Un altre vida fàcil (per la classe mitjana)

L'estudiant Icsmarg té un company de classe en Tebeo que segueix la norma general del món actual: No posar-se en problemes. Lo qual no és pas negatiu però tampoc positiu. No s'avança així creu Icsmarg, diu que si el jovent no és aquell qui lluita per uns ideals qui ho farà doncs, el seu pare que el poden acomiadar de la feina? O el seu avi de la CNT? El seu pare ho farà ja que no es perd cap vaga si és en conscens majoritari aprovada i és legítima i raonable; és el més treballador de tots, algun parla molt d'ideals a la CNT i no fa gaire pas cosa, el seu fill adherit a un sindicat d'estudiants viu de rendes i pensa en el comunisme. Icsmarg creu que tot i les bones intencions cal que l'obrer "real" s'impliqui per defensar els seus drets, com varen dir en la vaga de TMB "els progressos socials no són regals, són lluites socials". Que després tothom, inclòs els pares obrers del Tebeo se n'aprofiten tot i no estar en la llista negra de "sindicalistes en potència" o líders de vaga que es passen les empreses privades per tal de tenir-ho en compte a RR.HH. Aquests líders són els que més curren, fora i dins els despatxos, Assembles, consciència obrera, treball en equip, ajuda, simpatia, etc. amb la resta de companys i companyes a canvi de res, lo qual per al Tebeo, nascut en la època del liberalisme consolidat (2000-2008), és impossible.

Coherència ximple a vegades inútil però compromesa. Compromís demana el seu pare del Tebeo als polítics quan ell mateix no ho practica en relació als expedientats de la empresa per 2fer piquets informatius". Això pot semblar ser comunista, però defensar a un company és ser-ho? I si ho fos seria dolent?

Vivim en un món estúpid ple d'etiquetes pensa Icsmarg. Aquest vailet a classes de Filologia francesa té un professor que li demana que no faci proselitisme per les classes (els passadissos) en contra dels transgènics ja que el seu pare ven aquestes llavors i gràcies a això la multinacional Robant S.A. es queda bona part del benefici de la expansió dels transgènics. Icsmarg mai va trair al seu professor no obstant mai el va ajudar i per tant, va suspendre la assignatura. Mig culpa seva i mig per no fer proselitisme a favor. Això és un cas extrem pensava però de coses com aquestes a "l'Estat universitat" pot passar de tot: corporativisme funcionarial, lluites departaments, precaris/es, endolls, corrupció, lluites internes, comerços, diners, interessos personals, etc.

Ell podria no fer res, i per tant, callar. Però amb un altre professor no li passa. Aquell és del AVBB, un banc que va intervenir en una guerra internacional sense resolució de la ONU. Iscmarg en contes de callar "es posà en problemes", ho sigui, reivindicà la pau.

Això li va costar l'enemistat del professorat ja que aquest professor era el degà i el dels transgènics era el vice-degà.
Altres li van dir que ja li estava bé (companys seus) per ximple. Honrat però ximple. Si hagués buscat la vida fàcil ara estaria endollat a qualsevol petita empresa tot i que això no comporti gaire res millor que la situació laboral de la seva família lo qual a dia d'avui encara és normal.

Altres es van trobar amb que la universitat els donava la carrera i els feia treballar quasi gratis de qualsevol treball: eren becàris/es, allò tan extrany que Iscmarg criticava. Pobre. Ell fou - tot i les diferències ideològiques - un idol, un líder - si hagués nascut en plena ebullició del moviment obrer- un home compromès. Un innocent. Alguns li deien Kennedy.

Aquest text he posat noms de personatges històrics al revés.