CiU i la demagògia nacionalista

Ser de dretes no queda bé en un país de votants de centre-esquerra. Cal per tant, dissimular el terme i posar-se al "centre" (un espai que en si mateix és buit de contingut). Les polítiques econòmiques pactades amb PP i PSOE són neoliberals. El Pacte del Majestic és un clar exemple del sucursalisme de Madrid de CiU (que mira més pel poder i pel partit que pel "país"). El pacte ZP-Mas per rebaixar l'Estatut i no acordar el que es faria amb els aeroports li donarem gràcies a Mas, qui com tota CiU vol acabar amb ERC per haver pactat amb un PSC maragallista que ha estat més nacionalista que el propi CiU. Més que res perquè el nacionalisme del PSC és nota, és tangible, les millores socials les nota el país, les millores en inversió en despesa social (que no despesa pública, que a vegades s'usen indistintament per fer trampa), etc. El nacionalisme moderat de CiU és una forma d'aconseguir vots, per tenir content un electorat que no s'adona que PP i PSOE tenen l'estabilitat assegurada amb una CiU que primerament demana el 30% d'IRPF a Aznar, després demana governar Catalunya desde Madrid (respectar la llista més votada i l'assegurança d'una sociovergència) i és capaç d'acceptar el PHN. Això és fer país.

No dic que el pujolisme (molts cops confós amb el país) fos una etapa primerament necessària. Però tant pacte, moderació i cessions d'una Catalunya que ha desenvolupat Espanya (polítiques socials, sistema autonòmic, etc.) Llavors tenia sentit, Govern central i CiU tenien un projecte comú: Europa. Una Europa que ha acabat sent d'Estats, neoliberal i uniforme. Pujol era un crack polític, però ensabonava massa el personal. Amb el PSC varem aconseguir l'Estatut. Amb el PSC varem aconseguir certes millores en inversió per part de Zapatero.

No obstant, a mi (ex-simpatitzant del PSC-CpC-Opció Verda) m'han decebut. La moderació d'esquerres del PSC, l'entrada de la antigua "Federación catalana del PSOE" al lideratge del partit, amb l'humiliant sortida del president Maragall, i la fi del catalananisme integrador (únic projecte que unia als castellanoparlants en un projecte de país únic) han estat decissius. Les privatizacions dels sistemes sanitàri i educatiu iniciats amb PP i CiU (qui va donar més subvencions a empreses privades ineficients i a escoles privades-concertades en comptes del sector públic).
I el sucursalisme de Madrid (mai faran el grup propi que tan volia Maragall i Obiols) han estat decissius. Sense pressió popular no hi ha millores socials. M'he radicalitzat, ara sóc molt més d'esquerres i progressista. No crec que el centrisme (gestió privada del sector públic) sigui eficient i d'esquerres.