Feldman i la classe de Política Comparada. I en quina llengua ens dirigim als professors.

[Fe d'errates]

Hi ha dues classes de Política Comparada. Un grup al matí en castellà pel professor Feldman. I un grup a la tarda diria que en català per la professora Raquel Gallego.

1. Dirigir-se en castellà perquè fa la classe en castellà?

D'entrada exposar que és la llibertat del professor usar la llengua que vulgui alhora d'ensenyar. I que el més m'està sorprenent -tot i que ja n'havia trobat casos- en moltes classes i grups d'aquesta facultat; és que els que més demanen que es respecti el 70% de classes fetes en català (reivindicació catalanista a la Universitat Pública que estava recollida en alguna mena de reglament; ara no ho recordo) siguin els que es dirigeixin en castellà als professors que ensenyen la classe en l'idioma que prefereixen. En aquest cas, el castellà. A algun ja li he exposat la meva opinió sobre això. Increïble que jo vulgui posar de manifest això. Però és que m'agradaria que tothom en pogués tenir consciència. I més, al comprovar que reiteradament (no allò sense voler per la pròpia sinergia d'un debat), els que van més de "nacionalistes catalans" (els nacionalistes castellans no diguem...) parlen en castellà als professors que fan la classe (es dirigeixin a tu com vulguin) en castellà. Un exemple, aquest matí amb el professor de Política Exterior. De 7 estudiants, l'únic que li ha parlat en català sóc jo. Això no pot ser! (em sento sol! jeje, em fareu agafar complexe!) Sempre ho he fet, entenc que algun/a canvi d'idioma sense adonar-se'n. Però tots i totes ens passa el mateix? No crec. Només volia posar-ho de manifest.
De debò, no ho entenc. És llibertat individual però després no em vingueu amb "la defensa de Catalunya" com si els "internacionalistes" com jo no la defenséssim prou, la cultura catalana. En un debat al final de la classe (on s'asseu el grup més xerraire XD) els he dit que com és possible que parlem d'eix nacional quan no respectem la nostra cultura en la nostra vida personal i social? Com podem parlar de defensar la cultura catalana, quan la societat mateixa, no contracta cap espectacle cultural català? Com podem parlar de defensar la llengua catalana, amb alguna que altre proposta força poc conciliadora amb la realitat de cooficialitat, quan ens dirigim en castellà als que ens parlen en castellà? A mi també em costa. I alguns cops faig bromes en castellà; però com a mínim, no vaig pel passadís reclamant la independència i el socialisme (bé, això últim potser si). XD.

Però bé, al cap i a la fi, tot i el to de l'escrit, és perquè entre tots reflexionem sobre un tema en el qual Plataforma per la Llengua del qual en sóc col·laborador (gens actiu) hi dedica molts esforços. És difícil acabar amb la mania de canviar de llengua com a forma (inversa) de respecte. Però cal que ens hi conscienciem. Jo també he canviat de llengua en forces ocasions. Tots ens equivoquem. Tampoc voldria doncs, donar lliçons a ningú perquè no sóc el més adequat.

2. El canvi de temari del professor Feldman. El retorn al programa legal de la assignatura.
Però no us volia parlar d'això sinó del canvi de temari que ha fet el professor Feldman per una queixa d'un/s estudiant/s (diria que ja sé qui/ns és/són).

D'entrada exposar que si sé qui és, i realment estic en la certesa. No és la mateixa persona del mail de la companya L.C. amb el tema de PIE del qual ja en vaig parlar.

Fa temps que la gent em pregunta sobre "els contractes" (el programa de la assignatura) entre professor i alumnes. La veritat no em pensava que després que la classe votés democràticament quin tipus d'orientació volia que es donés la assignatura (estudi de casos, o estudi d'idees dominants); algú volgués usar allò que jo li havia explicat (que el professor s'havia de cenyir al programa) perquè es donés la classe tal com s'havia de donar segons el programa.

Feldman diu que no vol entrar en polèmiques i que el mateix degà Salvador Cardús li ha demanat que rectifiqui. Ha enviat un correu electrònic al mail de la UAB (llista d'alumnes de la assignatura) titulat "Cambios en la asignatura" per exposar que tornem a fer el "Món real", i que la orientació de la explicació a classe basada en la evolució del món real a través del món de les idees s'ha acabat. Que només farem el món real. L'estudi de casos. L'estudi de constitucions. La comparació avorrida de casos.

Legalment com ja vaig exposar té raó el company/a/s/es que s'han queixat. El programa és el què és, i s'ha de donar. Però realment ens beneficia? La meva opinió és que la decisió pressa democràticament per tot el grup classe molts cops jo l'he hagut de suportar (no a la ocupació, canvi d'avaluació en una altre assignatura). M'agradava aquesta forma menys "tradicional" de donar la assignatura. Més profunda, més reflexiva; i al cap i a la fi, més interessant. M'estava agradant i molt. Perquè l'altre forma de donar la assignatura està en els manuals. Potser no ens adonem que si volem fer quelcom a la vida laboral, haurem de recórrer sovint als manuals; i que el que hem d'aprendre a classe (cada cop més) és a interpretar la realitat, a treure-li suc als canvis més estètics, a analitzar profundament els canvis polítics. Sempre m'ha agradat anar al fons de la qüestió. Potser era massa filosòfic, i potser al principi, poc entenedor. Però a mida que passaven els dies, t'assabentaves d'allò que et volia exposar el professor més enllà de les dades concretes que ens hem de saber. Molts cops haurem sentit a parlar de la formació continuada o reciclatge. Ara estudiarem algunes constitucions que potser haurem de tornar a remirar-nos perquè seran antiquades.

Tampoc sé com duria a terme les comparacions, però em sap greu que es vingui a classe a treure la millor nota o a aprovar amb un 5 i es continuï fent el mateix que a la ESO: "escopir dades". No sé, diria que no hem avançat gaire si aquest és el motiu de fons. Tot i que respecto la decisió del que 's'ha queixat. Tenia tot el dret a fer-ho.