"Qui vulgui fer classe, que faci classe; qui vulgui fer vaga, que faci vaga". Així ho expressava el degà. Una assembleària va exposar que un professor els va posar un examen i que això era coactiu. El degà va quedar amb el professor que els posposés i alguns es van queixar perquè ja havien estudiat per llavors; i el degà els va dir que era excepcional perquè qui volgués fer classe i qui volgués fer vaga en podés fer sense cap problema. Una gestió del conflicte força enginyosa i conseqüent.
El nostre professor de Tècniques Instrumentals també va fer aquest gest:
"- qui vulgui fer vaga, podrà lliurar la pràctica l'endemà (divendres), en format paper a la meva bústia. En cap cas a través del mail. A consergeria posen un segell amb la data en què l'alumne ho ha lliurat. Aquest segell ha de tenir data de divendres.
- qui vulgui anar a classe, farà la pràctica en les condicions normals."
(missatge al Campus Virtual)
El degà també va dir que mai més els posposaria ja que no fer examen és el sacrifici de fer una vaga (jo recordo que un cop no en vaig fer un per anar a la Assemblea), i la va comparara amb la d'obrers a la fàbrica sense sou i l'extra de Nadal. La veritat, és que el degà està molt actiu sobretot als mitjans de comunicació on sovint critica el moviment anti-Bolonya.
Era la tercera vaga consecutiva i molts estudiants reclamaven el dret d'anar a classe (tant col·lectivament com individualment) als estudiants de la Assemblea. Els assemblearis simbòlicament barraven el pas pels passadissos però en tot moment van deixar fer classe a tots aquells grups classe que volguessin avançar matèria a la seva aula. Els professors van expressar que qui vulgues fer classe (tant si era una persona, 4 o tota la classe) la podia fer a l'aula convencional i habilitada. No es van fer les votacions col·lectives. En la nostra classe un debat per veure què fèiem: primera hora amb l'Arcadi Oliveres parlant del moviment estudiantil i la segona hora continuant el temari. Jo em vaig quedar quasi tota la estona fora de l'aula debatent amb alguns assemblearis sobre si seria o no una batalla campal i que passarà amb tot el rebombori creat entorn el pla de Bolonya. Un d'ells expressa molt bé el que va succeir pels passadissos.
El nostre professor de Tècniques Instrumentals també va fer aquest gest:
"- qui vulgui fer vaga, podrà lliurar la pràctica l'endemà (divendres), en format paper a la meva bústia. En cap cas a través del mail. A consergeria posen un segell amb la data en què l'alumne ho ha lliurat. Aquest segell ha de tenir data de divendres.
- qui vulgui anar a classe, farà la pràctica en les condicions normals."
(missatge al Campus Virtual)
El degà també va dir que mai més els posposaria ja que no fer examen és el sacrifici de fer una vaga (jo recordo que un cop no en vaig fer un per anar a la Assemblea), i la va comparara amb la d'obrers a la fàbrica sense sou i l'extra de Nadal. La veritat, és que el degà està molt actiu sobretot als mitjans de comunicació on sovint critica el moviment anti-Bolonya.
Era la tercera vaga consecutiva i molts estudiants reclamaven el dret d'anar a classe (tant col·lectivament com individualment) als estudiants de la Assemblea. Els assemblearis simbòlicament barraven el pas pels passadissos però en tot moment van deixar fer classe a tots aquells grups classe que volguessin avançar matèria a la seva aula. Els professors van expressar que qui vulgues fer classe (tant si era una persona, 4 o tota la classe) la podia fer a l'aula convencional i habilitada. No es van fer les votacions col·lectives. En la nostra classe un debat per veure què fèiem: primera hora amb l'Arcadi Oliveres parlant del moviment estudiantil i la segona hora continuant el temari. Jo em vaig quedar quasi tota la estona fora de l'aula debatent amb alguns assemblearis sobre si seria o no una batalla campal i que passarà amb tot el rebombori creat entorn el pla de Bolonya. Un d'ells expressa molt bé el que va succeir pels passadissos.
Entrades
1 comentari:
Em quedo amb el teu blog a preferits.
Publica un comentari a l'entrada