Què és la EPA? Com he arribat fins a donar suport a aquesta nova organització estudiantil.

Molta gent s'estarà preguntant que carai és la EPA. I molta més altre gent es preguntarà i perquè es presenta conjuntament amb un programa electoral conjunt demanant el vot pels 15 (tant PEF, EPA com l'indepedent David Rodríguez).

Jo en donaré la meva visió. Sabeu que no és mentida i fins i tot potser sóc massa detallista. D'altres en tindran una altre de visió sobre el tema i serà respectada als comentaris d'aquest article del meu bloc.

La setmana del pacte viscuda per mi i les raons del pacte (els "objectius compatibles"):

• La PEF amb els seus consecutius èxits electorals; inicia un espai de pluralitat d'opinions a la política estudiantil de la facultat -sobretot en la institucional- en una facultat que intrínsicament havia de ser un espai de debat sobre també les temàtiques estudiantils.
• Jo des de feia temps m'estava distanciant de les polítiques, estratègies, formes i ideals de política estudiantil dels membres de la Assemblea; sobretot dels seus líders i portaveus.
• No obstant això, a la Junta de Facultat m'empipava la actuació tant de la PEF com de la Assemblea. Uns pel que votaven i els altres perquè molts cops ni s'hi presentaven ni deien absolutament res important. El meu vot com sempre era disciplinari amb el vot de la Assemblea; tot i entendre des de feia temps que estava tutoritzadada i monopolitzada pel SEPC. La opinió a la Junta de Facultat però no és consensuava i per tant, opinava el que volia; què és que estic en contra del Pla de Bolonya.
  
• Tot i saber que alguns estudiants (més d'un) amb bona fe volien canviar la Assemblea. Jo sabia que 1 any i mig intentant-ho (de forma poc organitzada, aquí rau el meu error) era impossible tornar-ho a intentar. I més degut a algunes diferències que ja tocaven el nivell personal tot i que m'han afectat el menys mínim. Havia tingut massa paciència amb el joc brut.
  
• Dues setmanes abans de les eleccions, la Júlia Miralles em convidava a presentar-nos junts i pensàvem que la millor forma després de reflexionar-ho molt; era amb una llista conjunta amb d'altres amics i coneguts que pensessin com nosaltres. I que el que calia a la facultat era una "Tercera via plenament d'esquerres i plenament útil". Tant per ser una opció de microsindicalisme (totalment abandonat a la nostra facultat) com de la gestió dels conflictes amb el diàleg, com en la gestió del dia a dia, com en temes de mobilització estudiantil; com en de molts altres temes. Això si, amb una visió, un model d'universitat i uns valors d'esquerres i pacífics.
• Una setmana abans estudiants de JERC, ex-JC, JEV-JIV, independents i jo mateix; ens havíem convençut que érem la millor opció. Que erem el que calia en aquesta facultat. Sabíem força de la temàtica universitària i teniem molta voluntat de fer feina pels estudiants i de defensar d'una vegada per totes els seus drets sense sectarismes o prepotències vàries.
• El dilluns comencen els problemes i les inccògnites. El Polo Democrático Alternativo, Ezker-Batua, Askatasuna i moltes altres "terceres vies" de diàleg i d'esquerres no funcionen electoralment. En temps de conflictes i de bipolarització cal diàleg i moderació; però muntar una tercera via és molt arriscat i pot acabar en fracàs i en no assolir cap objectiu pels estudiants.
• Alguns companys i amics de la PEF ens van convidar -com des de feia temps- a entrar a les seves llistes. Van arribar a cedir molt. Ho tinc que reconèixer. Sobretot en el programa electoral, el discurs, la autonomia organitzativa i fora de la Junta de Facultat, sobre el número de membres, sobre posar un distintiu a la llista electoral conjunta, etc. Ho varem parlar amb algunes persones que hi entenien de política i ens varen recomanar pactar.
• No obstant això jo i un company no ens agradava gens la idea. Criticavem el que havia fet la PEF en anterioritat; però la gent havia canviat i ara hi havia molts més estudiants dintre del seu si. Perquè ens hem d'enganyar. Per alguna cosa estic fora de les llista electoral. Volia fer una llista de 10 en comptes de 15 per assegurar que 5 estudiants si farien feina a la Junta de Facultat. Algun estudiant em va saber fer veure que potser no teníem tantes diferències i que la PEF havia cedit molt per pactar.
• En realitat, tenia raó aquest bon company de classe de la PEF. Era així, hi havia motius que surtien de la pròpia lògica de facultat que em cohibien a pactar. I fins i tot, d'imatge quan a mi el que m'importen són els objectius i que els mitjans per assolir-los siguin els correctes; i no pas la "parafernalia".
  
• Érem dijous. Com no sóc "un dictador" (xD), vaig exposar a la gent de confiança; a la gent de la EPA; que pactés. Que tenien raó. Que féssin el que creguessin. I els vaig dir que jo, desgastat i ancorat amb un comentari d'una companya de lluites; no em presentaria. Que no era pas imprescindible estar en la llista per fer coses i que no em venia gens de gust. Vaig entendre que sí que era estrany ja d'entrada d'haver-nos creat com a organització estudiantil, el fer de pactar, però que era enganyar-nos a nosaltres mateixos si dèiem que el pacte no era el millor pels estudiants i que les condicions que havíen posat eren immillorables.
• 10 de la nit. Hi ha pacte entre la EPA i la PEF. Encara no he ni esmorzat, ni dinat, ni he anat a classe. Estic rebentat. Penso si és just que em quedi fora de les llistes i perquè els hi he dit que no. Entenc que aquest és el meu destí. Sóc així de diferent. Sempre he de donar la nota. No em queda una altre que donar la nota, però sempre en el bon sentit de la paraula; és clar.
• Divendres es presenta la candidatura col·lectiva a Gestió Acadèmica. Fi d'una setmana exitant.

Que consti que demanaré el vot per tota la llista (tant PEF com EPA, com l'independent), pels 15 i que votaré als 15. Sóc una persona que quan em comprometo, em comprometo i no faig joc brut.