Dos dies de descans, contracte laboral digne pels becaris de col·laboració i professorat associat, menys feina per als metges i metgesses, parar els aspectes negatius del Pla Bolonya, fer pressió quan s'ha d'impulsar un debat sobre la educació pública a secundària per part del Govern, etc.; són reivindicacions justes basades en la igualtat, la dignitat humana (laboral i emocional) i en ideals que van més enllà d'una realitat que ha millorat envers el segle XIX però que té que millorar molt més davant alguns retrocessos socials o desigualtats socials i econòmiques "estructurals".
Com va dir un dels líders sindicals de l'Assemblea de la TMB: "allò que hem aconseguit - els progressos socials i els drets laborals - no ens els regalen o ens els donen perquè governin partits d'esquerres, els tenim que reivindicar i lluitar per ells". Sense pressió i reivindicació popular no hi ha progrés social ja que no es crea ni debat ni consciència; per això a vegades estic més proper al sindicalisme (més tangible) que al socialisme (més idealista i poc pràctic).
Smartwatch Xiaomi mi band
Fa 7 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada