Post de Kaos en la Red

Frente Popular, Partido Anticapitalista, Otra IU, (...) Muchos debates y poca concreción

Mi humilde opinión sobre los debates en la izquierda alternativa, en la izquierda anticapitalista, en la izquierda comunista, en los movimientos de base, en el sindicalismo, etc. (català / castellano)

Avui exposaré la meva humil opinió sobre els debats entorn a l'Esquerra, a la de debò, és clar.

El primer que concloc és que hi ha molt debat entorn al futur de l'esquerra, però falta un poc de serietat respecte a que no són totalment afermats a la realitat.

La realitat ja l'he exposat moltes vegades en Kaos en la Xarxa i en altres servidors d'Internet de contra informació: Tenim una massa acrítica, que viu el dia a dia, llunyana a la política (a tota, parlamentària i extra parlamentària), com dormida; que fa mancada despertar. Aquest és el primer objectiu que se li ve a algú com jo en el cap. Hi ha poble, hi ha força allà fora dels debats que nosaltres ens guisem. Per tant, un dels debats que veritablement és essencial és el de com despertar el poble. "Dormit dintre de la mentida de la Dictadura de la Imatge Única", com deia Eduardo Galeano en un dels seus excel·lents llibres.

Altra realitat més important és que no hi ha avanços del "capitalisme amb rostre humà" del que parlava el llibre "Un socialisme per al segle XXI". Desmantellament de l'Estat del Benestar és un dels signes evidents que la cosa va tan mal, que alguna cosa cal fer, i si ho duem amb una mica de cura, treball i pragmatisme arribarem a la victòria. La victòria és arribar al poder polític. Si, cert, fa mancada com va dir Gramsci arribar a conquerir la superestructura abans que l'estructura, i també està clar no cometrem un dels errors d'IU (al meu entendre) que és el de (volent o no volent) allunyar-se dels moviments obrers, dels moviments socials de base, de tots aquests indicis que hi ha organització, i si hi ha organització, i a més aquesta és de base (i per tant, radicalment democràtica), tenim camí fet.

Per tant, hi ha una realitat que evidencia que la població s'ha allunyat de la política tradicional liberal (PSOE i PP), sigui menys o més progressista o menys o més semi-social. El poble és savi, no cal menysprear-lo, aquesta dormit però no és ruc. Sap que qui mana és el poder econòmic i no el polític. Ara, el que vol és pocs avalots. No estem en temps de revolucions, caos, i incongrecions. Ni de caça de bruixotes entre nosaltres mateixos. Ni d'anarquia i falta d'organització i unió. Exemples de les equivocacions passades.

Altra fallada d'IU (parlo d'IU perquè és l'únic partit de l'esquerra real, encara que sigui de l'esquerra alternativa, que ha arribat a tenir "poder" parlamentari), va anar que no té mitjans de comunicació que li vagin a la banda. És clar, els controlen els grans magnats de la Falsymedia. No obstant això, l'esforç de crear vincles entre la societat en lluita i mitjans de comunicació locals que almenys fossin una miqueta objectius i plurals no hagués estat malament. És difícil, però si no ho anés, perquè ens posaríem a assolir-lo? No seria important si no fos difícil. I tenim la responsabilitat com poble de tornar a ser caps de la nostra destinació.

Després els debats de futur hi ha per a l'esquerra real, s’obren molts camins, renovar IU, agrupar tots els fronts alterglobalizació en un partit anticapitalista, etc. Tenim molts partits i múltiples organitzacions (PCPE, PCE-ML, Corrent Vermell, PCE-IU, CUP, EUiA, COBAS, etc.). La pregunta és si crear o no un front popular si no ens anem a sentir tots representats? Social demòcrates radicals, amb esquerra transformadora, amb comunistes, amb euro comunistes, amb socialistes del segle XXI, amb moviments de base ecologistes i locals, etc.? Tots junts o no? O varem començar a crear el Partit i mentre es crea i es fan les bases (i els corrents propis - les antigues organitzacions que s'han unit - , sense debat plural en el si d'aquest nou partit no té sentit fer-lo) i tan bon punt entre qui vulgui acceptant aquestes bases (valors, formes d'organització). Cal estar alerta que en aquest nou epígraf de la història no ens equivoquem en quedar-nos sols a Europa, unim llaços amb Refundació, amb LCR, etc. o sols no anem a aconseguir assoliments interessants. El Socialisme és internacionalista. També cal estar alerta amb els "trepes", aquests que es volen aprofitar del tema per a treure profit, o dels falsos "moderats" i falsos "pragmàtics" que duen al desastre tots els esforços convertint aquest partit en altre més de la falsa llista d'esquerres moderades.

D'entrada he de dir que si ens hem de posar a fer una mica que no sigui en va. Vull dir que se de molta gent de bona fe que amb responsabilitat social ha passat llarg temps construint ideals, deixant molt esforç perquè les nostres diferències ens facin acabar amb aquest somni. Aquests el que si ens han fet és veure les fallades que no hem de cometre en nous temps i el seu esforç no queda en va, ni els seus petits assoliments. Torno a repetir que l'objectiu és arribar al poder polític al mateix temps que creguem societat crítica i organitzada (amb discurs del bo, concretant). Perquè una de les coses dels crítics amb aquest sistema econòmic és que ens allunyem del llenguatge que s'usa en el carrer, un llenguatge que s'ha anat coent a través dels mitjans de manipulació (escoles, informatius). Com duc dient molt temps amb qui em coneixen: Més comunisme i menys retòrica comunista.

No sé, aquesta és la meva humil opinió, allí la deixo...

CASTELLANO:

Hoy expondre mi humilde opinión sobre los debates entorno a la Izquierda, a la de verdad, claro está.

Lo primero que concluyo es que hay mucho debate entorno al futuro de la izquierda, pero falta un poco de seriedad respecto a que no son totalmente afianzados a la realidad.

La realidad ya la he expuesto muchas veces en Kaos en la Red y en otros servidores de Internet de contra información: Tenemos una masa acrítica, que vive el dia a dia, lejana a la política (a toda, parlamentaria y extra parlamentaria), como dormida; que hace falta despertar. Ese es el primer objectivo que se le viene a alguien como yo en la cabeza. Hay pueblo, hay fuerza allá fuera de los debates que nosotros nos guisamos. Por lo tanto, uno de los debates que verdaderamente es esencial es el de como despertar el pueblo. "Dormido dentro de la mentira de la Dictadura de la Imagen Única", como decía Eduardo Galeano en uno de sus excelentes libros.

Otra realidad más importante es que no hay avances del "capitalismo con rostro humano" del que hablaba el libro "Un socialismo para el siglo XXI". Desmantelación del Estado del Bienestar es uno de los signos evidentes de que la cosa va tan mal, que algo hay que hacer, y si lo llevamos con algo de esmero, trabajo y pragmatismo llegaremos a la victoria. La victoria es llegar al poder político. Si, cierto, hace falta como dijo Gramsci llegar a conquistar la superestructura antes que la estructura, y también está claro no cometeremos uno de los errores de IU (a mi entender) que es el de (queriendo o no queriendo) alejarse de los movimientos obreros, de los movimientos sociales de base, de todos estos indicios de que hay organización, y si hay organización, y además esta es de base (y por lo tanto, radicalmente democrática), tenemos camino hecho.

Por lo tanto, hay una realidad que evidencia que la población se ha alejado de la política tradicional liberal (PSOE y PP), sea menos o más progresista o menos o más semi-social. El pueblo es sabio, no hay que menospreciarlo, esta dormido pero no es burro. Sabe que quien manda es el poder económico y no el político. Ahora, lo que quiere es pocos alborotos. No estamos en tiempos de revoluciones, caos, e incongreciones. Ni de caza de brujas entre nosostros mismos. Ni de anarquia y falta de organización y unión. Ejemplos de las equivocaciones pasadas.

Otro fallo de IU (hablo de IU porque es el único partido de la izquierda real, aunque sea de la izquierda alternativa, que ha llegado a tener "poder" parlamentario), fue que no tiene medios de comunicación que le vayan a la banda. Claro está, los controlan los grandes magnates de la Falsymedia. No obstante, el esfuerzo de crear vínculos entre la sociedad en lucha y medios de comunicación locales que almenos fueran un tanto objetivos y plurales no hubiera estado mal. Es dificil, pero si no lo fuera, para que nos pondríamos a lograrlo? No sería importante si no fuera difícil. Y tenemos la responsabilidad como pueblo de volver a ser jefes de nuestro destino.

Luego entorno los debates de que futuro hay para la izquierda real, se habren muchos caminos, renovar IU, agrupar todos los frentes alterglobalización en un partido anticapitalista, etc. Tenemos muchos partidos y múltiples organizaciones (PCPE, PCE-ML, Corriente Roja, PCE-IU, CUP, EUiA, COBAS, etc.). La pregunta es si crear o no un frente popular si no nos vamos a sentir todos representados? Social demócratas radicales, con izquierda transformadora, con comunistas, con eurocomunistas, con socialistas del siglo XXI, con movimientos de base ecologistas y locales, etc.? Todos juntos o no? O comenzamos a crear el Partido y mientras se crea y se hacen las bases (y las corrientes propias - las antiguas organizacions que se han unido - , sin debate plural en el seno de este nuevo partido no tiene sentido hacerlo) y luego que entre quien quiera aceptando esas bases (valores, formas de organización). Hay que estar alerta que en este nuevo epígrafo de la historia no nos equivoquemos en quedarnos solos en Europa, unamos lazos con Refundación, con LCR, etc. o solos no vamos a conseguir logros interesantes. El Socialismo es internacionalista. También hay que estar alerta con los "trepas", estos que se quieren aprovechar del tema para sacar tajada, o de los falsos "moderados" y falsos "pragmaticos" que llevan al desastre todos los esfuerzos convirtiendo este partido en otro más de la falsa lista de izquierdas moderadas.

De entrada he de decir que si nos hemos de poner a hacer algo que no sea en bano. Quiero decir que se de mucha gente de buena fe que con responsabilidad social ha pasado largo tiempo construyendo ideales, dejando mucho esfuerzo para que nuestras diferencias nos hagan acabar con ese sueño. Estos lo que si nos han hecho es ver los fallos que no debemos cometer en nuevos tiempos y su esfuerzo no queda en bano, ni sus pequeños logros. Vuelvo a repetir que el objetivo es llegar al poder político al mismo tiempo que creamos sociedad crítica y organizada (con discurso del bueno, concretando). Porque una de las cosas de los críticos con este sistema económico es que nos alejamos del lenguaje que se usa en la calle, un lenguaje que se ha ido cociendo a través de los medios de manipulación (escuelas, informativos). Como llevo diciendo mucho tiempo con quienes me conocen: Más comunismo y menos retórica comunista.

No sé, esa es mi humilde opinión, allí la dejo...

Joan Gil Oliveras