Canvi de rumb. Punt i apart. El vot a l'Estat espanyol.

Que el bipartidisme l'han venut PSOE i PP de la millor forma amb el seu discurs i amb l'ajuda dels mitjans de comunicació de masses és més que cert. Que el sistema electoral no és proporcional i no ajuda al pluralisme polític, és també ben cert. Que la tendència de vot que s'ha anat estenen al llarg del temps a tot l'estat ha estat el de la polarització, la confrontació, i el de dos possibles opcions és alhora cert. Que no tenim un sistema de segona volta presidencial anglosaxó però que tot i això si assembla, és ara més que mai, cert. Ha estat un procés llarg i laboriós el del PSOE per acabar amb IU a través del "vot útil". Ha estat un treball d'un gran estratega el de José Maria Aznar, el d'unir extrema dreta, dreta i centre-dreta en un mateix partit. El d'unir conservadors, liberals i neoliberals. El de tenir al seu favor (ara no tant) la patronal espanyola. El de tenir al seu favor el franquisme, l'espanyolisme i el vot "carca" i "castellà". Ha de ser un gir, un canvi de rumb, el que salvi IU, ERC, BNG, CC, CHA, PAR, PA, NaBai (amb una gran Uxue Barkos), PNV del desastre. I CiU que no canti victòria. El vot dels espanyols (dels que se senten espanyols està dividit en dos), i les altres identitats nacionals també el divideixen ja en clau espanyola. Tendim a tenir una cultura política més espanyola? I l'oasis català? I la cultura política diferencial? Doncs per les eleccions generals ja s'ha acabat, ara caldrà veure a les autonòmiques que no crec que passi aquest gir al bipartidisme. La por al PP guanya a Catalunya. Carod (el millor d'Esquerra) va saber ser el millor anti-PP, Ridao (més seriós, més gestor i no tant "pallasso") no. Aquests quatre anys han estat una pena per al nostre país però Zapatero se'n fot de nosaltres perquè té els nostres vots assegurats. Al cap i a la fi, el PP li va bé, perquè no són tan d'esquerres com diuen, ni tant plurals. Són de centre liberal social. El PP no perd, i a Catalunya guanya, guanya l'espanyolisme, guanya la dreta.

No anem bé. El nostre futur és de masoquistes si no el canviem.

I Herrera? Cinc vegades millor que Saura hi perd un escó. Cinc vegades més pragmàtic, sensat, seriós, coherent, plural, poc utòpic, etc.; que mai ningú a la Esquerra de debò ha estat; i en canvi, perd. Perd. Perd i perd. Que vol dir que el millor per la meva opinió, el que s'ho ha currat més al Congrés de Diputats és castigat. La gent vota contra el PP, no pas a favor del PSOE. Voten per costum, per historia familiar. No voten a favor de tal programa (si és que en tenen). Volem un sistema bipartidista oligàrquic?

No dic que Montilla no defensi Catalunya (ja ho ha fet atacant el pacte ZP-Mas i no reben a Maleni), però Chacón i Clos segur que no.

Frutos (PCE), Marga Sanz (social demòcrata) i Llamazares (social demòcrata radical i comunista de fe) han tingut problemes interns però no han sabut fer una bona campanya. A Madrid han perdut. I el temps l'han perdut a Internet (Second Life) buscant el vot jove. IU desapareixerà? El federalisme, la República, el somni de la Esquerra també?

Tan malament sona dir-se "comunista"?

Doncs si, això és Espanya, i ara també Catalunya si no ho frenem. Menys inversió i més vots pel PSC-PSOE.

La gent vota per les viceres i si IU (que modera els sectors d'extrema esquerra) no té veu al Congrés de Diputats només quedarà la reivindicació pacífica obrera al carrer per a l'extrema esquerra i la Esquerra moderada de debò.