Les errades del comunisme

Abans de tot dir que el que realment existeix són els "comunismes" i no pas el "comunisme". Sempre intentem generalitzar i tot i que els objectius (la igualtat, l'alliberament de les cadenes, la justícia social, la lluita contra la opressió capitalista) són compartits per la majoria de comunistes, que exerceixen com a tals, les estratègies, els models d'Estat, etc.; són molt diferents.

Mentrestant Antonio Gramsci es fixa més en la super-estructura com ho són - en terminologia marxista - els valors i el "sentit comú", Engels li donava més importància a la estructura social i econòmica

Mentrestant Lenin feia les NEP per a la pagesia (sistema d'economia mixta, usant les forces de producció a la forma capitalista) com a "un pas enrere, per fer dos endavant" com a utensili a llarga durada pel socialisme, Stalin va col·lectivitzar les terres empobrint la situació del camperolat que no tenia els mètodes i els utensilis per extraure la matèria prima suficient.

Tal com deia Marx, el capitalisme és bo com a etapa progressiva de la humanitat, només explicava el gran autor del socialisme, cal anar més enllà.

No és el mateix per exemple, economia comunista centralitzada estatal que el socialisme d'auto gestió que es practicava durant la Guerra Civil Espanyola a Catalunya i que estava organitzada per les dones principalment (tot i que el factor de la guerra era un incentiu per treballar).

Aquest incentiu per treballar és allò que falla en el comunisme i del qual l'autor marxià hauria d'estudiar i millorar. Com passa a Cuba - tot i l'embargament econòmic - el centralisme econòmic (planificació estatal de la economia de forma centralitzada i allunyada de la societat) - i tot el conflicte amb els EUA, a vegades excusa i a vegades real - és un problema per progressar. No obstant, les millores fetes des de la Revolució són grans èxits, ara però cal avançar. Jo no crec de tot en una economia mixta, més que res perquè acaba sent capitalista i com bon economista o economicista que puguis ser entens i comprens que el capitalisme en essència produeix (sobretot a la pràctica) desigualtats socials, privació de capacitats, llibertat i recursos; i alienació del treball.

Tot i això crec en la descentralització i socialisme autogestionari en certs sectors, i que hi hagi competència - no ferotge - en elements de luxe que per tant no són necessitats bàsiques per a la societat. Crec també que els valors i la Educació i Sanitat pública són claus i irrenunciables per part de Cuba i de l'Europa "social" que cada cop és més "neo liberal" i "desreguladora".

La gent "s'apalanca". És bona la cooperació i que tothom tingui uns mínims, i que l'Estat o un ens independent econòmic que no sigui el "mercat capitalista" reguli la assignació justa de recursos segons necessitats - i que desenvolupi fins al final les capacitats no només com a treballadors/es socials que a vegades, és treball inútil o poc servible, sinó com a motor d'autorealització personal i de millora social i de benestar material i espiritual (si cal). Tothom seria funcionari, tothom treballaria poc, ningú s'esforçaria més que els altres (per molt que s'estigui content amb l'Estat, que la ideologia estigui acceptada i es lluiti per ella) per tenir el mateix sou o benefici - i més tenint en compte que si viatges a fora d'estats comunistes t'adones dels valors capitalistes si se'n pot dir "valors" en la tendència moral.

La gent - i estic generalitzant molt i no busco causes com la burocratització, la guerra o l'important alcoholisme d'estats comunistes posant com a exemple a la URSS de Stalin - treballa lo mínim, no hi ha creixement econòmic (cal? o polítiques comunistes de decreixement ecologista?), no hi ha creativitat (o si, en l'Art n'hi ha però a Cuba no es deixa expressar molt lliurement tot i que deu ni do - aquí també tenim conflictes amb els grafits, comprensibles en alguns casos), la gent es feliç (la recerca d'això cal que l'Estat en sigui part i en satisfaci en part) però té "capritxets" com els béns de luxe, no per crear enveja. Tot i això com menys producció i béns inútils per un ecòleg, millor que millor.

I l'alcoholisme? I la llibertat d'expressió? El partit únic no representa tota la pluralitat dels obrers, o si? La violació de DD.HH - no pas intrínseca com en el feixisme però que s'ha dut a terme a la pràctica - és quelcom indefensable. I els personalismes que tan mal han fet? El poder corrompeix com explica el gran "anarquisme"?

Volia fer una petita crítica, no per no lluitar pel comunisme tot i que trobo que gràcies a ell tenim Estat del Benestar, vivim força bé - les cessions de la Dreta a la por comunista a Europa occidental - que la social democràcia ens ha dut a un estat força acceptable i digne (tot i la pobresa estructural creada pel sistema, no aquella creada per elements psicològics o personals també a vegades relacionats amb el sistema econòmic i social), que allò útil del moviment obrer i socialista ha estat el sindicalisme que millora la vida de la classe treballadora i no pas els grans teòrics que són uns genis però que també cometen errors.