El perill dels liberals moderats: El neo liberalisme

El neo liberalisme no és només un perill per a mi perquè considero que acabar amb l'Estat del Benestar i algunes estructures i institucions estatals és perjudicial per la justícia social; sinó pels propis liberals moderats i pels social-liberals de Tercera Via de Blair (el socialisme moderat, el socialisme sindicalista del R.U., els laboristes de socialisme de mercat - competència i igualtat de tracte - Giddens, Maragall i algunes idees de Partits democràtics com l'italià).

El neoliberalisme es carregarà el status-quo, ens farà la feina als comunistes, ja que per voler el màxim benefici com m'ha dit un d'Ecologistes en Acció avui: "els EEUU moriran d'èxit, fixa't el problema del control del petroli a l'Iraq" i jo li he recordat la opinió pública (el factor humà del sistema econòmic que fa que derivi cap una cosa o altre) amb la Guerra del Vietnam. El mateix passa amb actituds del neo liberalisme pur de Tatcher i Bush pare i fill. Acabar amb les prestacions socials es farà a poc a poc però l'Acord General de Serveis i Comerç de l'OMC és l'entrada del capitalisme i la lògica de mercat (benefici-costos, demanda-oferta, control dels preus per part dels oligopolis o monopolis) a la universitat europea és un mal símptoma per l'ens públic. És com la LEC que no soluciona el fracàs escolar sinó que privatitza (això no vol dir passar d'ens públic a privat del dia a la nit). Això és Bolonya, el meu sindicat estava a favor d'aplicar els principis ideològics europeus (homologació, ERASMUS amb condicions i una revolució pedagògica que no ha arribat mai). Les fundacions a la Sanitat (l'exemple de capitalisme sense Estat del Benestar és els EUA), la gestió privada, la eficiència i eficàcia de la gerència, etc. són aspectes que se'ns presenten com a prioritat, i que no ho són per nosaltres. Són formes subtils de privatització, mercantilització, elitització i alienació del treball (jo avoco pel model relacional).

Es carregaran el benestar social perquè les 200 empreses que estan controlant el nostre destí a esquena nostre no s'adonen que algun cop els "radicals" se'ns donarà la raó. O bé tant estudi de la LOU, la LUC, i els RD no han servit per res. O bé que conductors/es de TMB diguin "la política o la fan o la fas", "les fites socials venen del carrer i la pressió social, no del regal de l'Administració - menys ara que és com una empresa -" o "no es pot fer res davant la realitat, és el que hi ha, és el sistema que perdurarà".

Les coses canvien i posaran un fre al capitalisme neoliberal, i continuaran amb el social per la crisis cíclica del capitalisme d'economia mixta. Unir Europa en un mercat únic i proteccionisme (a l'estil PAC). En contra manufactures de la Xina i la immigració: fronteres i aranzels (més dels del PAC amb temes agrícoles amb el Sud). Lliure mercat - si existeix com a tal "lliure" funcionament - per proteccionisme. Crisis del sistema. Necessita l'Estat. Nou Keynes no, però el R.U. ha nacionalitzat un banc (Northen Bork) i EUA ha donat molt poder al Fed (Reserves Federals) ja que aquesta surt en defensa del mercat - són els diners de tots els ciutadans/es.

Hi ha comunistes que diuen "forcem la màquina" però dius: això és anti-ètic i està en contra del comunisme com l'entenc que és la defensa de la qualitat de vida justa segons la dignitat d'una persona i la cultura de l'esforç personal i cooperatiu.
Es basa en la frase anarquista (tenen frases interessants les anarquistes): "com pitjor millor". Però això es distensiar-te dels teus principis elementals teòrico-pràctics ideològics en defensa del poble i en contra d'accions injustes dels poderosos/es.

La Europa del Capital per la Europa social? No, la crisis és usar ideals d'esquerres a la pràctica jugant al sistema liberal per tal de salvar-lo però el neo liberalisme no ho fa gradualment i crea un precedent, i un model tan negatiu que la oposició serà forta.