El Falangisme. Franco no era feixista.

No seré pas jo un pro-feixista, ni vull fer cap acte de manipulació dels fets històrics; només vull reflexionar sobre el fet que a Franco se'l anomeni "feixista". Podria també reflexionar sobre l'ús (o sobre ús) del terme "fatxa", però això seria massa llarg i poc profitós.

Franco no era feixista, era franquista. Això és el que sempre repeteixo a qui em sent parlar sobre aquella etapa tan negra de la historia de l'estat espanyol i dels pobles ibèrics.

En que em baso per dir això?

1r. El seu règim no és pas el règim de Mussolini (un règim bastant pur en relació amb el feixisme).

2n. Com tota utopia o teorització d'una ideologia nova (el feixisme), la realitat dista bastant de la teoria. La praxis acaba amb molts dels ideals utòpics.

3r. La primera etapa és pot considerar feixista; almenys pel que fa a la simbologia. No obstant, la etapa de l'OPUS DEI, no és pas feixista (recordeu que "el hermaníssimo", el més feixista del règim, no tenia cap paper amb el Govern tecnocràtic de l'OPUS DEI) i la majoria de símbols feixistes es van anar eliminant (es va donar una certa llibertat per no usar-los de forma normativa). Això va ser degut al possibilisme. A la estratègia política exterior de Franco de canviar d'aliats i de camisa quan a ell li interesses (recordeu com Franco va deixar sol als feixismes quan aquests estaven gairebé derrotats per Aliats). Cal recordar els Acords amb la Santa Seu i els EUA (per les bases militars); i la entrada a la ONU! (amb la legitimitat que això comportava).

4rt. Deixar morir a Primo de Rivera (teòric del feixisme espanyol), l'assasinat de feixistes revolucionaris (els feixistes radicals que creien en la Revolució nacional i en l'anti-capitalisme) com Hedilla, o dur a intel·lectuals feixistes i estudiants sota la División Azul (els feixistes "veritables") a morir a Rússia (tot sabent que el fred els congelaria i que allà on els portaven: Stalingrad, era la mort segura).

5è. La lògica d'un dictador és la de mantenir-se per voluntat pròpia al poder (hi ha algun cas que no) fins la mort. Per això haurà de trair ideologies, companys de partit, familiars, etc. La dictadura no és d'esquerres o de dretes, és dictadura i punt.

6è. La Revolución "pendiente" era el crit dels feixistes autèntics que encara quedaven (quasi tots havien mort als fronts de la guerra civil o de Rússia). El feixisme institucional de Franco així com el nazisme no era anti-capitalista com l'autèntic, sinó nome´s anti-comunista ja que la dreta liberal els recolzava. En el cas de Hitler, sense finançament privat dels burgesos que pensaven ultra-dreta millor que extrema esquerra, Hitler no hagués arribat a tenir tant poder i tant suport de les masses populars.

7è. Un partit únic on tradicionalistes, falangistes, feixistes de les JONS, etc. estaven units era estrany i incoherent si no fos per la idolatria al líder franquista. La ideologia perd enfront el líder (estic acabant amb tòpics com que les ideologies més tancades porten a la dictadura, porten a problemes, però la dictadura és deguda a altres lògiques més personals i ocioses de poder). Això no vol dir que sense idees tancades i autoritàries un Franco no hagués arribat al poder, pot ser que si o que no (i va ajudar) ja que ideologies utòpiques o romàntiques poden arribar també a l'extrem de pujar a dictadors al poder. No excuso aquí les conclusions que solen arribar ideologies tancades i basades en la violència (aquí recau la meva crítica al feixisme autèntic) com el falangisme.

8è. La ideologia de tot dictador és "l'ordre". Mantenir doncs, l'estatus polític.

Així doncs, les ideologies no són el problema, el mètode per arribar a les utopies si. No podem acceptar la violència o violacions als DD.HH. o la democràcia. La resta se'n diu llibertat de pensament i d'expressió. No al tancament de la llibreria Europa.