dilluns, 28 de juliol del 2008

Resum del que vaig extreure de dos conversacions

Aprofitant la setmana dels "Dies de Germanor Catalana" a la Catalunya Nord, entre nosaltres - l'Esbart Manresà - els mallorquins de Marratxí i l'Esbart joventut de Perpinyà; vaig parlar sobre política - en alguns moments puntuals - amb una dansaire de la Catalunya Nord i amb un mallorquí.

El mallorquí exposava que era socialista (allà hi ha força bipartidisme i encara és creuen que el PSOE Balear és pro catalanista) i que la nostra situació era molt millor, que allà parlar el català podia ser molt sovint faltar el respecte. A les ciutats com Marratxí no, però a la ciutat de Mallorca si. I que el problema amb els anglesos venia de que els castellans fa unes dècades s'aprofitaren de les seves mullers.

Alguns alemanys i anglesos sembla que s'hagin apropiat de territoris balears creant guetos. Hi ha discoteques on els mallorquins no hi poden entrar perquè parlen català.

La situació a la Catalunya Nord, on el català no existeix però si una cultura mig catalana mig barrejada amb cultura caló i cultura taurina, és ben diferent de la de l'estat espanyol. Allà tot i que jo vaig dir-li a la catalana del nord que França feia grans vagues que paralitzaven el país, ella em va dir que no servien de res. Tot i això em va semblar que ho deia perquè no li agradaven els merders i punt. La cultura política francesa es basa en Carla Bruni, i ara encara, amb les FARC i Ingrid Betancourt. Ho sigui, que no és millor que les cultures polítiques espanyoles. Li vaig preguntar com tenien a De Gaulle en un altar, si que Sarkozy tornés a la estructura interna militar de la OTAN i per tant, li fes l'ullet a Bush era una bomba per als francesos, i si ho havien criticat força. Ella em va dir que d'això no se'n parlava, que la gent passava dels polítics. Perfecte, 3/4 del mateix que en l'estat espanyol.

Tornant a la conversa amb el mallorquí em va dir que la nacional potser no la faran ara que hi ha canvi de govern. Li vaig recordar que el PP va voler fer la carretera anti-ecològica pel centre però per on passava la casa d'una popular la feien desviar un munt de km a la rodona. "Clar, és típic dels corruptes del PP" em va contestar.

Em va dir que aquí érem radicals en demandes nacionalistes i jo li vaig contestar - tot estranyant-me perquè ell era nacionalista - que realment no era ben bé així i que amb tots els respectes era una qüestió de la evolució de la maduresa del nacionalisme català quan aquest no s'ha pogut integrar en la tan esperada i no arribada pluralitat i federalisme espanyol. No és culpa nostre que siguem radicals - perquè ser independentista és ser radical - sinó que és causa de que no hi ha uns pobles d'Espanya; sinó un nacionalisme que vol disgregar i assimilar totes les cultures en l'invent "d'una única Espanya". Ells, els de Balears anaven a timó nostre, ell deia perquè són illes, i estan lluny i jo per història, perquè a cada Estatut em vist que la cosa no quallava, no acabava de quadrar i que per tant, el nacionalisme ha evolucionat naturalment cap a l'independentisme català.

Era una pena però qui ha tancat portes ha estat l'estat espanyol i el seu govern central.
Li vaig recordar que des de fa 20 anys aquí tampoc estem tan bé (a les terres d'interior) amb el tema lingüístic. La meva amiga va dir que era culpa dels marroquins. Jo li vaig contestar que d'entrada a Catalunya, hi havia més romanesos que marroquins, que són el primer col·lectiu immigrant i que no entréssim en tòpics que la culpa era nostre i de saber-nos vendre.

Si un castellà li diu a un llatí que es pot viure en castellà, quina necessitat té d'aprendre el català? Som nosaltres qui hem de posar mesures perquè o ve ho facin obligats o ve o faci'm de forma que els seduïm am la nostra cultura.

No recordo res més de les dues converses però van donar molt de si.



3 comentaris:

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Ostres a Perpi ara tb ve un esbart de Mallorca???

Déu, n'hi do quines converses tant denses amb els de Perpinyà, mai m'hauria imaginat parlar de política amb algún d'ells! I que fan ara els de l'esbart Joventut?

Bon estiu!

Àlex

Joan G. ha dit...

Si, una d'elles havia estudiat Ciència Política.

Bon estiu Àlex.

miquelet ha dit...

Llàstima no haguéreu tingut a un del País Valencià en la conversa. El surrealisme hauria aparegut amb fenòmens sociològics gairebé inexplicables.

Salut.