Ser revolucionari | |
per Joan Gil Oliveras | 07 jul 2008 05:54:44 |
No voldria entrar en el debat de que és ser un revolucionari, al cap i a la fi com deia Emilio Zapata "si por luchar por causas justas, me llaman socialista, pues seré socialista". Exposant que l'important no són les etiquetes sinó els fets. I la utilitat d'aquests. En el llibre de Joaquim Maurín "L'anarquisme no és revolucionari (1928)" ho exposa perfectament: "els anarquistes han pogut veure l'assaig de les seves concepcions purament econòmiques. Allí no hi va haver política. I precisament perquè no va existir, el resultat va ésser el que tots sabem." Sense estratègia, discurs fonamentat al darrere, debat i contradiccions no hi ha progrés en el si de les esquerres. Amb aquest post volia reflexionar sobre això però res. Torno doncs a expressar que aquells/es que van més de revolucionaris/es només ho fan a to d'etiqueta, per insultar aquell/a que creuen que no representa els valors del seu Revolucionarisme, etc.; i que per tant, per a què debatre amb ments tan tancades? Què és més revolucionari per tu? Canviar la societat en base a postulats socialistes, o ser anti-sistema tota la vida sense aconseguir res per la causa? No sé, una cosa és VENDRE'S AL SISTEMA, que tampoc, però l'altre perfectament és SUDAR DE LA REALITAT SOCIAL I ANAR CONTINUANT AMB VELLES FRASES CADUCADES I FENT EL PALLASSO CADA CAP DE SETMANA EN UNA MANIFESTACIÓ. I que consti que jo he estat present en la majoria. |
Smartwatch Xiaomi mi band
Fa 8 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada