El problema del PSC ve de la transició

Llavors es van unir la Federació catalana del PSOE amb el PSC, un partit de la majoria, de centre esquerra, liderat per la burgesia catalanista amb vessant social, que havia d'integrar vells catalans i nous catalans . Però la major part no s'han integrat i la Federació - els autonomistes i els espanyolistes - han agafat el poder per traïció al líder més carismàtic del partit: Pasqual Maragall. Zapatero li torna a sortir granota l'ambiciós personalista Montilla: http://www.elpais.com/articulo/portada/PSC/pide/reforma/federalista/Constitucion/elpepipor/20080720elpepinac_4/Tes/

Ara sembla que el sector obiolista (Castells, Maragall, catalanistes) ha fet pressió i el PSC en el seu congrés ha decidit que vol una reforma federal de la Constitució: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=528523&idseccio_PK=1008

I la "o" de PSOE sota un gran històric del PSC, el sector ja desaparegut, més catalanista i obrerista, el sector antic, estarà al capdavant del PSC: el president del PSC, com Manuela de Madre té problemes de salut, serà Isidre Molas: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/senador/catalanista/Isidre/Molas/presidira/PSC/elpepiespcat/20080720elpcat_1/Tes/

Tot i això, el retorn als postulats catalanisme federalista (obrerista és de cara la galeria) que semblava perdut, deu ser una última pressió del sector de Castells dintre el Govern a Montilla perquè o parem l'espoli (el reduim) o el govern català petarà per la recessió econòmica.
En cap cas, com va proposar Maragall, tindran grup propi: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Intenso/debate/grupo/propio/Congreso/elpepiautcat/20080720elpcat_7/Tes/