S'ha d'intentar ser bo o això pensava amb tothom

S'ha de comportar bé davant de tothom, o la gent s'ha de comportar tal i com es comporta la resta de la gent?

Això pot crear el cercle viciós i els rols egoistes i individualistes del sistema de pensament únic capitalista que tot gira entorn la competència i els diners. No obstant, cal donar tantes oportunitats a la gent que no canvia? Cal acabar malament per culpa de que tot i tu ser generós, l'altre - aprofitat - és egoista i et porta a la teva perdició? Tu ho has intentat. Fins a quin punt has d'aguantar més aquest desequilibri? Aquesta desigualtat de tracte i de comportament?

El comportament comunista - solidari i generós sense demanar res a canvi - m'ha dut en ocasions a la perdició per culpa de - i degut també a la idea cristiana (mal compresa) de posar la galta un altre cop - no voler ser egoista en certa mesura. Has de ser bo quan l'altre no ho és amb tu? Això encara li don forces a aquell que aprofitant la situació i la teva estupidesa, continua amb la seva actitud, sense canviar res, ni la consciència ni el comportament cap a tu.

Aleshores, tot i haver intentat un acostament cal seguir intentant-ho? O millor deixar-lo per impossible, i acabar tota mena de relació amb ell, o almenys aquella relació que comporta rols de desigualtat?

A mi m'ha passat molt cops - a vera, que no sóc perfecte, però intento ser coherent amb ideologia, accions, comportament, discurs, religió, principis, valors, estimació, humanisme, humanitat, racionalisme, sentiments - això de que uns 5.000 cops te la torni.

Llavors vaig entendre bé, els missatges bíblics.

Jesús deia: "mansos como corderos, listos como zorros". Què voldrà dir això? Ah. ja ho sé. La ensenyança - en valors - que no - l' adocritament o la manipulació ideològica - m'exposava que havia de posar la altra galta quan algú em pegava i ho feia de petit, un cop un nen ehm va mossegar tot el cos i no vagi fer res per evitar-ho i encara deia que era el meu amic que no ho va fer volent. I tant! Era un cabró. Tan senzill com això. Estimar l'enemic si, que et mati tampoc.

Això és el que diu Jesús.

Això m'ha passat en treballs en grup, sempre jo era el que feia tota la feina. Les idees de cooperació, grup, cooperativisme, ajuda mútua (abans de ser tan esquerranós, per allà la ESO i el BATX, quan era PSC) a la merda s'anaven. Només era jo el que les comprenia. I sempre m'ha passat així per ser massa ruc, massa bo no, massa ruc, com diu el meu pare no s'ha de confondre tot i que a ell li ha passat el mateix. Una persona de les JOC, treballadora com nin´gu, compromesa amb la feina i socialista, una persona exemplar. Degut a això ha tingut forces problemes en el treball, el grup eren una colla de dropos - ara encara hi ha gent treballadora. I així segueix passant avui. Suspenen treballs per culpa d'això, per no deixar sol una persona que no tenia grup, per no canviar-me grup quan m'ho va oferir el professor i uns amics i amgiues. Imperdonable personalment el que he fet amb mi mateix. Em crec massa els valors del comunisme o de la cooperació i la societat. És un problema de petit que continua donant-me maldecaps, tot i això, no crec que pensi en canviar; sóc així. En certa mesura però seré més llest i quan pugui passar això m'escapulliré i faré cas dels consells dels companys i companyes de la UAB..

En tot cas em refereixo a persones que no tenen cap malaltia física, mental o emocional (important). Llavors ja és més diferent. I no puc opinar. Perquè no és el mateix cas.