Una mica del meu pas històric ideològic

Avui amb un company del sindicat m'he sincerat, si, jo recolzava el "partit de la majoria", els liberals burgesos amb vessant social, la burgesia catalana republicana federalista provinent d'Izquierda Republicana - fa poc vaig saber que el meu avi hi va militar - si. Jo, com sempre, a contra-corrent, era anti-Gonzalista perquè la corrupció, els GAL, les reformes laborals, la LOAPA, etc:; tot just començava a entendre de política i vaig dir "si, tots són iguals". Però no, n'hi havia de pitjors, després d'aquesta reflexió, vaig conscienciar-me i el primer any PP i CiU van ser anys en que em vaig posicionar a la Esquerra d'on mai crec que surti. Per no re-interpretar la vida he d'explicar-vos que la meva família, part de tendència maragallista i socialista, el Maragall tot i ser de dretes econòmicament parlant (Tercera Via de Blair), és un polític honest, valent, personalista, poc protocol·lari, proper, catalanista, compromès, etc. i per això el tenim com el nostre emblema. També perquè vaig anar a una Escola religiosa i perquè el meu pare militava a les JOC, el cristianisme social va entrar al meu discurs ètic, moral i religiós (d'àmbit privat i social, i que també influeix en decisions polítiques en temes concrets, i per això al Batxillerat em consideraven "catòlic conservador", gens estrany, tothom que no em coneix molt bé o no té un vincle fort amb mi segurament algun cop ha pensat que era de CiU). Tradicionalista i catalanista integrador, tot i que el federalisme ara és de cor, ja que el PSOE (amb molts més temes: socials, socialistes, moviment obrer, laborals, educatius, relacions amb el PSC i fer fora el Maragall) m'ha decebut molt. Jo era dels "concentreu el vot!" i tot i caurem bé els d'ICV i d'altres creia que era el moment d'acabar amb l'Aznar que en la segona etapa em va dur a posicionar-me com a social demòcrata radical, tot i que mai he cregut en etiquetes, símbols i dogmes tancats. Si amb compromís, treball, acció col·lectiva, reflexió, debat, proselitisme i portar a terme (si cal en la pròpia vida, molts ideals m'han portat a ser "coherent però imbècil", en tot, podia tenir la vida fàcil i vaig triar el camí dificil, tot i això m'ha anat força i molt bé).

Després de que el Zapatero em decepcionés, pensava en ICV perquè el meu tiet és regidor, després per estar al davant d'una Secció de les JERC com l'ecologista. Però no sé, jo crec que estratègia i certs elements ideològics han de variar segons context (no pas formes o principis morals).

Crec molt això si, i sempre, en la fe, la pluralitat, la cooperació, la ajuda mútua, la llibertat d'expressió i el respecte (o almenys; això últim ho intento).