divendres, 28 de març del 2008

Pasqual Maragall, Català de l'Any 2007

Jo el vaig votar, per l'estil (abans de parlar ell, ha fet pujar els altres dos candidats), per la classe de persona humil (anava molts cops en cotxe no oficial), etc. Perquè és el nostre president. Perquè és l'alcalde dels JJ.OO, i el president de l'Estatut del 2006. Perquè ens va fer descobrir l'altra Catalunya i la fi de l'autonomisme, amb la iniciació de polítiques socials i d'un estil proper i personal. Se'l mereixia, contra l'Alzheimer, ara tots/es!

1 comentari:

L'accent diacrític ha dit...

Hola Joan,

jo també celebro que el Maragall hag sigut escollit català de l'any. Més que per la seva tasca al 2007, per tota la tragectòria. Si Pujol és la imatge de Catalunya des de la transició, Maragall és la cara de Barcelona, de la gran ciutat de Catalunya. Pujol crec que té un significat més en abstracte, en la Catalunya intangible, en el concepte, però Maragall quedarà més en el record personal de la gent, en els canvis visibles. Maragall va transformar la punta de llança de Catalunya al món, els Jocs Olímpics van ser fantàstics, diguin el que diguin alguns, i van significar la cirereta del pastís a l'enorme modernització de la ciutat.

Però Maragal és alguna cosa més, és pràcticament "l'últim de Filipines" entre aquella brillant fornada de polítics que ens va reglar el final de la dictadura. I Maragall encara representa aquell aire fresc, les "maragallades" que diuen. La espontanietat en front a la mera escenificació d'un guió que es porta avui en dia (sense anr més lluny, el "cara a cara" o més aiat el "monòleg a monòleg"). Saps que potser deia alguna cosa que no tocava en aquell moment, però almenys el ciutadà veia que ho feia sense malícia, que era natural, que li sortia de dins, i això era el que feia especial al Maragall, que al ap i a la fi, era proper a la gent.

I sense negar-li, la indubtable vàlua personal.

Esperem que ara pugui impulsar Europa.

Una abraçada.