Del 15 de novembre al 6 de març. Biografia personal.

Després de la Vaga contra Bolonya del 15 de Novembre em vaig posar les piles pel que fa al moviment estudiantil i vaig participar com el que més en les activitats convocades pel moviment estudiantil. Des del primer dia vaig participar molt a l'Assemblea de Polítiques; de la qual se'n tenen molts rumors i prejudicis i és la única que treballa, s'interessa i s'informa sobre els plans d'estudi, sobre el que es cou al Claustre i al Rectorat, sobre els preus dels serveis, etc. La primera proposta que vaig fer dintre d'aquest òrgan democràtic va ser d'acord amb la meva postura personal (sóc de la tendència moderada, plural, comprensiva i seriosa del moviment estudiantil, per això no formo part del sindicat SEPC) va ser que s'informés de la hora i el lloc on ens reuníem la Assemblea de Polítiques ja que vaig veure que hi havia poca gent que es passava per l'Assemblea. Hi ha molts que creuen que la lideren els radicals i la SEPC (Maulets, CAJEI, etc.), ans al contrari, és un òrgan democràtic, i si qui porta la veu cantant són els de la SEPC és perquè la resta volem. Alguns d'aquells qui critiquen la Assemblea per "sectaris" és perquè ells són els més "sectaris" al no voler formar part de cap òrgan format per comunistes, anarquistes, socialistes, independentistes, etc. Hi pot entrar tothom, per la meva part defenso a tothom que hi vol aportar el seu punt de vista. No obstant entenc que qui vol un model de dretes per una universitat pública no tingui cap paper a l'Assemblea perquè la majoria defensen "lo" públic perquè és públic i és de qualitat.

Hem de pensar que la universitat és un dels llocs més plurals i cal evitar tot vincle de control empresarial, sinó ni a Econòmiques, ADE, ni a Filosofia podran estudiar ni Marx ni Engels; i això alhora seria perdre esperit crític i un retrocés en la pròpia formació de la teva personalitat pròpia. Per davant de tot donar una imatge seriosa de l'Assemblea i preservar la pluralitat a les universitats catalanes, així com la Llibertat de Càtedra.

Al meu sindicat d'estudiants hi fem xerrades (també a l'assemblea), organitzem espais crítics, parlem amb el Rector, etc. L'AEP és el meu sindicat, perquè m'hi sento bé.

És més plural, seriós, etc. Tot i això junt amb les assembles i la SEPC (Sindicat d'Estudiants dels PP.CC) formen la PMDUP, una plataforma que unifica un moviment estudiantil que tot i ser petit està creixent molt aquest any. Jo intento fer bona propaganda però els rumors i prejudicis es propaguen, i a vegades, tenen bona part de raó. A mi tampoc em va agradar la tancada, no crec que sigui la millor forma de demostrar la nostra força i reivindicació. No obstant, i tot i que al igual que totes les estudiantes i estudiants que formem la AEP de la UAB volem la foto de la quantitat de persones de la manifestació i no pas la dels incidents amb els Mossos (jo estava als cordons de seguretat perquè "sóc un home d'ordre"), alguns de la SEPC i alguns de l'AEP (pocs d'aquí) s'estimen més aquest tipus de conflicte que és poc útil per fer créixer el moviment a tota Catalunya. El 90% de classes de la UAB estaven en vaga, jo també vaig ser dels que vaig anar Facultat per Facultat per avisar, pressionar i informar de la manifestació (perquè no vull que la vaga es converteixi en un dia de festa).

Jo no hi vaig ser el dilluns al passa classes, tot i que estic molt actiu a l'Assemblea (em vaig llegir i vaig fer l'anàlisi del nou pla d'estudis a la bolonyesa per a la meva carrera), tampoc vaig estar a fora (com si van fer 100 o 150 estudiants i estudiantes) donant suport a la tancada dels 50 estudiants de Filosofia i Lletres. Les formes no em van agradar, i estic recollint queixes ja que vull donar la cara ja que formava part del Comitè de Vaga UAB i em vaig passar hores i hores a l'Assemblea, les reunions del Sindicat, al Comitè de Vaga, a la Comissió Comunicació, fent campana el dimecres al part mèdic, a la Xerrada amb els grecs que han parat el Pla al seu estat, amb l'Assemblea general, amb la manifestació demanant la dimissió del Rector (jo era qui recollira les firmes). Donar la cara, tot i que amb la premsa no la vaig donar tot i ser de la Comissió Comunicació del Comitè de Vaga de la UAB - formada per CC.OO., CGT, CAU, Assemblea de precaris/es i la PMDUP, i per tant el que vaig escriure el e-mails informatius a professors, estudiants, etc. Vaig informar molt més a turistes italians i anglesos, i a vianants barcelonins que a ningú altre (un periodista es va queixar a mi per les faltes d'ortografia dels pamflets que anava donant jo a tothom). Ara queda fer les crítiques corresponents i fer que tota aquest moviment estudiantil vaig a les assembles i que aquestes no durin 3, 5 hores o més.

Estic orgullós d'haver col·laborat en la organització del 6 de març.