Sé que no és la millor forma de reivindicar res quedar-se el matí fent un treball, quedar-se a la tarda per fer una pràctica (examen en grup), o anar a una classe d'un curs perquè sinó perdria els crèdits de lliure elecció i informació sobre la agència de qualitat de la UAB, la OPQ; que per cert, em va oferir feina. El treball i l'examen eren en grup i no podia fallar. A més, jo sempre he entès els qui pocs cops poden fer res contra Bolonya (estudiants i treballadors a full time, voluntaris d'ONGs que no disposen de més temps, etc.). La qüestió és fer les coses en consciència i en conseqüència. D'entrada també, exposo la meva conclusió analítica: Hi ha un grup d'estudiants que n'està fart del joc brut de les Assemblees. No van informar gens de la vaga. Algun cartell dient que es decidiria el futur de les mobilitzacions; però sobre el dia de vaga, com si no passés res, el dia abans, no van dir res, i això és no comptar amb els estudiants no tant actius o que no baixen a la Assemblea pel que sigui. Hi ha una gran polarització a la facultat innecessària, així com actituds que no ens duen enlloc. Cal canvi.
Breument analitzo el que va succeir. Primer curs estava en vaga, el meu grup classe no, i la classe del costat que tenia examen (un assembleari també el feia, un altre no) tampoc. La resta no en tinc ni idea. La confrontació que no du enlloc entre Assemblea i el meu grup classe recolzat per la PEF va ser la primera tensió del dia. Després els piquets van fer sortir el grup classe de l'aula. Seguidament es va fer classe amb l'Arcadi Oliveres qui va exposar la seva visió crítica amb la polarització de la Universitat i el Procés de Bolonya, exposant que aposta pel diàleg, però que els expedients són per violència no per repressió política. No m'agrada que s'arribi a aquests nivells de tensió. La meva classe no s'ho mereix. És un desastre tot plegat.
Breument analitzo el que va succeir. Primer curs estava en vaga, el meu grup classe no, i la classe del costat que tenia examen (un assembleari també el feia, un altre no) tampoc. La resta no en tinc ni idea. La confrontació que no du enlloc entre Assemblea i el meu grup classe recolzat per la PEF va ser la primera tensió del dia. Després els piquets van fer sortir el grup classe de l'aula. Seguidament es va fer classe amb l'Arcadi Oliveres qui va exposar la seva visió crítica amb la polarització de la Universitat i el Procés de Bolonya, exposant que aposta pel diàleg, però que els expedients són per violència no per repressió política. No m'agrada que s'arribi a aquests nivells de tensió. La meva classe no s'ho mereix. És un desastre tot plegat.
Entrades
3 comentaris:
Joan, estàs equivocat. No em refereixo al dia de la vaga, no era a la UAB i no puc opinar. Sí puc opinar, però, de la convocatòria d'aquesta vaga. A la primera assemblea posterior als examens, el SEPC va venir amb una proposta (la que presentaven a totes les assemblees). La van llegir i pretenien que es referendés (10 persones), substituint totalment el treball de base assembleari. Finalment, uns quants vam aconseguir que aquesta proposta es discutís a una assemblea posterior extraordinària juntament amb d'altres propostes. Per a tal fi es va crear un cartell que va estar penjat dos dies per tota la facultat (a portes, parets, vidres, suro, etc.) convocant a una assemblea per decidir les pròximes mobilitzacions contra Bolonya, on s'explicitava: VINE I DECIDEIX! Qui no va venir, va ser perquè no va voler (amb l'excepció d'aquells que no poden). Va ser allà on es va decidir la postura de l'assemblea de Polítiques respecte a les mobilitzacions més properes del 2n semestre, de manera totalment legítima. O no?
Si.
Recordo que molta gent no sabia que volien dir els cartells. Com no es va fer passa classes, ningú ens va informar ni de tu a tu. Doncs, molta gent va suar d'anar a la assemblea. Hem d'entendre que no tothom a la facultat veu la Assemblea com l'òrgan legítim. Sinó haguessin guanyat les eleccions al Claustre. I per tant, per millorar la afluència a la Assemblea -si és que la mateixa assemblea hi està disposada, que ho dubto- és disminuir la prepotència. I intentar arribar a acords i entendre la situació de cada classe el dia de la vaga. Jo tenia un examen. Sort que era per la tarda. Si hagués estat pel matí m'haguessin aixafat l'examen. Total, per una hora. Total, per una classe. Això no suma; resta. És intransigència. Cal entendre tots els posicionaments. Això és la política útil i eficaç. La resta és creure's una mentida i prou.
Publica un comentari a l'entrada