divendres, 18 de juliol del 2008

Dos anècdotes

Una. El cas d'una comerciant manresana que es va posar entremig d'una baralla i que va ser increpada per tots els membres de la colla d'adolescents que va acabar duent la policia per amenaces i insults (i per la por que tenia). Jo vaig ser present quan va venir la policia. Evidentment, el que ha de fer és demanar que la policia ho aturi (era una pallissa de collons), però mai interposar-s'hi i menys amb la llei del menor a la mà, l'Estat paternalista, la poca educació que reben a casa, els valors del nihilisme (els antivalors), les famílies des estructurades i la falta d'integració de certs col·lectius.

L'altre. Una persona de Barcelona que em va acompanyar ben lluny, em va deixar una guia de la ciutat per fer-me arribar al carrer on volia arribar. Una persona molt educada i generosa. En falten d'aquestes.

Espero que la maduresa faci que aquests nois es tornin com aquest home, i que el TEMPS curi l'infantilisme (dolent) al llarg de la vida.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Durant el curs acadèmic 2007 - 2008 i en el marc de les lluites contra l'aplicació de l'anomenat Procés de Bolonya, van anat apareixent tensions entre les principals organitzacions estudiantils, el SEPC i l'AEP sobretot pel què fa les diferents estratègies proposades per cada organització. Després de la realització a l'abril de 2008 del Fòrum Social per la Universitat Pública, el SEPC va presentar un document anomenat "Regenerem el moviment estudiantil", on feia pública la seva postura de crear un nou marc de coordinació entre el moviment estudiantil on havia de quedar exclosa l'AEP, ja que denunciaven que aquesta organització no s'oposa al procés de l'Espai Europeu d'Educació Superior perquè mostrava una actitud poc critica i gens combativa, fins al punt de criminalitzar als propis estudiants i estudiantes per actituds violentes.

En resposta això la majoria d'Assemblees de Facultats es van mostrar escèptiques amb la proposta del SEPC, tot i que reconeixien que s'havia de produir un replantejament seriós de la PMDUP. Tot i això l'Assemblea de les Facultats de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona, també coneguda com UB Raval, va presentar una proposta amb el nom de "Crida a un Moviment en Defensa de la Universitat Pública" on anunciava que deixava la PMDUP, a la vegada que animava a la resta d'assemblees a fer el mateix i participar d'un procés de constitució d'un nou marc de coordinació.

Aquest fet va suposar una greu crisis en el marc del moviment estudiantil, sobretot on AEP tenia la majoria dels seus membres en les assembles d'estudiants de les universitats catalanes. El SEPC va anunciar que donava suport a la creació d'una coordinadora d'assemblees de facultats (CAF), mentre la majoria de les Assemblees integrades a la PMDUP deixaven clar que era necessari engegar un debat estratègic i que a causa de les activitats pel 6-M i el Fòrum Social per la Universitat Pública (FSUP) es va aplaçar fins l'abril del 2008.

A començaments de maig de 2008 es començava un procés de constitució d'una coordinadora d'Assemblees de Facultats, on hi van participar 15 assemblees d'estudiants de la UB, UAB, UPC i UPF.

(secció wikipedia)