Escrit a títol personal per presentar a l'Assemblea davant la proposta ofensiva de la SEPC

Vull moderació, pluralisme, coherència, compromís, lluita, reivindicació, augmentar el moviment; no pas que algú controli el No a Bolonya dient-nos "si crític":

Regenerem el moviment; un error històric de la SEPC

Com bé ja sabeu la SEPC ens ha proposat – bé, proposat és un dir perquè les conclusions ja estan incloses i la seva decisió està pressa – “regenerar el moviment estudiantil”. Una proposta que s’ha de debatre, evidentment, a les assembles.

Elles i ells però “sudaran” del que pensin les assembles perquè la coordinadora la muntaran igual. Visca la idea de democràcia i assemblearisme de la SEPC!

Per “regenerar” es pot entendre augmentar el moviment estudiantil, canviar la estratègia del moviment estudiantil i/o bé canviar de posició davant l’atac neoliberal de Bolonya. Tota proposta és benvinguda i més si és per sumar, però aquest no és el cas. Això ha estat un intent – probablement i d’acord amb el seny i la autonomia de les assembles – que serà frustrat per aquestes. És un altre intent com la reforma de la CAF, necessària però estranya, en la qual la SEPC vol tenir-hi “col·laboració”. Cal recordar que una de les propostes de reforma incloïa la seva col·laboració dintre de la CAF, i que per algunes assembles no ha arribat per sort del moviment estudiantil de base i que no vol donar preferència a la SEPC ja que en aquesta reforma no hi surt la col·laboració amb l’altre sindicat d’estudiants/es. Aquest concepte de “col·laboració” és el mateix que el de “regenerar”. Un intent per ser “l’avantguarda” del moviment, per controlar les assembles. Ja que aquest manifest el que vol – i diguem-ho sense embuts – trencar la unitat assembleària, tancar files dintre les corrents de la SEPC, i saber quines assembles “controla” la SEPC.

Crec que és un error que un sindicat tan actiu i combatiu com la SEPC porti els “merders” estúpids entre sindicats d’estudiants a les assembles. Crec que aquest és problema entre sindicats i les assembles no haurien d’opinar sobre el tema. Si al SEPC lliurement decideix no col·laborar amb el nostre sindicat és el seu problema, però això no pot voler dir que les assembles acceptin o hagin de pronunciar-se sobre aquesta estúpida pugna “per les sigles i les medalles” dels resultats aconseguits. Crec que ningú pot negar que hi ha gent excel·lent en els dos sindicats, molt vàlids, i que dispersar aquest potencial per “menjades d’olla” o per voler controlar les accions contra Bolonya és un error. Una ximpleria molt i molt forta que porta a les assembles problemes aliens a elles.

També s’han dit moltes mentides per tal de desprestigiar el nostre sindicat. Que sinó a criticat a ICV perquè té “iniciativeros”, que si no són prou “combatius”, que si volen un “si crític” o que si estan aturant el moviment estudiantil. I a sobre les assembles – a part d’aprovar aquesta ofensa contra el sindicat – tanquen files davant la estratègia de la SEPC quan els dos sindicats diem “No a Bolonya”.

Diuen que una “aepera” es va reunir amb el Rector, la qual cosa no fa cap mal ja que parlar no significa pas res i és important per seguir informat de la posició del nostre rector en la actualitat. Alguns/es del SEPC es reuneixen amb Martí Marín i per la nostra part no es critica, tot sabent que nosaltres fem públic el que parlem amb el Rector i ells/es en ocasions no el que parlen amb Marín. Més que res perquè nosaltres cedim perquè volem un moviment fort i ampli, i no un tancament de files estúpid que només fa que perdre el temps al personal i desgastar els assemblearis/es independents i als llibertàris/es.

Algunes de les mentides que s’han dit són que fa dos anys ens varem presentar al Claustre: una no era del nostre sindicat llavors i l’altre que estava a la Plaça buscant gent per presentar-se en contra de Bolonya es volia presentar com a sindicat perquè l’Assemblea de Polítiques era un fàstic, i no era democràtica pel fet que hi havia molta mala maror i hi havia problemes personals – amenaces incloses com la de no poder portar un pin amb la bandera republicana a la Assemblea. Això se’n diu “sectarisme” i és el que fa mal a la Assemblea. Ara que tot funcionava correctament i que jo m’hi sentia a gust, m’ofenen amb un manifest per tal de deixar-nos fora de joc. Doncs no, no entrarem en els draps bruts ni farem un comunicat com a sindicat, però jo, que continuaré acceptant les decisions majoritàries preses a la Assemblea de Polítiques i Sociologia, si intentaré amb escrits com aquest tornar a fer “gran” el moviment estudiantil recordant que la PMDUP potser era un descontrol però que jo recordi la majoria de la feina l’ha fet el meu sindicat no en contra de l’altre sinó perquè l’altre no hi dedicaven prou temps. La FSUP la varen fer no anant de vacances de Setmana Santa, i va ser un desgast. Malament per la mala informació a les assembles i precipitació? Si. Mal resultat? Quan varem sortir per tots els mitjans de comunicació importants, i alguna gent es va unir al No a Bolonya?

I això del si crític també és fals, Estudiants en Acció que no anava a les assembles el varem fer fora per no defensar el No amb contundència, i per tenir en compte la autonomia assembleària amb la qual sempre hem cregut, més que res, fa pocs dies es va crear la de Veterinària. Si no tinguéssim interès en les assembles, de debò, no hi aniríem. Però hi creiem. En canvi, la SEPC algun cop ha defensat el “Si crític”. La alienació amb ICV és falsa (la majoria de comunicats del sindicat en contra del Govern i dels Mossos de la pàgina web ho ratifiquen això), etc. I la estratègia de poca confrontació amb les i els Mossos és perquè els mass media usen això i no fan sortir la multitud que es manifesta. Se’n diu reflexió i astúcia, no pas que no entenguem que hi ha repressió policial. Digueu-li als que hi eren a la tancada això.

A part, el personal no va a una manifestació per rebre cops de porra ja que el segon dia no vindran. Quan algú comença a pressionar els Mossos per tal d’anar per les Rambles es carrega part de la feina del meu sindicat per ampliar el moviment estudiantil a altres persones que s’han mantingut alienes al tema per les tancades “precipitades i autònomes” que fan sobretot gent de la SEPC, tot i que després els hi donem suport.

El No a Bolonya està clar, el que calia en manifestacions com el 15 de novembre és fer crítiques concretes que toquessin la gent (encariment de la matrícula No, etc.) per tal de fer proper una declaració que per si mateixa no diu res. Després, es va fer la FSUP per tal de donar alternatives i propostes en contra de Bolonya. Això és constructiu i útil, debat, reflexió, propostes alternatives, ampliar el moviment estudiantil; i és feina que ens costa molt temps. Després algú/na et vindrà dient: És que no teniu un No a Bolonya clar amb tanta reflexió i propostes alternatives? Doncs llavors perquè portavem junt amb la SEPC la pancarta No a Bolonya del 6 de març? I ens quedarem amb el No a Bolonya perquè si, no argumentarem i proposarem alternatives al model neoliberal? Si parlem amb el ex-rector de la UPF som “reformistes”, “venuts al sistema”, “social demòcrates penjats”. Si home! No fotem.

El que tenim una estratègia astuta per augmentar la nostra força enfront de les “pintades” i les “tancades” que creen ressò però que són poc pràctiques perquè més gent vingui a les assembles amb els rumors que corren sobre certs sectors assemblearis amb actituds poc positives.

El que volem és parar els graus. El que volem és enfortir el moviment sense conflictes interns entre sindicats. El que volem és això, No a Bolonya. Sinó estaríem a AJEC passant-nos-ho bé i fent “festes” amb les subvencions que ens dona la Generalitat (per cert, per sota de la SEPC).

La majoria d’ assembles votaran que No, fins i tot gent del SEPC, per tant, cal unió i reflexió sobre aquest intent de control de la qüestió per tancar files per problemes interns a la SEPC. Aquesta deriva ens farà quedar sols? Tornem a la PMDUP? Tornem a la unió entre els/les que volem parar els plans d’estudi que som tots i totes, si? Deixem-nos d’històries, us ho demano si us plau, i no quedem en evidència davant la resta d’ assembles que amb dos dits de front han vist en això una confrontació estúpida (no pas de contingut) entre dos sindicats. La SEPC està a la Plataforma contra la privatització. No cal que vingui a la CAF que és un òrgan assembleari. La SEPC té veu i vot a la PMDUP (si és que es presenta i té ganes de fer coses de forma unitària), que tornin. Nosaltres no volem pas confrontació amb ells i elles, som tots molt vàlids i no cal problemes davant un enemic comú: Bolonya.

Només us volia comentar això, perquè a la pròxima assemblea ho puguem comentar tenint en compte les votacions a la resta d’ assembles de facultat; no us ho prengueu com a res personal, em caieu estupendament i continuaré defensant el No a Bolonya fins al final com ho ha estat fent el meu sindicat sempre;

Joan Gil Oliveras, a títol personal, escrit per presentar-ho a la pròxima Assemblea de Polítiques i Sociologia

P.D:: Tot i la premeditació de la FSUP la SEPC va treure un comunicat dient: En aquest sentit, el SEPC dóna suport i participarà tant al Fòrum Social per la Universitat Pública, que organitza la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública), com aquelles accions que sorgeixin des de la comunitat universitària per tal de des legitimar el discurs de la Conferència de la European University Associaction, que es celebra a la Universitat de Barcelona.

A última hora però hi van participar pocs de la SEPC intentant desmotivar als assemblearis/es independents o llibertàris/es.

Una de les contradiccions del text:
”treballar plegats sota premisses clarament democràtiques, transparents i assembleistes; respectar les decisions col·lectives"

VS

"A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan"

Joan Gil Oliveras, a títol personal, escrit per presentar-ho a la pròxima Assemblea de Polítiques i Sociologia