1. El nou degà serà Salvador Cardús
El nou degà de la nostra facultat, com bé ja vaig anar exposant en l'altre bloc, serà el Salvador Cardús. Abans de la votació en la Junta de Facultat que es dura a terme demà a les 9h del matí, el previsible nou degà, s'ha volgut reunir amb els representants d'estudiants a la Junta de Facultat. Primer es va reunir amb els membres de la PEF, i fa uns dies vam rebre un correu els representants a la Junta de Facultat per la Assemblea. Tot i que em vaig posar en contacte via mail amb els assemblearis, cap li/m'ha contestat; per tant de forma individual m'he anat a assabentar sobre el que proposava. El nou degà és polèmic en les seves opinions en múltiples articles. El mateix Especial Bolonya en feia un recull i jo també. Això és bo ja que vol dir que no té opinions mediocres. Del que no hi ha dubte és de que és una eminència acadèmica. Més endavant us exposaré cinc cèntims de la impressió que m'ha donat personalment.
2. El vot positiu o negatiu al nou degà dels representants de la Assemblea
Com bé sabeu, tot i el meu distanciament envers la orientació que ha agafat la Assemblea, fins a dia d'avui, he estat votant allò que marcava la Assemblea (o que decidia la majoria en plena junta de forma ràpida i corrents). Aquesta és una actitud de disciplina amb la llista i de respecte als companys/es als quals vaig presentar-me conjuntament; per no semblar un trànsfuge, tot i que de motius per votar diferent, en tindria. Crec en el model assembleari, però també he entès que hi ha joc brut a la nostra assemblea de facultat. No obstant això, em guardo el meu vot, per si en alguna ocasió la Assemblea es posiciona (tant sigui mitjançant una prèvia assemblea de dimecres com allà mateix) en una banda que no estaria èticament disposat a posicionar-me. Ho dic per ètica i perquè tot i que em vaig presentar en la llista de la Assemblea, i tot i la meva disciplina de vot fins avui, alguns dels que em van votar i em recolzen no se senten representants per la Assemblea, i si aquesta no defensa prou bé els drets dels estudiants i no treballa a fons en proposar canvis a la facultat (com més o menys ha passat fins ara); em veure obligat a canviar el meu vot i el meu posicionament a la Junta de Facultat. La meva actitud, i les meves opinions normalment han sigut força lliures tot i que mai sé el que puc o no dir com a representant assembleari, tot i que els assemblearis/es diuen el que volen a la junta. No passaria res per fer aquest canvi més útil crec jo pels estudiants ja que per alguns a la Assemblea tinc un veto permament en decisions i per presentar-me a cap altre òrgan. Cosa que va influir perquè no em presentés amb la Assemblea, ni de cap altra forma, a les eleccions al Claustre. Molt d'aquest joc brut semblava innocent i m'en culpabilitzava jo per parlar massa, no fer les coses correctament (de forma assembleària) i dir coses contradictòries però el temps m'ha fet descobrir que això és política, i hi ha un sector que té les coses molt clares.
3. Què en penso del nou degà després de la xerrada que m'ha donat aquest matí?
Segueixo pensant que ideològicament estem força llunys. Ell és l'exemple del democràtes institucionalistes i jo vaig més enllà (democràcia participativa) tot i que tenim punts d'acord alhora de com s'han de decidir algunes qüestions si aquestes són competència de la facultat. Per tant, en base al que podem decidir com a facultat, estem més propers, i al cap i a la fi és el més important. Ell creu en la institució, en el seu respecte (no reverència) i el seu posicionament clar. A mi aquesta idea em sembla bé tot i que la institució ens hauria de representar a tots, no sé fins a quin punt una facultat es pot posicionar entorn temes diversos. En el cas de les ocupacions però és necessàri saber la opinió del Deganat (com a Equip Deganal). Els estudiants -tal i com li he recordat- ho van reclamar. No hi pot haver un buit de poder. I ell li vol donar més importància i centralitat al deganat i a la facultat en tots els afers estudiantils i del PDI. Vol que el professorat s'impliqui. Ell té empemta i el seu equip -bastament capaç- també ho encara amb il·lusió. Jo ja li he dit que cal anar amb peus de plom perquè de Març a Maig la facultat pot tornar a ser un espai de conflicte. Sobretot estic completament d'acord en que falta parlar clar i ell m'ha demostrat pel que m'ha explicat que no se n'anirà per romansos, la qual cosa agraeixo profundament. És el que li cal a aquesta facultat.
4. Avui Jornada de Portes Obertes a la facultat
Avui estudiants de Lacetania de Manresa han anat a la Jornada de Portes obertes que oferia la UAB. A la facultat, hi passava poca gent, que voleu que us digui, era un xic trist. S'ha fet una xerrada organitzada pel deganat força positiva però en la qual cal innovar i presentar el que necessiten saber els nous estudiants. Sobretot, tristos, els pamflets que es repartien ("en aquesta facultat no s'ha participat en el pla d'estudis", quan això és fals) i tristes el munt de pancartes contra la UAB, parlant de Franquisme i expedients, etc. Crec que no calia. Per estètica i per la visió que se'n don al nou alumnat.
El nou degà de la nostra facultat, com bé ja vaig anar exposant en l'altre bloc, serà el Salvador Cardús. Abans de la votació en la Junta de Facultat que es dura a terme demà a les 9h del matí, el previsible nou degà, s'ha volgut reunir amb els representants d'estudiants a la Junta de Facultat. Primer es va reunir amb els membres de la PEF, i fa uns dies vam rebre un correu els representants a la Junta de Facultat per la Assemblea. Tot i que em vaig posar en contacte via mail amb els assemblearis, cap li/m'ha contestat; per tant de forma individual m'he anat a assabentar sobre el que proposava. El nou degà és polèmic en les seves opinions en múltiples articles. El mateix Especial Bolonya en feia un recull i jo també. Això és bo ja que vol dir que no té opinions mediocres. Del que no hi ha dubte és de que és una eminència acadèmica. Més endavant us exposaré cinc cèntims de la impressió que m'ha donat personalment.
2. El vot positiu o negatiu al nou degà dels representants de la Assemblea
Com bé sabeu, tot i el meu distanciament envers la orientació que ha agafat la Assemblea, fins a dia d'avui, he estat votant allò que marcava la Assemblea (o que decidia la majoria en plena junta de forma ràpida i corrents). Aquesta és una actitud de disciplina amb la llista i de respecte als companys/es als quals vaig presentar-me conjuntament; per no semblar un trànsfuge, tot i que de motius per votar diferent, en tindria. Crec en el model assembleari, però també he entès que hi ha joc brut a la nostra assemblea de facultat. No obstant això, em guardo el meu vot, per si en alguna ocasió la Assemblea es posiciona (tant sigui mitjançant una prèvia assemblea de dimecres com allà mateix) en una banda que no estaria èticament disposat a posicionar-me. Ho dic per ètica i perquè tot i que em vaig presentar en la llista de la Assemblea, i tot i la meva disciplina de vot fins avui, alguns dels que em van votar i em recolzen no se senten representants per la Assemblea, i si aquesta no defensa prou bé els drets dels estudiants i no treballa a fons en proposar canvis a la facultat (com més o menys ha passat fins ara); em veure obligat a canviar el meu vot i el meu posicionament a la Junta de Facultat. La meva actitud, i les meves opinions normalment han sigut força lliures tot i que mai sé el que puc o no dir com a representant assembleari, tot i que els assemblearis/es diuen el que volen a la junta. No passaria res per fer aquest canvi més útil crec jo pels estudiants ja que per alguns a la Assemblea tinc un veto permament en decisions i per presentar-me a cap altre òrgan. Cosa que va influir perquè no em presentés amb la Assemblea, ni de cap altra forma, a les eleccions al Claustre. Molt d'aquest joc brut semblava innocent i m'en culpabilitzava jo per parlar massa, no fer les coses correctament (de forma assembleària) i dir coses contradictòries però el temps m'ha fet descobrir que això és política, i hi ha un sector que té les coses molt clares.
3. Què en penso del nou degà després de la xerrada que m'ha donat aquest matí?
Segueixo pensant que ideològicament estem força llunys. Ell és l'exemple del democràtes institucionalistes i jo vaig més enllà (democràcia participativa) tot i que tenim punts d'acord alhora de com s'han de decidir algunes qüestions si aquestes són competència de la facultat. Per tant, en base al que podem decidir com a facultat, estem més propers, i al cap i a la fi és el més important. Ell creu en la institució, en el seu respecte (no reverència) i el seu posicionament clar. A mi aquesta idea em sembla bé tot i que la institució ens hauria de representar a tots, no sé fins a quin punt una facultat es pot posicionar entorn temes diversos. En el cas de les ocupacions però és necessàri saber la opinió del Deganat (com a Equip Deganal). Els estudiants -tal i com li he recordat- ho van reclamar. No hi pot haver un buit de poder. I ell li vol donar més importància i centralitat al deganat i a la facultat en tots els afers estudiantils i del PDI. Vol que el professorat s'impliqui. Ell té empemta i el seu equip -bastament capaç- també ho encara amb il·lusió. Jo ja li he dit que cal anar amb peus de plom perquè de Març a Maig la facultat pot tornar a ser un espai de conflicte. Sobretot estic completament d'acord en que falta parlar clar i ell m'ha demostrat pel que m'ha explicat que no se n'anirà per romansos, la qual cosa agraeixo profundament. És el que li cal a aquesta facultat.
- Que tothom parli clar, i es posicioni d'un forma unívoca, sense ambigüitats; per tal de poder solucionar els conflictes (ocupacions) i les discrepàncies (polítiques del deganat) que vagin sorgint.
- Que la institució doni la cara i tingui una posició ferma sobre qualsevol temàtica.
- Un projecte -que estan construint i volen consensuar- en el qual tothom hi pot aportar quelcom per a innovar, modernitzar i posar la facultat en un lloc en el món universitari.
- Dintre de les competències de la facultat, aturar els problemes d'abandonament, absentisme, etc.
4. Avui Jornada de Portes Obertes a la facultat
Avui estudiants de Lacetania de Manresa han anat a la Jornada de Portes obertes que oferia la UAB. A la facultat, hi passava poca gent, que voleu que us digui, era un xic trist. S'ha fet una xerrada organitzada pel deganat força positiva però en la qual cal innovar i presentar el que necessiten saber els nous estudiants. Sobretot, tristos, els pamflets que es repartien ("en aquesta facultat no s'ha participat en el pla d'estudis", quan això és fals) i tristes el munt de pancartes contra la UAB, parlant de Franquisme i expedients, etc. Crec que no calia. Per estètica i per la visió que se'n don al nou alumnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada