Dimarts, 15 de juliol de 2008 a les 13:00 Informa: Guillem |
Amb el mètode de càrrega-benefici, que imputa la despesa associada a un territori al "conjunt de beneficiaris finals" que es consideri oportú -per exemple, la despesa dels ministeris a Madrid s'imputa a tots els territoris de l'Estat per igual, o les inversions a la terminal de Barajas-, Madrid ocupa, com no, la primera posició, amb aproximadament un 9% de dèficit. I immediatament seguida per les Illes Balears amb entre 7.5% i 8% de dèficit, el Principat amb aproximadament el 6.5%, i el País Valencià, amb aproximadament el 3.5%.
Les xifres les ha presentades el secretari espanyol d'Hisenda, Carlos Ocaña, que ha recordat que "en cap cas" es tindran en compte aquestes dades de cara a la negociació nou finançament autonòmic, quelcom que ja va dir al seu dia el ministre espanyol d'Economia, Pedro Solbes. El ministeri espanyol d'Economia ha ofert un estudi amb 6 resultats, 4 duts a terme amb el mètode de càrrega-benefici, i 2 amb el mètode de flux monetari, afirmant que el càlcul és tant complicat que cal presentar-lo oferint diverses variacions.
Les dades del ministeri espanyol d'Economia són diferents de les que va presentar la setmana passada la Generalitat de Catalunya en un estudi, que fixaven un dèficit per l'any 2005 del 9.8% del PIB del Principat amb el mètode de flux monetari (un 1.1% més que les dades que ha donat avui el govern espanyol). Amb el mètode de càrrega-benefici, les dades de la Generalitat apuntaven a un dèficit del 7.4% del PIB del Principat per al 2005, i les balances apuntades avui per l'executiu espanyol el situen al voltant del 6.5% - 6.6%.
Pel que fa als territoris més "beneficiats" de l'Estat, el mètode de flux monetari situa al capdavant Melilla, amb un superàvit del 34%, seguida per Ceuta (28.6%), Extremadura (18%), Astúries (14.2%), Galícia (8.2%), Castella i Lleó (7.6%), Cantàbria (5%), Andalusia (4.6%) i Castella La Manxa (3.5%).
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja va dir fa pocs mesos que les comunitats que ara per ara reben més inversions "seguirien essent capdavanteres" després de la reforma del finançament autonòmic espanyol.
Recordem els dos mètodes de càlcul:
Càrrega-benefici
Aquest mètode de càlcul imputa a tots els territoris de l'Estat espanyol inversions destinades a algun territori concret -com per exemple la seva capital, Madrid-, quan es considera que una despesa repercuteix en tot l'Estat. És el mètode que es va emprar en l'estudi de la Fundació BBVA, de la que ja en vam parlar fa uns mesos, i que naturalment atorgava a Madrid l'etiqueta de ser una de les comunitats més perjudicades per les balances fiscals. Amb aquest mètode, les inversions de les arques estatals destinades a la nova i flamant terminal de l'aeroport de Madrid-Barajas es van dividir entre totes les "comunitats" de l'Estat, perquè es considera que una inversió a l'aeroport de Barajas repercuteix en el benefici de tots els territoris -el que és molt considerar-. O l'ampliació del Museu del Prado, que ha costat aproximadament 152 milions d'euros. El 25% d'aquesta inversió estatal no s'ha atribuït a Madrid, perquè s'ha estimat que tots els ciutadans estatals "en poden gaudir", tot i que les guanys d'aquest Museu van íntegrament per a Madrid. La despesa sencera de la totalitat dels ministeris espanyols -sous, funcionariat, càrrecs, obres, desplaçaments, actius immobilitzats, etcètera- s'imputa també al conjunt dels territoris de l'Estat, ja que es considera que treballen "pel conjunt dels ciutadans".
Flux monetari
En canvi el mètode de "flux monetari" atribueix les despeses al territori on tenen lloc. És el cas de l'estudi de balances fiscals que va fer la Fundació Josep Irla poc després de la publicació del de la Fundació BBVA, i que va demostrar que els territoris més perjudicats pel dèficit fiscal a l'Estat espanyol són el Principat i les Illes Balears, mentre que Madrid desapareixia de les "perjudicades". El País Valencià, tot i que no a nivells tan elevats com els de Principat i Illes, també apareix amb números vermells en aquesta classificació de dèficit. Segons aquest criteri, l'estudi de la Generalitat situa el dèficit fiscal del Principat en el 9.8% del seu PIB, l'any 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada