Sense identitat, sense influència, sense pressió social, sense lligam, sense ideologia

Voler acabar amb tota influència ideològica o religiosa és un fracàs. No dic que sigui noble o interessant acabar amb tota la pressió social, tòpics, prejudicis, normes, moral, ètica, "sentit comú", sentit del ridícul, etc. Però crec que més aviat és ser valent, tot i que no crec que sigui ni bo, ni oportú ni útil. L'anarquisme és això, però no s'adona que una persona sense pàtria, sense religió, sense estar polititzada, és una persona fora de la realitat, que ha aconseguit un nivell d'abstracció del món que l'envolta interessant per ser objectiu en l'anàlisi social però no gaire bo per crear la seva personalitat. Tot té el seu referent real o tangible (o quasi tot), fins i tot els tòpics, generalitzar o les mentides. Lluitar contra la pressió social per enfortir el teu "jo" és bo, però obviar que ets un animal social i per tant, necessites la relació amb els altres per formar el teu "jo", seria obviar la realitat, seria no entendre el procés d'endoculturalització des de que ets un infant fins la vellesa.

Sentir-te part d'una comunitat més petita que la humanitat no significa ser excloent, ni tampoc ha de comportar aspectes negatius. El nacionalisme no és una ideologia uniforme que no ha evolucionat amb el temps i que depèn de qui la lidera té un sentit o un altre. El nacionalisme és unió, és defensar la teva cultura envers la opressió nacional, etc. Quan un es defineix nacionalista espanyol, tu pot ser anti-nacionalista, no nacionalista o fins i tot, passar del tema; que a la hora de la veritat entre pols oposats aquests t'atrauran a una banda o altre, alhora de defensar projectes de país. Pots anomenar-te com vulguis que els pols t'atrauran, hauràs de mullar-te enfront un conflicte. El Moviment dels No alienats va ser noble i valent perquè era un conflicte (la Guerra Freda) que no els pertocava. Però quan vius en un país en repressió o opressió nacional, no tens excusa. Això no vol dir lluitar o violència; vol dir posicionar-te enfront un aspecte, com és la identitat nacional, que fins i tot pot ser dual o inversemblant.

El nacionalisme en si només implica identitat, sentiment de pertinença. No implica res més que això tan senzill, i alhora tan bonic. Ets lliure d'identificar-te amb qui vulguis, i més ara que a Europa el nacionalisme és integrador i no racista o ètnic.