és dels que més es comporten com cal però clar, demana que pari Israel perquè assassinen a la seva població de forma impune. El que voldria Abhas és controlar tot l'estat, bona part controlat per terroristes.

7. Altre cop el Govern de Chávez com a exemple de projecte nacional amb compromís internacional

Chávez va enviar ajuda humanitària i va expulsar a l'ambaixador d'Israel que com a funcionari no té cap culpa, però que va ser l'inici d'un possible principi de bloqueig a Israel (comercial i diplomàtic), coherent, però que li costarà el pel a Venezuela. I que repercutirà en la seva població. Hem de recordar que els israelians tenen poder, perquè formen part de la direcció de moltes multinacionals. Tot i que no voldria generalitzar; això és cert.

8. I Espanya, Catalunya. Els nostres governs, estan coordinats internacionalment: OTAN, ONU, UE. Què han de fer?

La demanda més immediata per a l'estat espanyol veient que la UE ni amb la finalitzada presidència de França (i un Sarkozy molt a la altura) té veu pròpia, i la ONU depèn del CdS de la ONU i de l'abstenció d'EUA. És: - Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.

Això ho demanem des de la Plataforma Aturem la Guerra, l'AEP i la Comunitat Palestina a Catalunya; entre d'altres organitzacions. Em sembla un acte de defensa de la integració aquí. A Manresa, molts musulmans amb manresans de sempre, van anar contra la guerra d'Iraq i l'11-M demostrant certa cohesió ciutadana. Entenc doncs també, que el missatge no ha de ser mai pro-Hamàs per ser bons integradors de l'altre comunitat.

Entenc també que Espanya (potència en venda d'armes) hauria de no vendre armes a cap estat. Això d'entrada.

9. Que continu la reflexió. Aturar la incursió israeliana i els bombardejos israelians. Així com els de Hamàs. I després d'això? Reflexionem també sobre Hamàs.

Les preguntes que ens fem ara són:

Apostem per construir la pau a través del diàleg? Només ens centrem en que parin els bombardejos i els atacs armats de terra de l'Exèrcit Israelià? També condemnem els atacs de Hamàs? Els considerem "resistència" o "part del problema"? Què diu Aturem la Guerra sobre això?

Que consti que també ho dic per reflexionar més enllà d'una posició ferma que hem de mantenir (crec jo) en contra de tota la venda d'armes a Israel, i de criticar el setge indiscriminat d'Israel contra -sobretot i com a l'objectiu de la por- la seva població civil (més igual si són nens, avis, o adults -totes les víctimes humanes són el mateix-) i que Aturem la Guerra i C.P. a Catalunya estan liderant. Em sembla bé, a més, posar-ho sobre la taula a les universitats catalanes. Com tants cops els estudiants reunits amb Assemblea varem fer contra la OTAN, etc.

Bé, i per ser-vos sincers, perquè crec que més enllà d'una defensa de la indefensió de l'ANP i de la reclamació d'un estat propi i dels patiments del seu poble (com també el poble d'Israel al llarg del conflicte també ha patit els atacs terroristes); també cal veure el paper (de provocador i d'oportunista) de Hamàs.

Hamàs, com tot terrorista islàmic, busca les zones on hi ha pobresa, guerra i/o analfabetisme per aconseguir nens-escut, suïcides i suport popular a una interpretació esbiaixada (masclista i tancada) de l'Alcorà. És una tècnica que es veu -segons experts en el tema- que utilitza el terrorisme islàmic fonamentalista. Que s'ha cobrat milers de vides a Israel, a part dels que es suïciden. Aturar el terrorisme islàmic ha de ser un objectiu de tots. Estem en perill constant. Això no cal dur-ho a la estigmatització del col·lectiu àrab. Però tampoc deixar que darrere les mesquites es creïn milícies yihadistes.

Cal recordar també i donar part de "les gràcies" a EUA, de que ara existeixin -més aviat, estiguin formats militarment, etc.- els fonamentalistes islàmics terroristes. No recordaré ni les relacions CIA-talibans, ni la acció contra la URSS, etc. perquè no cal ni és el moment. Però informeu-vos-hi.

10. Les dues poblacions són víctimes. Les dues.

És el cercle viciós d'una guerra. No hi ha bons ni dolents entre les dues poblacions. Si hi ha interessos (la guerra sempre està perfectament calculada per qui en vol treure un rèdit). Alguns es queixen que els israelians no s'oposin als atacs genocidis del seu govern. A mi no m'estranya. Què pensaries tu si un familiar hagués perdut la vida per un atac de Hamàs? Evidentment Hamàs=Palestina és un anàlisi fals, però no crec que puguin fer-lo amb calma i objectivitat persones a qui els han mort els seus familiars.

11. Què fa Raul Romeva (estudiant de la nostra facultat), pacifista i que va fer una tesi sobre conflictes militars, ONU i paper de la UE?

No és que sigui el moment per fer propaganda partidista, i menys en un anàlisi d'una guerra. Però clar, si tampoc analitzem que fa cada partit. Tampoc sabrem si en aquest aspecte, ens escau o no. Romeva però no ens decep en un article: "Personalment he tingut ocasió de condemnar reiteradament el fet que països de la UE segueixin exportant armes a Israel amb total impunitat, inclòs l'Estat espanyol"

Alguns diran que és un anti patriota per condemnar Espanya i deixar-la fatal al Parlament Europeu. Però a mi em sembla un acte de dignitat. Tot i que evidentment caldria que els acords econòmics pactats per Carod i Israel es congelessin. Com a mínim. I per això, cal pressió d'ICV i PSC; socis de govern. No veig ERC pro sionista. Però tampoc veig que faci gaire.

Interessant el seu bloc i el que diu sobre Gaza: http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva
Perquè no sembli que no calia aquest esment a Romeva, dir que també tinc una crítica per ell. Exposa que cal acabar amb la llista de terroristes (organitzacions) de la UE. Jo no ho crec. En tot cas, canviar els criteris i altres aspectes; però la llista no. El problema -almenys jo ho crec d'aquesta manera- és que en aquesta llista no es poden posar els altres terroristes. Els d'estat.

12. Hamàs és part del problema

"La diferència és que l'estat militar israelí ja ha causat ja 820 morts i més de 3.300 ferits palestins (la grandíssima part civils) i pels atacs de Hamàs han mort 15 israelins (la majoria militars) i no arriba al centenar de ferits."

Això és el que un company -demano disculpes si li molesta que li posi el seu comentari aquí penjat- amb molt bona intenció m'ha comentat. Però és que per mi, els números no fan a un més que l'altre. A més, no cal referir-se pas als morts actuals. Queda força clar que ara és Israel el que llança la ofensiva, ocupa, massacra, invaeix, crea por, etc. als civils palestins. Això ja ho he deixat clar. Però tinguem en compte que d'això se'n beneficia Hamàs. De només donar la visió que els dolents són el Govern genocida. Tot i que això és cert, i cal que parin ja d'una vegada. Hamàs també un tros de (...) que si no fos per ell, els israelians potser ara estarien al carrer contra el seu govern. La excusa de Hamàs doncs, també és clau en el conflicte. Mentrestant hi hagi Hamàs, els israelians (recordem que són "PART de la solució") callaran. Abhas poca cosa pot fer. Però de moment Hamàs va controlant la zona, i va allistant (pel govern genocida) molts palestins a la seva pròpia "yihad". I acabem matant a centenars d'israelians. Recordem que 6.500 missils i morters han estat disparats contra els israelites des de que Israel es va retirar de Gaza el 2005.

Per cert, veure com cremen una bandera d'Israel en una manifestació és com quan cremen la espanyola o la catalana: odi irracional; i una forma de reduccionisme analític de gestió de conflictes bastant lamentable. Degut a això per desgràcia la solució del conflicte està a anys llum.

En resum, ni Governs genocides, ni suport als terroristes.

13. Guerra: Brou de cultiu pels violents

Hamàs i el terrorisme islàmic no se soluciona amb més control social (en part si).
Cal anar a l'arrel del conflicte. I si, és difícil. Però volem solucionar-ho o no? El problema de la immigració no és perquè hi ha tants sinó perquè marxen de la seva terra? Per molt que facis accions a curt termini mai solucionaràs el problema (l'arrel del conflicte, de la problemàtica social). Ells van a zones de pobresa, analfabetisme i guerra i allà és on fa els seus fidels. És com els cristians missioners -ara (d'abans millor no parlar-ne)- però al revés i amb unes intencions super diferents. Els donen una vida digne i si volen poden convertir-se en catòlics, etc. Els que creen salut pública a aquestes zones àrabs són els terroristes. Ja li vaig dir això al David Heredia. O ataquem la pobresa i la guerra, o no els guanyarem.

M'he endescuidat de parlar de la història: Al Fatah, Arafat, etc. Però, realment tot i que la història ens diu molt del present. El que cal és un acord que tots sabem quin és.

14. Altres escrits sobre el tema

Missatge enviat a un bloc sionista
Morts palestins, morts israelians. Això no ho soluciona legitimant la guerra; sinó acabant amb les arrels del conflicte. O és que són més importants, els morts israelians que els morts palestins?

Si us plau. Això no és pacifisme. Això és pragmatisme. Com més ràpid entenem que en guerres que duren molt, ja no hi ha dolents ni bons, més ràpid solucionarem el conflicte.

Prou sionisme. Com prou gent que només veu el terrorisme d'estat israelià. Entre les dues bandes us esteu matant. I saps qui es beneficia d'això? Els EUA que necessita una zona en conflicte per seguir venent armes, i controlar la zona àrab (els preus de la OPEP). I el terrorisme islàmic de Hamàs que sota una faceta de "resistència" contra els 600 nens i nenes, dones i homes palestins/es; comença a controlar certes zones, etc.

Però perquè no pareu amb el vostre govern genocida? Us creieu que Abhas li està bé el que fa Hamàs? Recordeu que va dir fa uns dies?
Que això era en part culpa de Hamàs. Ara ja no ho diu perquè no pareu de matar gent innocent per tal de controlar la franja. Per neteja ètnica. Per crear por. Per inestabilitat econòmica a l'ANP.

Israel ataca la Franja de Gaza. Ara, amb tropes terrestres.

El que està clar és que el Govern d'Israel viola els Drets Humans constantment, com també ho fa Hamàs. Però si no existís Hamas, ferien el mateix (amb una altra excusa). De moment, un govern democràticament elegit ha matat a més de 400 civils. Tot un exemple, de diplomàcia del segle XXI. Menys contades ocasions, els israelites no diuen res. El mateix Partit laborista (de la Internacional Socialista on també hi ha el PSOE) hi està d'acord. A Palestina tampoc es queixen molt del terrorisme de Hamàs perquè l'acaben veient com una defensa als atacs constants que des de fa anys pateix una comunitat expulsada, refugiada, dividida, i sense estat. Israel i EUA demostren doncs, com les ferides d'una guerra, poden obrir escletxes, i com en aquestes escletxes es fa electoralisme i s'espolien recursos (que al cap i al fi és la in-raó última de tota guerra). Familiars d'israelians han mort per atacs suïcides (la arma més potent de Hamàs) i familiars palestins han mort per les bombes d'Israel. És el cercle de la tragèdia. És el cercle viciós de la guerra. Que, com tota guerra, està molt estudiada pels poderosos, i molt patida, pels ciutadans.

15. Res de pro-violència a les manifestacions

A la manifestació contra la guerra s'hi ha d'anar per aturar Israel no per fer apologia del terrorisme islàmic o dels talibans fonamentalistes. Per això he escrit això, perquè no donem ales a Hamàs i a Hesbolà.

Tot i que en cap cas això no em farà anar a les pròximes manifestacions contra els atacs d'Israel, no m'agrada gens aquesta pistola (de joguina o no) a la manifestació:

Pau pels israelians. Pau i estat pels palestins.
Tot i que això sigui molt difícil.
(No serà el lema de les pròximes manifestacions, però caldria que ho fos)