dilluns, 7 de juliol del 2008

Comentari sobre una persona que em deia REFORMISTA i anti-REVOLUCIONARI

Ser revolucionari
07 jul 2008 05:54:44
No voldria entrar en el debat de que és ser un revolucionari, al cap i a la fi com deia Emilio Zapata "si por luchar por causas justas, me llaman socialista, pues seré socialista". Exposant que l'important no són les etiquetes sinó els fets. I la utilitat d'aquests.

En el llibre de Joaquim Maurín "L'anarquisme no és revolucionari (1928)" ho exposa perfectament: "els anarquistes han pogut veure l'assaig de les seves concepcions purament econòmiques. Allí no hi va haver política. I precisament perquè no va existir, el resultat va ésser el que tots sabem."

Sense estratègia, discurs fonamentat al darrere, debat i contradiccions no hi ha progrés en el si de les esquerres. Amb aquest post volia reflexionar sobre això però res.

Torno doncs a expressar que aquells/es que van més de revolucionaris/es només ho fan a to d'etiqueta, per insultar aquell/a que creuen que no representa els valors del seu Revolucionarisme, etc.; i que per tant, per a què debatre amb ments tan tancades?

Què és més revolucionari per tu? Canviar la societat en base a postulats socialistes, o ser anti-sistema tota la vida sense aconseguir res per la causa? No sé, una cosa és VENDRE'S AL SISTEMA, que tampoc, però l'altre perfectament és SUDAR DE LA REALITAT SOCIAL I ANAR CONTINUANT AMB VELLES FRASES CADUCADES I FENT EL PALLASSO CADA CAP DE SETMANA EN UNA MANIFESTACIÓ. I que consti que jo he estat present en la majoria.