A propòsit de Bolonya (encara): Vicenç Sanchís exposa que la reforma que va du a imposar la ESO va estar "Tot revestit d'una ideologia molt moderna, on no hi havia notes, ni premis, ni sancions".
A "Dins la ratera" (AVUI+), Cardús, exposava que referint-se a la ratera (perspectiva política que es tanca en el si de l'Estat espanyol) que parlava Carretero, cal sortir-ne i apostar per la independència. Semblava com si recolzés el dit pel líder de RCat: "El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s'han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L'obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l'esquer. L'incompliment de l'Estatut i l'amenaça del Constitucional; l'espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l'Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d'estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n'hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s'és dins de la ratera."
A "Més país que política" (AVUI+), Cardús exposa que: "LA MEVA OPINIÓ, DONCS, ÉS QUE QUAN observem el nostre país a través del mirall de la política, aquest es deforma i s'empetiteix. En canvi, quan el mirem directament, el país creix i mostra un perfil proporcionat que ens omple de confiança i d'esperança." En definitiva, tot i que recalca que la política és una art positiva, exposa que gràcies a que el treballador s'aixeca a les 8 i va a treballar i s'esforça i algun innova, el país tira endavant perquè el sistema de partits actual fa figa. I té molta raó. "Un dia, aquesta fortalesa nacional la descobreixes, per posar un cas viscut fa poc, en unes modestes jornades de dissabte al matí, en què s'apleguen unes quantes desenes de persones de la comarca -en aquest cas, del Solsonès- ocupades a aconseguir uns menjadors escolars més sostenibles, en els quals s'emprin productes de qualitat i de proximitat, fent convergir una millor cultura alimentària amb els interessos del territori." Hi ha gent que no surt a la televisió i caldria fer-li un document. El funcionari que treballa amb visió de servei públic, el degà que creu en la seva facultat, l'estudiant que llegeix més del que li demana el professor, etc. Els veritables herois. Com bé explica Cardús "Però aquesta gent, aquest país a l'ombra, és el que està construint el futur." No estic d'acord però amb no criticar algunes actuacions policials i posar això a l'ordre del dia mediàtic: "Parlem d'una policia plenament democràtica i que, des del punt de vista de la seva eficàcia i rigor, resisteix qualsevol comparació amb la resta de policies del món. I, tanmateix, tothom ha pogut contemplar en els darrers mesos el desemparament polític en què ha viscut un dels puntals més sòlids de la nostra realitat nacional." Evidentment que tenim una molt bona policia, ja ho vaig explicar fa temps; però no per això farem la vista grossa com féiem amb CiU i PSC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada