I jo que aporto a la política?

Amb un company i amic de la universitat parlàvem sobre aquest tema. Ell em deia que jo no aconseguiria res estant en grups minoritaris com ICV o com els comunistes de l'Assemblea de Polítiques i Sociologia (tot i que hi ha de tot com la majoria de gent suda del tema de les polítiques educatives, som majoria). Que per aportar quelcom cal fer-ho des de la moderació i des d'un partit gran, majoritari i important. Ell és de CDC i vol canviar alguna cosa del món, em veu com un utòpic però diu que amb lo intel·ligent que sóc (la qual cosa és una exageració brutal ja que jo considero que tots som llestos només és culpa del sistema educatiu i el nostre esforç o situació personal la que fa que les nostres capacitats es puguin auto-realitzar i aprofitar, recordem que quan no hi havia Música a la ESO els que sabien de música eren considerats un inútils perquè no tenien cap capacitat i la culpa era del sistema educatiu que no obria les portes a que poguessin desenvolupar la seva capacitat) podria estar aportant quelcom a la societat, a un partit polític gran, etc. Diu que el capitalisme no el podem destruir, ni el podem canviar, i que per tenir poder i influència ens hem de fer un lloc a base de màsters (ho sigui, endolls "a la universitària"), de competència entre companys/es per arribar a aconseguir el somni de la majoria dels que entren a la universitat (tenir un bon sou, ser burgés tot i les poques places que el capitalisme cada cop redueix més per la concentració de poder i capitals; estan muntant un món per poques persones, cada dia intenten dir que tanta natalitat no és bona i els MM.CC. no expliquen que si es repartís bé el problema estaria solucionat). Jo li dic que jo no sé mentir, que jo no tinc la capacitat o sort de voler-me endollar (sóc incapaç), li dic que seria cedir massa amb els meus principis, que no és que tingui un ideal tancat (sóc comunista catòlic, però crec molt en la democràcia participativa i el debat continu i les diverses Esquerres i el pluralisme polític, etc.). Li dic que no puc trair la meva ètica. Que segurament em moderaré i m'adaptaré al sistema. Està clar, però mentrestant com a jove he de tenir ideals no? (cada cop se'n troben menys així, cada cop la moderació arriba a edat més pròximes a la adolescència). Ell és com molts d'ERC que es creuen que els alts càrrecs canviaran la seva lògica no independentista ni esquerrana, i no creen un corrent fort de pressió. Ell vol poder, però tot i que no és un traïdor ni és mala persona, és ambiciós (com la majoria) i vol que la gent li reconegui que és "quelcom". És el que passa amb molts endollats a partits de Polítiques (tot i que també en conec molts d'altres que treballen, per exemple, a ERC com uns desgraciats per grans ideals, intel·ligents i que han de rebre la meva deferència tot i no pensar igual).

No és pot lluitar contra el sistema. Però tampoc es poden crear alternatives? No hi ha debat, el comunisme no té lloc ni veu (això és democràtic ja que és la mateixa societat la que tot i considerar millor el comunisme que el feixisme degut al genocidi comés per Stalin, el compara amb les maneres de fer de Hitler, i evidentment no separa els diversos comunismes ni que una cosa és totalitarisme, estatalisme i un altre cosa és eurocomunisme, etc.). A casa, la mare, sindicalista (delegada) va ser traïda per les típiques disputes sindicals i per l'egoisme de la gent, i en comptes de buscar-se millor la vida va lluitar per ideals, va estar explotada per la fàbrica i alhora pel sindicat (irònic però si), perquè uns quants visquessin molt bé, deixessin a ella sola i acabés pensant que millor mirar per un millor sou que ara no estaria tan malament físicament (té molts mals d'esquena). I és que som pocs els que creiem en ideals i els intentem posar en pràctica el dia a dia. No hi ha valors.

Cooperació, col·laboració. Avui he estat disposat a ajudar a la resta de companys amb un treball que no era meu i ho considero normal (altres "no perdrien el temps ajudan a un altre, i menys sense saber si aquest t'ajudarà després i menys fer-ho perquè creus en aquesta manera de fer les coses tot i saber que tot i conèixer gent molt millor que tu com a persona, hi ha pocs que és comportin com vosaltres, amb ideals i valors al darrere).

El sistema t'enganxa, no pots sortir de les seves normes, és totalitari, és violència estructural, el pensament únic (creure el que diu CDC i el que me mare la vida li ha demostrat i m'explica perquè no caigui en els mateixos errors perquè vol el millor per mi).

Creure que no hi ha canvi, que la societat no pot canviar la política, que em d'agrair a aquesta democràcia (n'hi ha de molts tipus) el fet de votar cada 4 anys com a gran poder de decisió, que no hi ha res a fer. Això és pensament únic. Són els valors capitalistes que s'han anat gestant. El liberalisme no és dolent fins que es converteix en la ideologia única i tancada. Parla de llibertat d'expressió, però qui controla els mitjans d'expressió amb cert ressò (grups de comunicació empresarials).

Que fas cedir més cap al centre? La Esquerra ha cedit molt cap a la dreta, ha acceptat els postulats del capitalisme (i ha aconseguit un Estat del Benestar, sufragi universal, classe mitjana, fi de la explotació obrera, etc.)

És cert que tots aquells que es preocupen per la EEES i que sovint saben més que professors sobre el tema són intel·ligents - fan màsters i doctorats, etc. - i també comunistes o alternatius. Com pot ser que es reuneixin 350 rectors i multinacionals a BCN i no surti pels MM.CC. quan estan decidint el nostre futur?